Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Narracions de la foia castalla enric valor

Altres llengües estrangeres1,87 KB



2 Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor

Enric Valor i Vives (Castalla, 1911-València, 2000) està considerat un dels grans narradors en la nostra llengua. Però la seua tasca creadora no se centra només en la narrativa (novel·les,

contes i rondalles). Cal destacar també la seua aportació gramatical. Enumerarem a continuació les característiques de la seua narrativa.

En primer lloc, Valor usa un llenguatge elegant i ric. La seua narrativa mostra un riquíssim registre literari farcit de paraules tradicionals. En segon lloc, s’hi aprecia l’amor per l’entorn que va veure nàixer i créixer el nostre autor: la Foia de Castalla i la serra d’Aitana. És tan gran

la importància que li dóna...

Continua llegint "Narracions de la foia castalla enric valor" »

Desprovençalitzacio

Altres llengües estrangeres1,64 KB

La PT: EPOCA: desde el S.XII fins al XIV. Naix a occitania. A partir del S.XIV, la pt entra en crisi, fenomen que coneixem como a desprovençalitzacio:abandonament de la llengua provençal a favor de la llengua materna. LLENGUA: els poetes catalans reben especial influencia dels trobadors per 3 causes: pel prestigi de la pt, per la similitud entre les llengües provençal i catala: romaniques veïnes. I per la proximitat geografica. AUTOR: es el trobador: caballer, senyor feudal i noble, classe social alta, persona de gran cultura, composa la lletra i musica dels poemes/ juglar: condició humil, classe social baixa, no te cultura, memoritza els poemes i els recita, pot ser analfabet, es el seu ofici per necessitat. TEMA: lamor cortes. Es el
...
Continua llegint "Desprovençalitzacio" »

Rondalles enric valor pdf

Altres llengües estrangeres1,02 KB

 Les rondalles d'Enric Valor presenten una sèrie de característiques: 1-Se situa en espais valencians concrets. 2-No hi ha sols un treball de recopilació propi. 3-Hi ha una preocupació lingüística. 4-Hi ha una selecció de rondalles d'acord amb criteris de "bon gust". / La producció novel.Lística comença en el període de postguerra amb L'ambició d'Aleix. A la dècada dels huitanta la seua obra comença a veure la llum amb La idea de l'emigrant i la trilogia "cicle de Cassana". No podem oblidar la seua tasca com a lexicògraf i gramàtic, amb obres com Millorem el llenguatge.

El verí del teatre pdf

Altres llengües estrangeres4,74 KB

Joan Fuster:

Es l´assagista mes rellevant de la nostra llengua.Un intelectual
autodidacte,compromes amb las seua terra i el seu temps.
Com ell diu: ´´L´assaig es l´escriptura amb manigües de camisa ´´
Es un autor amb gran diversitat tematica ,reflexiona i fa reflexionar
 al lector sobre els problemes actuals amb una vissio realista.
Podem desctacar a la seua obra dos grans vessants:els escrits sociopolítics i els assajos de caire humanístic.El primer on es decmarca del valencianisme folkloritzant tradicional valenciana,permes per el regim franquista i proposa la reconstrucció nacional del país València dins d´un Març de territoris de parla catalana on destaquen ´´El país valenciano´´
i ´´Nosaltres,els valencians´´.D´aquest
...
Continua llegint "El verí del teatre pdf" »

Característiques Joan fuster

Altres llengües estrangeres5,75 KB

3) Característiques de la prosa fusteriana i l’obra de Joan Fuster: Fuster es un humanista del Segle XX que incorpora él "lliure examen", a qualsevol fet pero anecdotic o quotidià que siga, sobre la qual aplica un esforç de comprensió, basat alhora en la seua mentalitat crítica i en l'actitud racionalista. Algunes de les característiques mes destacades de la seua prosa humanística son les següents: -la ironía que ja hem abordat en parlar de les característiques de l'assaig -la presencia de l'aforisme es molt usual trobar a l'inici de les reflexions una maxima, una dita, una frase d'altri com a punt de partida per a la reflexió posterior. -él to conversacional: els assaigs semblen converses amb él lector i amb els autors que

...
Continua llegint "Característiques Joan fuster" »

Recursos estilisticos de merce rodoreda en la plaça del diamant

Altres llengües estrangeres4,79 KB

Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencíà i un autor, pels seus temes, absolutament representatiu de la postguerra.
Els eixos temàtics sobre els quals gira la seua poesia són:
-La quotidianitat. Es tracta d’un poeta de realitats pròpies i col·lectives. // -La mort. El fet que la seua vida estiguera marcada de manera directa per la mort va fer que aquest tema esdevinguera permanent. // -L’amor. Es traca d’un amor personal, eròtic, quotidià i explícit. //-Poesia de caire patriòtic. L’amor a la terra, a la llengua, a la història. // La llengua poètica d’Estellés es construeix a partir de tres bases: La llengua dels nostres clàssics, especialment, d’Ausiàs March; la literatura catalana...

Continua llegint "Recursos estilisticos de merce rodoreda en la plaça del diamant" »

Anàlisi de "El verí del teatre" de Rodolf Sirera: Context i Personatges

Altres llengües estrangeres15,44 KB

Anàlisi de l'obra: El verí del teatre

Referents, espais i context històric (1.01)

L'obra es desenvolupa en diversos nivells espacials i temporals:

  • Macroespai: París, presentat com un context fantàstic i meravellós.
  • Microespai i espai escenogràfic: La sala rococó del Palau.

L’època és el 1784, un context anterior a la Revolució Francesa. El context social, a partir dels dos personatges presents a l’obra, ens permet advertir els estaments socials propis del denominat «Antic Règim».

Respecte al context cultural, emmarquem l’obra en el període de la Il·lustració. Hi apareixen els noms de diferents autors —sobretot filòsofs— anteriors al context de l’acció, com ara Sòcrates, Xenofont, Diderot i Jean-Jacques Rousseau.

Com...

Continua llegint "Anàlisi de "El verí del teatre" de Rodolf Sirera: Context i Personatges" »

Literatura Catalana Medieval: Poesia Cortesana i Prosa Moralitzadora

Altres llengües estrangeres3,1 KB

La Poesia Cortesana Catalana

La continuïtat dels tòpics trobadorescos s'explica per la promoció que se'n feia des de la cort, ja que era una mostra del poder cultural dels reis.

Escriptors Cortesans Destacats

  • Jaume i Pere Marc

    Foren dos poetes germans, oncle i pare, respectivament, d'Ausiàs Marc, autors d'una obra poètica ancorada en els tòpics de l'amor cortès.

    Jaume Marc és conegut pel Llibre de concordances, un recull de preceptes literaris destinat als escriptors que participaven en els Jocs Florals, composicions líriques de tema amorós.

    Pere Marc fou autor de noves rimades i de poesies que reflectien els tòpics trobadorescos.

  • Gilabert de Pròixida

    Fou un poeta valencià i cavaller vinculat a la cort, que va participar en les expedicions

...
Continua llegint "Literatura Catalana Medieval: Poesia Cortesana i Prosa Moralitzadora" »

Guia de Poemes i Moviments de la Literatura Catalana

Altres llengües estrangeres7,21 KB

Bèlgica, de Josep Carner

Sobre l'autor

Josep Carner (Barcelona, 1884-1970) va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. També és conegut com "el príncep dels poetes catalans" i és el màxim representant de la poesia noucentista.

Anàlisi del poema

El poema Bèlgica és un homenatge al país que el va acollir, alhora que constata la impossibilitat de recuperar el camí perdut en la construcció de Catalunya. Un cop més, doncs, l'ideal és amb ell. És a "Bèlgica": en el país d'acollida, però també en el poema que rep aquest títol i que no és altra cosa que una creació.

Floral, de Gabriel Ferrater

Sobre l'autor

Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) és un dels autors més importants de la literatura...

Continua llegint "Guia de Poemes i Moviments de la Literatura Catalana" »

Cròniques Medievals: Muntaner i Pere el Cerimoniós

Altres llengües estrangeres4,33 KB

Ramon Muntaner: Característiques de la seva Crònica

Providencialisme: Les glòries del casal de Barcelona, Muntaner les interpreta com una intervenció de la providència. Això té una interpretació que va lligada a la política del moment: lluita pel domini dels territoris italians, que van anar sistemàticament contra Catalunya. Plantejament de la població sobre si estar a favor del rei o del papa, i la població va triar el rei. Per això, Muntaner té molt d'interès a demostrar que Déu ajuda els catalans.

Heroïcitat: Els herois èpics i cavallerescos de la literatura francesa hi són presents. Gran narrador d'escenes guerreres, explica l'heroïcitat dels seus enemics si són gent noble. Narra molt bé les escenes més intimistes....

Continua llegint "Cròniques Medievals: Muntaner i Pere el Cerimoniós" »