Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Ortografia Catalana: Acentuació i Dièresi

Normes d'Acentuació

• Agudes → última sílaba tònica.
  ➜ S'accentuen si acaben en vocal, -as, -es, -is, -os, -en, -in.
  📘 germà, cafè, camió

• Planes → penúltima sílaba tònica.
  ➜ S'accentuen si NO acaben en vocal, -as, -es, -is, -os, -en, -in.
  📘 àrbitre, fàcil, dòlar

• Esdrúixoles → antepenúltima sílaba tònica.
  ➜ Sempre porten accent.
  📘 música, Amèrica

Ús de la Dièresi (¨)

• ï → trenca el diftong.
  📘 raïm, veïna, coïncidir

• ü → es pronuncia en “qü” o “gü” + e/i.
  📘 pingüí, qüestió, aigües

Conceptes Bàsics de Sociolingüística

• Sociolingüística: Estudia l’ús social de la llengua (com i per què la gent fa servir una llengua).
• Àmbits d’ús: Contextos

La Lírica Trobadoresca: Definició i Context

• Mostra d'expressió literària en llengua romànica.
• Poesia romànica acompanyada de música.
• És profana, no religiosa, i expressa temes com l'amor.
• És de caràcter culte.

L'Occità: Llengua de Prestigi i la Koiné

L'occità era la llengua literària de gran prestigi, utilitzada pels autors trobadorescos. Era una Koiné, que és la llengua literària comuna. El Provençal era un dialecte de l'occità utilitzat específicament per a la lírica.

Funcions i Rols Clau

Poeta

Compon en llatí.

Trobador

Compon en llengües vulgars (romàniques).

Joglar

Interpreta i difon les composicions.

Trobadors i Trobadores Rellevants

Trobadores (Dones)

• Clara d'Anduza
• Comtessa de Dia
• Tibalt d'Occitània

Trobadors (Homes)

• Guillem de

Inici del Conflicte Lingüístic: Català i Castellà

Amb el matrimoni de Ferran II i Isabel, la cort es trasllada a Castella, fet que provoca la castellanització de l'aristocràcia i la burgesia. Com a conseqüència, el castellà esdevé la llengua de cultura i prestigi, mentre que el català queda relegat a l'ús popular. Aquesta situació es reflecteix a les corts catalanes, especialment a la de Germana de Foix a València.

Obres que reflecteixen el context lingüístic

• La Vesita de Joan Ferrandis d'Herèdia (comèdia satírica sobre hipocresia social)
• El Cortesano de Lluís Milà (obra dramàtica humorística)

Totes dues són plurilingües: La Vesita inclou català, castellà i portuguès, i El Cortesano, català i castellà. S'observa que...

Conjugació dels Verbs Poder i Voler

Indicatiu Imperfet (Poder)

• Jo podia
• Tu podies
• Ell/Ella podia
• Nosaltres podíem
• Vosaltres podíeu
• Ells/Elles podien

Perfet de Subjuntiu (Poder)

• Jo hagi pogut
• Tu hagis pogut
• Ell/Ella hagi pogut
• Nosaltres hàgim pogut
• Vosaltres hàgiu pogut
• Ells/Elles hagin pogut

Imperatiu (Poder)

• (Tu) pugues
• (Ell/Ella) pugui
• (Nosaltres) puguem
• (Vosaltres) pugueu
• (Ells/Elles) puguin

Imperfet de Subjuntiu (Voler)

• Jo volgués
• Tu volguessis
• Ell/Ella volgués
• Nosaltres volguéssim
• Vosaltres volguéssiu
• Ells/Elles volguessin

Regles d'Ús de la Dièresi en Català

Quan posem dièresi

1. Per indicar que cal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui: aigüera, Pasqües, aqüífer, pingüí...
2. Per indicar que es trenca un diftong quan no podem posar accent: raïm,

Tipologies Textuals

Tipologia Textual Descriptiva

Informació jerarquitzada (de més general a més concret), amb:

• Adjectivació
• Frases atributives i temps verbals duratius
• Juxtaposició i coordinació
• Adverbis de lloc i manera
• Connectors naturals

Tipologia Textual Narrativa

Estructura d'introducció, nus i desenllaç, amb:

• Temps verbals al passat
• Marcadors temporals
• Descriptors tradicionals i ambientals
• Verbs d'acció gestual
• Fragments dialogats en estil directe

Tipologia Textual Argumentativa

Estructura d'introducció, desenvolupament i conclusió, amb:

• Ús de preguntes retòriques
• Lèxic valoratiu i modalització
• Polifonia i estil directe, amb citacions com a autoritats

Tipologia Textual Explicativa

Recursos per a explicar, amb:

• Estructura de qüestionament,

Corrents europeus i influències

• Teatre d'idees o regeneracionista: Henrik Ibsen (compromís social).
• Simbolista o esteticista: Maurice Maeterlinck.
• Drama musical: Richard Wagner.

Autors destacats

• Ignasi Iglésias, Joan Puig i Ferreter.
• Santiago Rusiñol i Adrià Gual.

Poesia i Narrativa (PO i NA)

Poesia (PO)

• Simbolisme: Maeterlinck.
• Parnassianisme i classicitzant: Paul Verlaine i Stéphane Mallarmé.
• Regeneracionisme i vitalisme: Nietzsche, Verhaeren, D'Annunzio, Whitman (Joan Maragall i Joaquim Ruyra).

Narrativa (NA)

• Decadentisme: Joris-Karl Huysmans, D'Annunzio.
• Regeneracionisme: Generació del 98 (Miguel de Unamuno i Pío Baroja) amb paral·lelismes i contrastos catalans.

Evolució del Modernisme

1880: Els inicis

Es vol deixar enrere el passat. Destaca...

1. Origen i evolució de la llengua catalana

Substrat (definició i tres exemples): el substrat és l’antic conjunt de llengües parlades en un territori abans de l’arribada d’una nova llengua que les substitueix parcialment o totalment. Exemples: llengües ibèriques, llengües celtes, elements bascòfons (substrat iberobasc).

Romanització (definició i dates): la romanització és el procés pel qual els pobles conquerits van assimilar la cultura i la llengua de Roma. A la Península Ibèrica s’inicia amb l’arribada dels romans el 218 aC amb el desembarcament a Empúries (Girona) i es desenvolupa al llarg dels segles següents.

Superstrat (definició i tres exemples): el superstrat són les influències introduïdes per pobles conqueridors...

El gènere com a construcció social: Una anàlisi crítica

La reflexió sobre la utilitat del gènere, a partir del llibre Gènere: Una immersió ràpida de Marta Segarra i el text de Joan Scott, ens proporciona una visió profunda de la complexitat d'aquest terme a la societat contemporània.

Les dues autores, amb les respectives perspectives acadèmiques, aborden la idea que el gènere és una construcció social, desvinculant-lo de la mera assignació biològica del sexe en néixer:

• Joan Scott: Defineix el gènere com un element fonamental en l'organització social i una categoria analítica clau per entendre les relacions de poder.
• Marta Segarra: Aprofundeix en la naturalesa evolutiva de la identitat de gènere i la diversitat més enllà

1. L'argumentació i les tipologies textuals

Argumentar no vol dir només donar l'opinió sobre una idea; vol dir defensar-la amb un discurs coherent, raonar i justificar les idees proposades, contrarestar les contràries i arribar a conclusions convincents.

Tipologies textuals

• Descripció: Informa de les característiques internes (guies, anuncis, narració). Trets lingüístics: adjectius i verbs copulatius (ser, estar, semblar).
• Narració: Conta fets reals o inventats (notícies de premsa, biografies, novel·les). Trets lingüístics: verbs d'acció i connectors de temps i de causa.
• Instrucció: Indica mitjançant ordres o consells el procediment a seguir (receptes, regles de joc, muntar un moble). Trets lingüístics: formes verbals d'obligació