Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

El Feudalisme i la Literatura Trobadoresca Medieval

Altres llengües estrangeres8,48 KB

El sistema feudal i la societat estamental

El detriment de la monarquia i la reivindicació del poder per part dels nobles van desembocar en el fet que la figura dels nobles ressorgís com un senyor poderós, protector dels febles enfront dels invasors, a canvi de les terres dels pagesos o dels fruits que aquestes produïen i de l'obediència d'aquests, que passaven a ser una figura assimilada al que eren els súbdits de l'antiga figura del rei.

El noble o senyor feudal va acabar substituint el rei en poder i autoritat, convertint-se en l'eix de tota l'activitat econòmica i social. Aquest sistema es va denominar "feu" i es va basar en la subsistència agrícola amb base en el que produïen les terres dels agricultors. La situació va produir...

Continua llegint "El Feudalisme i la Literatura Trobadoresca Medieval" »

Poesia Catalana Segle XV: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March

Altres llengües estrangeres3,32 KB

La Poesia del Segle XV

La poesia catalana dels trobadors s'arrossega fins al segle XIV. És a partir del segle XV, amb l'aventura mediterrània del rei Alfons el Magnànim, que molts escriptors catalans s'instal·len a Nàpols, on reben la influència de les noves formes de poesia italiana.

El Dolce stil novo italià

La fin'amors estava en declivi des de finals del segle XIII. La renovació arriba amb la instal·lació de la cort del rei Alfons el Magnànim a Nàpols, que es va envoltar d'artistes, traductors, poetes i músics. Els escriptors de la cort llegiren Dant (Dante Alighieri) i Petrarca, continuadors i renovadors del Dolce stil novo italià, que permeté l'evolució de la poesia catalana. Els principals autors van ser Jordi de Sant Jordi...

Continua llegint "Poesia Catalana Segle XV: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March" »

Història de la Literatura Catalana: Resum i Autors Clau

Altres llengües estrangeres7,08 KB

L'Edat Mitjana

Context social i cultural

  • Social: Piràmide social molt estricta, implantació del feudalisme i ascensió de la burgesia.
  • Cultural: Segle VIII: naixement de les llengües vulgars.
  • Teocentrisme: Déu com a centre de tot.
  • Literatura: Didàctica i moralitzadora, amb pervivència de la cultura popular.

La poesia trobadoresca

Sorgida al sud de França al segle XI, es tracta d'una poesia lírica, cantada i no religiosa. Els seus temes principals eren l'amor i el lament fúnebre. Era una poesia culta.

  • Trobador: Poeta de la cort que componia i cantava aquesta poesia culta en provençal per a un públic refinat.
  • Joglar: Cantava o recitava poesia popular en la seva pròpia llengua o interpretava composicions d’un trobador.
  • Amor cortès (segle
...
Continua llegint "Història de la Literatura Catalana: Resum i Autors Clau" »

Gramàtica i Literatura: De l'Imperatiu a la Cavalleria

Altres llengües estrangeres2,86 KB

Gramàtica: Els modes verbals i els temps

El mode imperatiu serveix per expressar una ordre, un consell o un prec. El subjuntiu s’utilitza per expressar valors relacionats amb la possibilitat, el dubte, el desig, la temença o la necessitat.

Conjugació del verb cantar

  • Present: canta
  • Passat: cantà, van cantar
  • Passat perfet: ha cantat
  • Passat imperfet: cantava
  • Passat plusquamperfet: havia cantat
  • Futur: cantarà
  • Futur perfet: haurà cantat
  • Condicional: cantaria
  • Condicional perfet: hauria cantat

Literatura medieval i de cavalleria

Ramon Llull, un dels escriptors més importants de la literatura medieval, va escriure l’any 1276 un llibre titulat Llibre de l’ordre de cavalleria, que explica què volia dir ser cavaller cristià.

Geoffrey de Monmouth, un...

Continua llegint "Gramàtica i Literatura: De l'Imperatiu a la Cavalleria" »

Literatura catalana clàssica: Bernat Metge, Ausiàs March, Curial i Güelfa, Tirant lo Blanc

Altres llengües estrangeres3,12 KB

Bernat Metge

Obres de Bernat Metge: Sermo, paròdia dels sermons de l'època. Medicina: recepta irònica i burlesca per curar els mals d'un amic. Lo Somni, obra humanista. Lo Somni demostra la seva innocència davant les acusacions que pesen sobre ell; és un diàleg entre el rei Joan I i el narrador, amb un to humanista. L'obra consta de 4 llibres. Hi ha escepticisme sobre la immortalitat de l'ànima, es formulen preguntes al rei; també hi ha signes de misogínia i elogis a les dones, especialment a la família del rei Martí I.

Ausiàs March (1400–1459)

Ausiàs March (1400-1459). Neix a Gandia, País Valencià, en una família que va ascendir a la noblesa el 1360. Ambient familiar cavaller i poètic. Als anys 1420–1421 va participar al...

Continua llegint "Literatura catalana clàssica: Bernat Metge, Ausiàs March, Curial i Güelfa, Tirant lo Blanc" »

La Poesia Catalana dels 70 als 90: Simbolisme i Experimentalisme

Altres llengües estrangeres3,64 KB

La Poesia Catalana Post-Realista (1970-1990)

L'Impuls dels Anys Setanta i l'Experimentalisme

Al començament de la dècada, al marge de l'obra de J. V. Foix, es publicaren llibres cabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme. Destaquen:

  • Els Miralls (1970), de Pere Gimferrer.
  • Poesia rasa (1970), de Joan Brossa.

La poesia no-realista, que en pocs anys es convertí en hegemònica, presentà els plantejaments estètics del moment.

Els Nous Paràmetres del Codi Textual

La poesia es considerà com un discurs autònom, contrari a la lògica del realisme. Aquesta nova orientació es basava en diversos punts:

  1. Nous paràmetres del codi textual: La pretensió del poeta, d'acord
...
Continua llegint "La Poesia Catalana dels 70 als 90: Simbolisme i Experimentalisme" »

L'Escola Satírica Valenciana i l'Espill de Jaume Roig

Altres llengües estrangeres2,84 KB

L'Escola Satírica Valenciana i Bernat Fenollar

Amb el nom d'Escola Satírica Valenciana s'agrupen una sèrie de poetes cultes que practiquen una poesia de caràcter humorístic i amb molts recursos de la tradició popular. El principal representant n'és Bernat Fenollar, ànima d'una concorreguda tertúlia literària en la qual s'escrivien poemes col·lectius i on van participar autors com Jaume Roig, Narcís Vinyoles, Joan Moreno o Jaume Gassull (i, possiblement, Ausiàs March i Joan Roís de Corella).

L'Espill: Intenció moral i sàtira medieval

Més encara, L'Espill vol ser un reflex (això és el que fan els espills: reflectir) d'un model de comportament. Per això, té una clara intenció moral, que arreplega característiques del sermó...

Continua llegint "L'Escola Satírica Valenciana i l'Espill de Jaume Roig" »

Poesia Catalana Actual i el Teatre de Manuel de Pedrolo

Altres llengües estrangeres2,74 KB

Característiques bàsiques de la poesia actual

La poesia catalana actual comença en l’últim terç del segle XX, quan apareixen importants canvis politicosocials a l’estat espanyol: la transició del franquisme a la democràcia i l’estat de les autonomies. La desaparició d’autors consagrats dona pas a la nova promoció de poetes que, tot i publicar una poesia personal, presenten trets comuns.

Als anys vuitanta i noranta, els poetes abandonen la idea d’actuar com a memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social i elaboren un discurs basat en les vivències personals que tendeix a l’autobiografia i a la intimitat. Aprofiten totes les innovacions tècniques: empren formes tradicionals al costat del vers lliure....

Continua llegint "Poesia Catalana Actual i el Teatre de Manuel de Pedrolo" »

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: Clau de la Novel·la Moderna Catalana

Altres llengües estrangeres3,03 KB

Joanot Martorell: Vida i Llegat del Cavaller

Novel·la del segle XV, de les primeres escrites en català i la tercera en francès.

Biografia de Joanot Martorell (1410-1468)

El cavaller valencià Joanot Martorell és l’autor de la millor novel·la catalana de tots els temps. Va néixer a Gandia el 1410 i va morir el 1468. Provenia de la noblesa mitjana i va ser armat cavaller.

L'Afer amb Joan de Montpalau

Martorell va acusar el seu cosí, Joan de Montpalau, d’haver trencat la paraula de matrimoni amb Damiata Martorell, germana de Joanot. Va viatjar fins a Anglaterra per aconseguir que el rei d’allà acceptés fer de jutge de la batalla. L'afer es va resoldre amb un pagament a Damiata d’una certa quantitat de florins.

Influència de la Cort

...
Continua llegint "Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: Clau de la Novel·la Moderna Catalana" »

L'Escola Mallorquina i el Noucentisme: Guia Literària

Altres llengües estrangeres2,74 KB

Registres lingüístics

  • Formal: Estàndard, llenguatges especialitzats (cientificotècnic, literari, jurídic, periodístic).
  • No formal: Col·loquial o familiar, popular o vulgar.

L'Escola Mallorquina (1900-1950)

Conjunt de poetes mallorquins. Característiques:

  • Classicisme grecollatí.
  • Rigor formal (perfecció del vers).
  • Subjectivisme.

Miquel Costa i Llobera

Fill d'una família benestant, estudià Dret a Barcelona. L'any 1883 li sorgí una vocació religiosa i va estudiar a Roma, on s'ordenà sacerdot. El 1906 presidí els Jocs Florals i el 1918 s'incorporà com a membre de l'IEC.

  • Obra:
    • Primer període: Poesia de to romàntic. Destaca "Lo pi de Formentor". Costa proposa buscar l'herència grecollatina del país.
    • Segon període: "Horacianes" (la seva obra
...
Continua llegint "L'Escola Mallorquina i el Noucentisme: Guia Literària" »