Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Quim Monzó: Biografia i Estil Literari

Quim Monzó nasqué a Barcelona el 1952. Es donà a conèixer com a escriptor el 1976 guanyant el premi “Prudenci Bertrana” de narrativa.

Influències i Procés Creatiu

Les seves influències literàries són diverses:

• Franceses (Queneau)
• Nord-americanes (Barthelme)
• Sud-americanes (Cortázar)
• Catalanes (Calders)

Utilitza la improvisació com a procés literari, tot treballant el llenguatge, la ficció, la il·lusió i les imatges estereotipades amb una gran capacitat analítica. Així, ironitza sobre la societat contemporània amb posicions lúcides que intenten desmuntar les tòpiques convencions.

Obra de Monzó: Novel·la i Contes

Conrea la novel·la, destacant La magnitud de la tragèdia, on barreja els...

L'assaig de Joan Fuster i el seu context

Va iniciar la carrera literària amb la publicació d’excel·lents poemaris com Sobre Narcís, però el gruix de la seua obra literària el forma l’assaig. Aquest gènere fou perseguit durant els primers anys de la postguerra. Fuster hagué de vèncer, en la seua trajectòria intel·lectual, moltes adversitats: censura, hostilitats... La seua obra assagística és amplíssima i de temàtica molt diversa:

• Sobre literatura: Història de la literatura en obres com Literatura catalana contemporània.
• De caràcter cívic i social: Els assajos més polèmics i influents (Qüestió de noms, on tracta la polèmica pel nom de la llengua i del país, i Nosaltres, els valencians, on s’analitzen les nostres mancances

Gèneres Informatius

La Notícia

Respon a les 6W (Què, Qui, Quan, On, Per què, Com). És una narració breu que informa d'un fet d'actualitat. S'estructura en forma de piràmide invertida (del més important al menys important).

La notícia té tres parts principals:

• El Titular: Format per avantítol, títol i subtítol.
• L'Entradeta: Primer paràgraf que respon les 6W.
• El Cos: Detalls que s'exposen per donar aclariment a la notícia.

El Reportatge

Relat més complet i extens que la notícia. Intenta informar el lector de fets que no sempre han de ser d'estricta actualitat. Ha d'incloure una sèrie de dades informatives, i a més, explicar les causes i conseqüències al lector.

Elements que pot incloure:

• Opinions de testimonis.
• Gràfics d'estadística.

Literatura popular i tradicional

És patrimoni d’una col·lectivitat. No té autor (anònim) i és de transmissió oral. Es caracteritza per ser tradicional, conservadora i inestable, amb múltiples versions internacionals.

Poesia

• Vocabulari: Senzill.
• Recursos: Repeticions (tornada), paral·lelismes i rimes fàcils o assonants.
• Gèneres:
  • Nadales: Cançons nadalenques.
  • Goigs: Poema de lloança adreçat a un sant o santa.
  • Romanç: Gènere narratiu (crims, robatoris, bandolers).

Prosa

• Rondalla: Conte popular amb elements fantàstics, nombres màgics (3/7), final feliç o moralització.
• Llegenda: Barreja fantasia i història.
• Tradicions: Relat que explica l’origen d’algun indret geogràfic.

Literatura del segle XIX

Experimenta un canvi important a causa...

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

1. Escenari geogràfic

Molls

El cafè del moll

Personatges

• L’oncle Nicolau
• El vell Cristòfol (l’informador del cronista)
• Miquel Serra (company de mina durant 42 anys)
• El vell Gòdia
• Pere Sansa
• Sebastià
• Peris
• L’oncle Soler (amb qui no es parlava per una baralla en una partida de botifarra que jugaven de parella)
• Bernarda Pedret (mestressa de la mina Segre)
• Pere Savina (cunyat del vell Cristòfol)
• Mossèn Silvestre, el rector de Vilaperdiu
• Serafí Vallcorna (el que afaitava el barber)
• Florentí Veriu (el que despotricava sobre el fill gran de l’oncle Nicolau)
• Escolanet
• Els jugadors dels masos de Cinca

Poblacions

• Balaguer (hi va Mossèn Silvestre a veure la seva germana, diu)
• Masos de Cinca
• Vilaperdiu

Referències a carrers

Jordi de Sant Jordi, poeta trobadoresc del segle XV

Jordi de Sant Jordi, el poeta de tradició trobadoresca més important del segle XV, va conrear la poesia amorosa amb elegància. Les seves cançons de comiat i d'enamorament destaquen per la seva sensibilitat i melancolia.

Moviments renovadors de la lírica

En l'època hi ha una clara renovació de la lírica que incorpora corrents com l'Humanisme i les innovacions de la poesia italiana.

Humanisme

L'Humanisme és un moviment intel·lectual que connecta amb la tradició grecollatina i que pren l'home com a mesura de totes les coses.

Dolce Stil Novo i els grans poetes italians

Dolce Stil Novo i poetes com Dante Alighieri marquen una renovació de la poesia amorosa italiana. Aquest estil està representat...

Modernisme (1892-1911)

El Modernisme va ser un moviment que va buscar modernitzar la societat catalana, promovent el trencament amb el passat i l'obertura a Europa.

L'Artista Modernista

• Busca la modernitat i vol transformar la cultura catalana.
• Defensa l'individualisme i el messianisme (es veu com a portador de valors superiors).
• Es confronta amb una societat regida per valors materials que no valora l'art.
• L'artista aspira a una professió digna i respectada.

Temes Centrals

Els temes principals inclouen el conflicte artista-societat, el nacionalisme (potenciant el catalanisme), i la projecció de la natura i el paisatge com a estat d'ànim.

Noucentisme (1906-1914)

El Noucentisme es consolida amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914), reunió...

Sociolectes i Varietats Lingüístiques

El Català Xava: Característiques i Trets

El català xava es caracteritza per la simplificació fonètica i la influència del castellà. Els seus trets principals inclouen:

• Obertura de la vocal neutra en 'a'.
• No-distinció de 'e' i 'o' tancades i obertes.
• Ensordiment de consonants sonores.
• Pronúncia de la 'i' com la 'll'.
• Abundància de castellanismes lèxics i gramaticals (exemples: lis, pues, s'ho dic).

El Català Pijo: Esnobisme i Alternança Lingüística

El català pijo és propi de classes altes castellanitzades que alternen el català i el castellà amb una intenció vagament expressiva. L'esnobisme inherent a aquest sociolecte sovint incorpora mots o expressions d'altres llengües. Els seus trets distintius...

Gèneres de Novel·la Cavalleresca

• Novel·les de cavalleria: Són tradicionals, hi predomina la fantasia.
• Novel·les cavalleresques: Transmeten sensació de verisme i elements fantàstics que apareixen de manera esporàdica.

Anàlisi de "Tirant lo Blanc"

Joanot Martorell (c. 1405-1465)

• Autor: Joanot Martorell (València, c. 1405-1465). Família de prestigi social i econòmic que es va anar arruïnant. Va intercanviar lletres de batalla amb el cosí Joan de Montpalau, que havia tingut relacions amb la seva germana Damiata.
• Categoria de l'obra: Novel·la cavalleresca, històrica, d'aventures, eròtica...
• Modernitat: Presenta realisme i aspectes com la ironia i l'erotisme.

Estructura i Característiques

• La vida de Tirant es narra en molts petits episodis

Jocs Florals (1859)

L'any 1859 s'instaurà el certamen literari dels Jocs Florals. Els proposits principals eren:

• Prestigiar la llengua catalana i la seva literatura contemporània.
• Estimular l'aparició de nous escriptors.
• Recuperar una institució establerta pels antics reis.

Premis

• L'englantina d'or (poema patriòtic).
• La viola d'or i argent (poema religiós).
• La flor natural (poema amorós).

Quan un poeta guanyava tres vegades un premi era proclamat Mestre en Gai Saber.

Teatre romàntic

A principis del segle XIX sorgeix un nou gènere teatral que es caracteritza per la llibertat formal i per l'expressió de la nova sensibilitat romàntica.

Característiques

• Presenta una intriga amorosa complicada i plena d'obstacles extrems.
• L'acció és dinàmica i