El nivell de govern i la divisió de responsabilitats. Teoria dels clubs
Considerem una jurisdicció habitada per N individus. Per tal d'eliminar els problemes distributius i el problema de revelació de les preferències, suposarem que tots els individus són idèntics. La seva funció d'utilitat depèn de la seva renda privada (Y) i del consum d'un bé públic local (G).
El bé públic es finança de forma eficient mitjançant un impost sobre el bé obtingut de l'activitat pública que, com que tots els individus són idèntics, és equivalent a un impost T.
La teoria dels clubs posa de manifest la importància d'aprofitar els rendiments a escala en la provisió dels béns públics a l'hora de determinar la jurisdicció òptima de provisió...
Federalisme fiscal: justificació econòmica de la descentralització
La descentralització estarà justificada des del punt de vista econòmic en la mesura en què el repartiment del poder decisori entre el govern central i els territorials permeti aconseguir millor els objectius d'eficiència, equitat i estabilització.
Descentralització i eficiència
La descentralització de l'objectiu d'eficiència està ligada als anomenats béns públics locals.
Béns públics locals
Un bé públic local és aquell cuyos beneficis estan limitats espacialment, és a dir, només poden consumir-los qui visquin a una certa proximitat d'on es proveeix. Fonamentalment, als governs territorials només els importa el benestar dels residents. Per això, les seves...
Gravámenes sobre bienes y servicios complementarios del ocio.
Tributación con fines anticontaminantes y de protección del medio ambiente.
Imposición sobre vehículos a motor y su circulación.
Impuestos especiales sobre consumos especiales.
Resto de los impuestos selectivos con fines recaudatorios, de registro o de control.
Impuestos especiales sobre consumos específicos
Suponen en torno al 5% de la recaudación del PIB de la UE. Además, junto con el IVA, configuran el sistema tributario europeo de imposición indirecta. Su utilización supone una eficiencia considerable, tanto en la asignación de los costes sociales o externos como en los...
Als socis es reconeix el dret a obtenir informació sobre tots els socis i a exercir-lo respecte als assumptes inclosos en l'ordre del dia de la convocatòria, sol·licitant-la per escrit amb anterioritat a la celebració de la Junta o verbalment durant la celebració d'aquesta.
A més, existeix un dret d'informació específic en el qual es detalla el dret a la informació comptable. En el cas de modificacions de l'estructura de la societat també hi ha uns drets específics.
Dret d'impugnació dels acords socials
A la Junta no se li pot exigir responsabilitat si se sol·liciten els acords socials que es prenen en aquesta. Es reconeix a tots els socis el dret a impugnar-los.
Com a conseqüència del principi d'integritat del capital social, el valor nominal de cada acció ha de correspondre's a una aportació patrimonial efectiva a la societat, que no pot ser inferior a aquest. Això impedeix l'emissió de les denominades accions amb prima o participacions desproporcionades que permetin l'existència d'un «coixí fred» des del moment constitutiu de la societat.
Drets i obligacions del soci
Obligacions del soci
1) Realitzar les prestacions accessòries en el cas que s'hagin compromès a elles (anònimes i limitades).
2) En el cas exclusiu de les anònimes, realitzar el desemborsament de les accions en el termini i la forma previstos estatutàriament. Per contra, en les limitades, a no ser que existeixin prestacions...
Elmetd les conques: Conques: mare i filla, considerades bruixes, la mare mor i la filla té 30 anys i en Met, lidien les traves de l'estrafet gallimarsot.
Met: protagonista, no coneix son pare, l'agent l'estima poc, afectat i físic decadent.
Predicador: fa sermons de la quaresma al poble, bon regent d'avançada edat, calb, amb cara flonja i ulls somorts.
Metge: viu al poble, però quan Met el necessita no acudeix.
Situació: poble de muntanya.
Idili xoc: Laia: captaire de 53 anys, alta i prima, amb càncer, anava descalça, criava conills.
Tit, Josep, captaire de 60 anys, petit, rabassut, cap gros, ulls petits. D'adult li passa carro de grava per damunt. Guardava garrins, la família no el volia.
Descripció formal: Conjunt de tres recintes emmurallats, el més interior monàstic. Destaca el claustre, les crugies es cobreixen amb voltes de creueria apuntada. Al nord hi ha el temple hexagonal romànic, cobert en què es reunien els monjos. A l'est, la sala capitular; al terra hi ha tombes adossades. L'església del monestir presenta una planta basilical de tres naus amb capçalera plana. La nau central està coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals, i les naus laterals amb voltes de creueria. El dormitori, immens, té sostre de fusta de doble vessant i 19 arcs apuntats recolzats.
Descartes es va introduir en el racionalisme, una postura filosòfica que caracteritza l'acceptació de les matemàtiques com a model del saber i de l'acceptació de la deducció com a mètode adequat per al desplegament del coneixement.
Descartes afirmava que totes les ciències no són més que altres coses que depenen de la saviesa humana, encara que s'apliquin a objectes diversos. Aquesta concepció unitària del saber prové de la concepció unitària de la raó. La saviesa (bona mens) és única perquè la raó és única.
Segons Descartes hi ha dos modes de coneixement: la intuïció i la deducció. La intuïció és una mena de llum o instint natural que té per objecte naturaleses simples. Tot coneixement...
