Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Joan F. Mira: Reflexions sobre la Realitat Contemporània

Un Assagista Proper i Literari

Joan Francesc Mira, reconegut traductor i novel·lista, és també autor d’una abundant producció assagística, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periodístiques. Es tracta de textos que parteixen d’anècdotes de la vida quotidiana, adreçats al lector comú, i estan redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però clarament literari.

Els seus articles són un producte del columnisme d’opinió on destaca un gust per la ironia, amb un to que pot ser divertit o indignat, per fer reflexionar els lectors i fer-los veure que la nostra civilització s’acaba i que en comença una altra de nova.

Temàtiques

Variació diastràtica i social

Variació diastràtica: es manifesta en les formes expressives típiques del grup social a què pertany el parlant o amb què es relaciona l'emissor. El nivell cultural o l'activitat laboral de l'emissor sovint són perceptibles a través de les diferents varietats diastràtiques, és a dir, codis dels diferents grups socials que es poden identificar: parlar dels alumnes, metges, policies, advocats...

Variació diafàsica i els registres

Variació diafàsica: suposa l'adaptació d'aquest al context en què es troba. Els registres es defineixen com les diferents realitzacions que pot presentar una llengua en els diversos àmbits d'ús. Depèn d'uns factors:

• El tema del qual parlem.
• El canal (oral o escrit, espontani

El Teatre dels Segles XIX, XX i XXI

Es considera que el teatre contemporani va néixer el 1881, quan Émile Zola, després de teoritzar sobre el naturalisme en el teatre, va influir de manera decisiva en l’obra d’autors com el noruec Henrik Ibsen, amb títols com Casa de nines.

Al principi del segle XX van sorgir les primeres reaccions contra el teatre naturalista. El francès Alfred Jarry va estrenar Ubú rei, que va significar l’inici del que més tard seria el surrealisme i l’absurd en el teatre.

De les propostes d’Ibsen, en va derivar l’obra de l’irlandès George Bernard Shaw, que, amb peces a cavall de la crítica social més dura i la comèdia, va aconseguir èxits indiscutibles com El deixeble del diable (1901) i Pigmalió...

1. La variació lingüística: els idiolectes

Una llengua és un codi format per un conjunt de recursos verbals. Els idiolectes són varietats lingüístiques de caràcter individual; cada individu té la seva manera de parlar.

2. Els dialectes

Un dialecte és una varietat d'una llengua parlada en una certa àrea geogràfica. També pot ser l'evolució d'un idioma anterior, és a dir, una varietat d'un col·lectiu de parlants.

El llenguatge teatral

El teatre

Text dialogat i escrit per ser representat davant d’un públic i en un escenari.

La forma del text teatral

La forma del text teatral

Text principal

• Diàleg: text principal representat per uns personatges, els quals poden ser descrits indirectament o directament.
• Monòleg: un personatge parla per a ell mateix davant el públic. Caràcter personal.
• Apart: un personatge parla en secret amb el públic.
• Cor: veu col·lectiva que representa la crítica del poble, la veu de la consciència...
• Poemes i cançons: els personatges reciten un poema o canten una cançó.
• La veu en off: als ss. XX i XXI representa la consciència del protagonista a través de la megafonia.

Text secundari

Acotacions: comentaris de l’autor sobre aspectes...

El Renaixement Literari al Regne de València

Teatre Renaixentista a València

Durant el virregnat de Germana de Foix, en la primera meitat del segle XVI, València es va convertir en un actiu centre teatral.

Dramaturgs de la Primera Meitat del Segle XVI

Joan Ferrandis d’Herèdia i Lluís del Milà van escriure dues obres bilingües:

• La visita
• El cortesano

Són obres en què apareixen parlaments en valencià i castellà, per a donar més sensació de realisme.

Joan Timoneda i el Teatre Religiós

Al llarg de la segona meitat del segle XVI, destaca l’aportació de Joan Timoneda, que va escriure teatre religiós destinat a promoure els valors de la Contrareforma, amb obres com L’Església militant i El Castell d’Emaús.

L'Èxit del Teatre en Castellà

Lèxic d'origen llatí

• Lèxic patrimonial: Formen el lèxic bàsic del català i són els que han evolucionat a partir de paraules provinents del llatí vulgar.
• Cultismes: Són mots manllevats directament del llatí escrit o del grec i adaptats fonèticament i morfològicament a la llengua catalana. No han sofert l'evolució dels mots patrimonials.
• Semicultismes: Són mots presos del llatí escrit però que han sofert una evolució fonètica parcial.
• Doblets: Una mateixa paraula llatina ha donat lloc a dues paraules catalanes, una de patrimonial i un cultisme. Els doblets són parelles de mots derivats de la mateixa rel llatina.

Llengües de substrat

És el conjunt de llengües que han estat substituïdes per una altra a conseqüència d'una conquesta...

Jacint Verdaguer: Vida i Obra

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles. A deu anys va ingressar al seminari i va ser ordenat sacerdot. Va participar en els Jocs Florals de Barcelona i es va relacionar amb les personalitats més destacades de la Renaixença.

Crisi Espiritual i Exili

Va patir una forta crisi espiritual. Aquesta es va resoldre en un desig creixent de purificació i en un exercici desordenat de la caritat, que el va omplir de deutes. El Marquès de Comillas i les autoritats eclesiàstiques van reaccionar i van decidir allunyar-lo de Barcelona amb un diagnòstic de follia.

El cas Verdaguer es va convertir en el centre d’un gran enfrontament polític i ideològic que va dividir el país en dos blocs. El bisbe Morgades va redactar...

1. Relació entre el Tirant lo Blanch i la novel·la de Cervantes

A l'Edat Mitjana, la novel·la trobava els seus temes en el món cavalleresc, farcit d'éssers i d'aventures fantàstiques en les quals es veien immersos uns herois sovint dotats de qualitats moltes vegades gairebé sobrehumanes. És el cas de moltes novel·les de cavalleries.

Tanmateix, ja trobem al Tirant lo Blanch alguns trets que ens permeten afirmar que es tracta d'una novel·la moderna: els tractaments del temps i del punt de vista narratiu, i especialment la psicologia dels seus personatges, una novetat essencial respecte de les novel·les anteriors. A més, al Tirant, les dames de la part grega es comporten com ho feien les dames de la València de l'època, la qual cosa...

Característiques de la Poesia d'Ausiàs March

Ausiàs March és considerat el gran poeta de l'amor de la literatura catalana. El concepte d'amor que ell tracta ja no és el de l'amor cortès tradicional. Ell és tan conscient d'aquest allunyament dels cànons trobadorescos que fins i tot ens fa saber que escriu deixant de banda l'estil dels trobadors.

Els trets distintius de la seva obra inclouen:

1. Llengua i Estil: La llengua de què se serveix és un català ric i sense solucions provençals, amb un estil directe, sense concessions, sincer i provocatiu. Utilitza versos decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba, que des d'aquest moment s'anomenen decasíl·labs ausiasmarquians.
2. Ús de Figures Retòriques: Per comunicar al lector tota la