Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Autors Clau de l'Assaig Català Contemporani

Joan Francesc Mira: Antropologia i Via Valenciana

Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista, destaquen els seus treballs:

• Crítica de la nació pura (1985)
• Sobre la nació dels valencians (1997)
• La síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000)

Mira aporta un seguit de reflexions (com sempre documentades i crítiques) en què opta per una via valenciana, més propera al sentiment de valencianitat encara latent i unit a una història i a uns símbols recuperables i presents. Aquesta via s'allunya tant de la dependència espanyola com de l'opció fusteriana dels Països Catalans.

Quim Monzó: Narrativa, Periodisme i Combat

L'Humanisme: Característiques, Origen i Context

Moviment cultural que defensa el retorn als clàssics (grecs i romans), renunciant a tot el que s'havia fet a l’Edat Mitjana (EM). Els clàssics havien d’esdevenir models literaris i ser exemple d’actitud davant la vida.

• Origen: Neix a Itàlia a finals del segle XIV.
• Funció: És el pas previ al Renaixement.

L'arribada de l'Humanisme a Catalunya

L'Humanisme arriba a Catalunya en el pas del segle XIV al segle XV a través d’escriptors de la Cancelleria Reial.

Aquest era un organisme burocràtic format per gent culta, encarregat de redactar documents oficials del rei. Aquests homes s’interessaran per l'Humanisme i traduiran al català obres de Ciceró, Sèneca i altres autors clàssics.

Bernat

^{Característiques romanticisme}

Neix a Anglaterra i Alemanya, segles XVIII XIX, amb un artista lliure, rebel que utilitza els sentiments i les emocions amb un objectiu nacionalista. Generes com la poesia o la novel.La historica en epoques remotes, l'Edat Mitjana amb personatges herois temes com la mort o el destí

Rebuig dels canons classics, defensa de la llibertat del artista, predomini del sentiment sobre la raó, exaltació del sentiment nacionalista , interes per l'irracionalisme, la imaginació, l'exotisme i l'aventura, intensa relació del esser huma amb la natura.^{Romanticisme Europeu}Cal destacar Víctor Hugó (França), Walter Scott (Anglaterra), Lord Byron, Mary Shelley. Alemanys: Goethe, Novalis i nord América Edgar allan poe.^Romanticisme

El Context Sociopolític i la Producció Narrativa Catalana (Postguerra - Anys 70)

El context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 va condicionar profundament la producció narrativa en llengua catalana.

Impacte de la Repressió i la Censura (1939-1950)

Des del 1939, la repressió i la censura franquistes van convertir la literatura catalana en un fenomen minoritari i inviable. Aquest fet es va agreujar amb l'exili d'intel·lectuals i escriptors clau com Riba, Carner, Rodoreda i Calders.

• La novel·la va començar a recuperar-se primer a l'exili (amb autors com Riera Llorca o Artís-Gener).
• A Catalunya, malgrat les restriccions, el 1947 es va permetre convocar el premi Joanot Martorell de novel·la.

Recuperació i

L'evolució del teatre català contemporani

En aquesta etapa, els protagonistes eren els autors; l'expressió corporal i la imatge estaven per damunt de la paraula i es treballava en col·lectivitat. Grups com Els Joglars havien iniciat una llarga trajectòria, a més de Comediants i Dagoll Dagom. Més tard, es van fundar companyies com La Cubana i La Fura dels Baus.

Tot això va començar a canviar a la fi dels anys 80. El Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet i van començar a aparèixer nous dramaturgs. En l'escena catalana, aquesta renovació del teatre ha estat protagonitzada per l'evolució de Benet i Jornet, ja que la seua obra ha sabut connectar amb les noves formes d'escriptura. Això ha fet que servisca de referència per als...

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes: Anàlisi Detallada

Aquest document explora les característiques i la importància de les quatre grans cròniques catalanes, obres fonamentals de la literatura medieval que ens ofereixen una visió única dels regnats i esdeveniments clau de la Corona d'Aragó.

Llibre dels Fets, de Jaume I

És la primera de les quatre grans cròniques. Aquesta obra és personal i autobiogràfica, en la qual el rei vol deixar constància de les seves victòries i justificar les decisions polítiques que ha imposat. Està escrita en primera persona; uns escrivans transcriuen la veu del rei i es fa parlar als personatges en la seva llengua pròpia. El rei és presentat com un heroi èpic. S'hi ressalten les victòries militars...

Dialectes Catalans Orientals

Els dialectes catalans orientals es caracteritzen per:

• Central:
  • Neutralització d'a, è i é.
  • Lleisme.
  • Verbs incoatius que afegeixen l'increment -eix.
  • Absència de la terminació -ns en els plurals acabats en vocal neutra.
• Barceloní:
  • Influència del castellà.
  • Obertura de vocals, sobretot la neutra.
• Tarragoní:
  • Influència del català occidental.
  • Ús de l'article definit lo (en lloc d'el).
  • Ús de demostratius com aqueix.
• Gironí:
  • Ús de "pas" per negar.
  • Influència del francès.
  • Primera persona del present d'indicatiu amb la forma jo menjut.
  • Confusió en l'obertura de les vocals e i o.
• Salat:
  • Parlar de la zona costanera, actualment en desús (principalment per gent gran).
  • Ús dels articles es i sa.
• Xipella:
  • Dialecte de zones de transició

1. El concepte i la definició

L'assoliment més important de la lingüística dels segles XVIII i XIX va ser el de postular un origen comú per a un gran conjunt de llengües que abraçava des de les indoiranianes fins a les llengües cèltiques.

2. Familiaritat i família de llengües

Una família de llengües és un grup de llengües per a les quals es pot proposar un origen comú, una “protollengua”. El cas més conegut és el de la família de les llengües romàniques, que tenen per protollengua el llatí. Pot passar que estiguem més avesats a sentir una llengua que tinguem més pròxima geogràficament que no una llengua més pròxima genèticament, però amb la qual no tenim cap contacte. De fet, el català és germà del castellà...

Gèneres literaris clàssics i medievals

Poesia

Poesia: composició escrita en vers (èpica, religiosa, narració en vers, lírica, satírica, cançó popular).

Narrativa

Narrativa: finalitat d'explicar coses reals o fictícies, defensar una idea o ensenyar. Periodisme.

No ficció: novel·la (història), conte (popular: rondalla / literatura).

Didàctica: exposar coneixements. Defensar una tesi: assaig.

Teatre

Teatre: representació d'una història (tragèdia, comèdia, drama, tragicomèdia, sainets). Òpera.

Característiques clàssiques

Gèneres literaris clàssics: la poesia havia de ser recitada o cantada. Els aedes: poetes i cantors professionals.

Poesia èpica

Poesia èpica: explica les gestes heroïques inspirades en fets reals. Exemples clàssics:...

Figures Retòriques i Mètrica

Figures de Dicció i Sintaxi

• Encavallament: Trencament d'una oració per la pausa llarga al final del vers; l'oració ha de continuar al vers següent.
• Enumeració: Ús de comes.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre gramatical habitual.
• Paral·lelisme: Repetició de l'ordre gramatical habitual.
• Polisíndeton: Repetició d'una conjunció coordinant (ex: i... i...).

Llocs Comuns i Temes

• Fortuna Mutabile: Fortuna mudable.
• Locus Amoenus: Lloc deliciós.

Fenòmens Fònics i Ortogràfics

Fenòmens Mètrics

• Hiat: Ex: *de-ma / o-bren*.
• Sinalefa: Unió de vocals entre paraules (Ex: *ai/xo...i*).
• Elisió: Caiguda de vocal (Ex: *u/na..a/miga*).

La Dièresi

S'escriu quan:

1. La 'u' de *gue, gui, que, qui* no es muda.
2. La 'i' o 'u' no formen diftong