Tòpics Essencials i Horacians en la Poesia Clàssica

A continuació, s'exposen els tòpics essencials per a la caracterització del gènere:

• Idea del servitium amoris: el poeta s'entrega absolutament a la seva estimada, a la qual dedica els seus poemes.
• L'amada mostra menyspreu o infidelitat al poeta.
• El paraklausityron o lament de l'amant enfront de la porta de la seva estimada.
• L'amor entès com a lluita o militia amoris.
• ReproTaxis contra els diners i l'amor venal.
• Interès per la narració mítica amb tints erudits.
• Recusatio de l'èpica i la tragèdia.

Tòpics Horacians

Els tòpics horacians són temes recurrents que apareixen en els distints gèneres literaris. Horaci va recrear alguns, prenent-los de la literatura grega, o en va crear alguns de nous. En tot cas, va ser el seu gran divulgador en ser molt llegit a l'Edat Mitjana i al Renaixement. Alguns dels més famosos són:

• Carpe diem (Odes): Aprofita el moment present. El passat ja no existeix, el futur no ha arribat i el present és fugaç. No sabem què anem a viure. (Exemples: Garcilaso i Góngora).
• Beatus ille (Epodes): Exaltació de la vida i el treball al camp. (Exemple: Fra Lluís de León).
• Aurea mediocritas (Odes): Viure content amb poc. És el just mig, allunyat dels extrems i assentat en la moderació.
• Non omnis moriar (Odes): No moriré del tot. Versa sobre la immortalitat del poeta i de la seva obra.
• Ab ovo usque ad mala (Epístoles): Des de l'ou a les pomes. En el menjar, es començava amb ous i s'acabava generalment amb la fruita.
• Dulce et decorum est pro patria mori (Odes): Dolç i honrós és morir per la pàtria.
• Al·legoria de la nau (Odes): La vida agitada són les tempestes, davant de les quals cal buscar un port segur en la tranquil·litat de l'esperit. (Exemples: Fra Lluís i Lope de Vega).
• Rara avis (Epístoles): Un cant contra el luxe i la vanitat basat en les aparences de les coses.
• Nil mortalibus arduum est (Odes): Res és difícil per als homes.

Característiques de l'Elegia

Pel que fa a l'elegia, els poetes (excepte Tibul) solen considerar els seus versos nugae o lusus. Van escriure llibres sencers d'elegies. Els tipus de dona en l'elegia són diversos:

• La dona casada, que pot gaudir de relacions extramatrimonials o ser fidel al seu marit.
• La dona fadrina o divorciada, que gaudeix d'àrdues relacions amoroses.
• La meretrix amb la qual els homes tenen trobades esporàdiques.

També hi ha presència de l'amor homosexual, encara que en menor mesura que en la poesia hel·lenística. S'utilitza la persuasió com a via per a conquerir una dona. Els poetes pertanyen, la majoria, a classes acomodades i mostren una actitud política definida.