La Tragèdia i l'Èpica a l'Antiga Grècia: Teatre i Mites

La Tragèdia a l'Antiga Grècia

El paper del cor

El cor no intervenia directament en l'acció que es desenvolupava a l'escena; dialogava amb els actors, els encoratjava, els contradeia i establia el contrapunt mític del que s'estava esdevenint. Les seves evolucions anaven acompanyades de dansa i cant. Originalment, el componien cinquanta coreutes, però després el seu nombre es va reduir a quinze.

Estructura de la tragèdia

L'acció es desenvolupa sempre en dos espais físics, l'escena i l'espai del cor, i l'estructura està determinada per aquesta dualitat. L'obra està dividida en un cert nombre de parts, anomenades «episodia». L'estructura comença amb un pròleg («prólogos»), on intervenen un o dos personatges, i continua amb l'entrada del cor i el seu primer cant («párodos»). A partir d'aquí, s'alternen els episodis amb intervenció dels personatges i els cants del cor («stásima»). L'últim cant del cor i l'últim diàleg dels personatges rep el nom d'«éxodos».

Obres destacades de Sòfocles

• Àiax
• Les dones de Traquis
• Antígona
• Èdip rei
• Electra
• Filoctetes
• Èdip a Colonos

Homer i la Poesia Èpica

La transmissió dels poemes es produïa de forma oral. En els poemes homèrics apareix la figura de l'aede. L'aede podia recitar de memòria llargs relats èpics, per la qual cosa es valia d'un repertori fix d'epítets o fragments anomenats Fórmules. La llengua de La Ilíada i L'Odissea és artificial, és a dir, no ha estat parlada per cap grup ètnic, sinó creada amb una finalitat poètica després de quatre segles de transmissió oral. Per això hi intervenen elements dialectals micènics, eòlics, jònics i àtics.

Relació entre Tragèdia i Èpica: Els Mites

La tragèdia utilitza la mateixa matèria que l'epopeia: els mites referents a la Guerra de Troia, els treballs d'Hèracles, les desgràcies d'Èdip i els seus descendents. Els temes, a més, es repetien en les tragèdies dels diversos poetes tràgics i fins i tot en les d'un mateix poeta. La tragèdia no explica els mites i les llegendes, sinó que els mostra. A l'obra tràgica tot és real i immediat; els herois i els déus estan davant dels ulls de l'espectador. Aquesta immediatesa fa que l'espectador s'identifiqui amb els personatges i experimenti sensacions de temor.

L'Espai Escènic del Teatre Grec

Les representacions tenien lloc en espais ben definits. Els espectadors ocupaven la grada («koíla»), formant un semicercle. Davant de les grades hi havia els murs de fons («skene»), l'espai destinat als actors. Davant l'escena estava l'orquestra, en la qual hi havia un altar en honor a Dionís.

Festivals i representacions

Només se celebraven tragèdies durant la celebració de les Grans Dionisíaques i la celebració de les Festes Lenees.