Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Crisi de Valors i Transició al Pensament Modern

Entre els segles XIV i XV es produeix una crisi de valors que marca la transició del pensament medieval cap a actituds més crítiques i individualistes. L’antropocentrisme situa l’ésser humà al centre, mentre conviuen l’espiritualitat cristiana i un cert escepticisme.

Consolidació Social i Política

La burgesia i les ciutats consoliden el seu poder i els estats evolucionen cap a monarquies fortes, coincidint amb la fi de les croades.

Naixement i Expansió de l'Humanisme

Culturalment neix l’humanisme, que recupera els ideals clàssics grecollatins i la racionalitat, en un context d’expansió de la impremta, la lectura i les universitats.

Figures Clau de l'Humanisme Italià

A la Toscana...

Poesia catalana després dels anys 70

Dècada de canvi i confluències: fi de la dictadura, transició democràtica i grans avenços culturals i científics.

Tendències i generacions poètiques

Conviuen diverses generacions:

• Vicent Andrés Estellés: veu del poble valencià, poesia realista i quotidiana.
• Salvador Espriu: poesia simbòlica sobre la mort i la identitat catalana.
• Miquel Martí i Pol: poesia humana sobre la vida, l’amor i el treball.

També destaquen Pere Quart, Maria-Mercè Marçal i la influència de la Nova Cançó.

La creació d'una infraestructura cultural

S’enforteix l’ús del català: s’introdueix a l’ensenyament, s’obren mitjans, editorials i premis literaris, i creix la presència cultural.

La Fornada Valenciana: Renovació

Trets generals del Modernisme

El Modernisme és el moviment que es produeix a Catalunya aproximadament entre els anys 1892 i 1911. Tal com el mateix nom indica, es proposa modernitzar la societat catalana per mitjà de l’acció cultural dels intel·lectuals i artistes. El seu objectiu principal és transformar la cultura catalana, de regional i endarrerida a nacional i moderna. Aquest propòsit exigia dues coses:

• Trencament amb la cultura oficial espanyola i la Renaixença: Els modernistes consideren que les bases d'una cultura moderna no es poden construir sobre criteris regionalistes centrats en el passat.
• Obertura a Europa: Incorporen els corrents de pensament, artístics i literaris europeus que reaccionen contra el materialisme de la societat

Curial e Güelfa: La Novel·la Cavalleresca Anònima

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca anònima, escrita en valencià entre el 1435 i el 1462, abans que el cèlebre Tirant lo Blanc. Se situa en el Segle d'Or de la literatura catalana. No se'n coneix l'autor, però es pot deduir que era una persona culta amb amplis coneixements.

Personatges Principals

• Curial: És el protagonista de la novel·la i està enamorat de Güelfa. Es diu d'ell que té una gran bellesa, tant física com personal, i que és el millor cavaller de l'Imperi, tant a cavall com en el combat a terra. Totes les dames s'enamoren d'ell només veure'l, però el seu cor pertany a Güelfa, tot i que té una petita relliscada amb la jove Laquesis.
• Güelfa: És la germana

Característiques de la Poesia Trobadoresca

• Estava molt lligada a la societat que la va crear (la societat feudal).
• Reflectia les lluites de l'època i els seus ideals (l'honor, la guerra...).
• Poesia culta: Poesia artificiosa, amb textos molt elaborats.
• Poesia lírica: Expressava els sentiments de l'autor pel que fa a l'amor, a la mort i a la religió.
• Poesia en llengua occitana: Era comuna i acceptada pels trobadors catalans i del nord d'Itàlia.

Tema Principal i Personatges de l'Amor Cortès

El tema principal de l'obra trobadoresca era l'amor cortès. Reflectia les normes i l'estructura de la societat medieval.

En la composició poètica, la dama i el seu enamorat estaven units per un jurament de fidelitat amorosa. Aquesta dama estava casada i el...

Anàlisi de les Grans Cròniques i Autors Clau

Crònica de Jaume I

El rei va coordinar la seva redacció. Té una intenció didàctica i un llenguatge viu. Emfasitza el providencialisme.

Crònica de Bernat Desclot

Descripció i Cronologia

És la més antiga de les quatre grans cròniques. La va iniciar el 1283 i estaria enllestida el 1288. No se sap qui era l'autèntic cronista.

Contingut

• El relat dedica una part dels capítols inicials a fets anteriors al naixement de Jaume I fins a Pere el Gran.
• La resta de l'obra es dedica als nou anys en què regnà Pere el Gran (1276-1285).

Ramon Muntaner

Abast i Temes

Relata un període des de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne. Els principals episodis són les conquestes de Sícilia i Calàbria. Muntaner...

El Text Teatral: Definició i Fonaments

El teatre consisteix en la representació d'uns esdeveniments que protagonitzen uns personatges en un lloc i un temps concret i davant d'un públic.

Característiques del Text Teatral

El text teatral presenta dos nivells textuals: el que anuncien els personatges i el de les acotacions. Les acotacions s'insereixen entre parèntesis i amb lletra diferent a la del text principal.

Nivells Textuals

• Text anunciat: Es presenta en forma de diàleg.
• Les acotacions: Poden ser diegètiques (si fan referència a la trama), escèniques (si informen sobre aspectes tècnics) o dramàtiques (si aclareixen l'actitud que ha de mostrar el personatge en dir el text).

Varietats de Text Dialogat

Col·loqui

Diàleg sobre un tema concret

Romanticisme: comparacions i metàfores

En la literatura romàntica, les comparacions i les metàfores no són simples ornaments, sinó que serveixen per connectar l'ànima de l'autor amb el món exterior. Es basen en:

• La Natura com a mirall de l'ànima: Es compara l'estat d'ànim dels personatges amb elements climàtics salvatges (Exemple: "El meu cor està fosc i tempestuós com aquesta nit de tempesta").
• Comparacions grandiloqüents: S'equipara el dolor humà amb elements gegantins i destructius (el mar indomable, el foc de l'infern, abismes sense fons).
• El contrast dràstic: Es busca comparar pols oposats per exagerar el drama (la bellesa més pura enfront de la feixuguesa de la mort).

Característiques del Romanticisme

• Predomini dels sentiments:

Variació i diversitat de la llengua catalana

La variació del català demostra que els parlants mostren una gran diversitat lingüística. En primer lloc, trobem la variació geogràfica (diatòpica), ja que el català canvia segons la zona. Els dialectes geogràfics es divideixen en dos grans blocs: el bloc occidental (que inclou el català nord-occidental i el valencià) i el bloc oriental (rossellonès, central, balear i alguerès).

També existeix la variació històrica (diacrònica): el català ha evolucionat al llarg dels segles, amb dialectes històrics (cronolèctes) que van des del català preliterari fins al català actual. A més, hi ha la variació lingüística segons l'individu i el context: els idiolectes (sociolectes) són varietats...

Intenció i Estil del Poeta

La seva intenció és commovedora. El poeta pretén commoure el lector. Per aquesta raó, deixa de banda la complexitat del seu pensament i l'amargor dels seus sentiments.

Presència del Jo Líric

La presència del jo líric és constant, com mostra el recurs a la primera persona, que li atorga un toc de modernitat i individualisme. Era conscient d'una singularitat que l'apartava de la resta dels homes.

Recursos Estilístics

Utilitza comparacions, i sovint evoca l'experiència amorosa com una situació límit i angoixant.

Fa servir l'antítesi per expressar l'escissió del poeta entre l'amor sensual i l'espiritual; utilitza la litotes, afirmant negant, i viceversa.

Les personificacions són un recurs significatiu en la...