Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Anàlisi de Poemes Trobadorescos Catalans: Guillem i Cerverí

Altres llengües estrangeres7,45 KB

Cançoneta lleu i plana

Introducció

Cançoneta lleu i plana és una poesia escrita per Guillem de Berguedà.

Biografia de Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà era el fill gran del vescomte de Berguedà. Es diu que era homosexual i se sap que posseïa el títol de vescomte de Berguedà. No era, doncs, un trobador professional, sinó un noble que utilitzava la poesia com a arma política i per als propis interessos.

Context històric i social

Aquesta obra ens situa a l'Edat Mitjana. La societat estava dividida en tres classes estamentals:

  • Classe alta: Noblesa
  • Classe mitjana: Militars, professors
  • Classe baixa: Obrers, pagesos

Existia el feudalisme, que consistia en el fet que els nobles (que tenien moltes terres) contractaven vassalls perquè cuidessin...

Continua llegint "Anàlisi de Poemes Trobadorescos Catalans: Guillem i Cerverí" »

Maria Antònia Salvà: Vida i llegat de la poeta mallorquina

Altres llengües estrangeres3,14 KB

Maria Antònia Salvà i l'Escola Mallorquina

Maria Antònia Salvà fou la primera poeta moderna en català. Formada en l'ambient culte de la Renaixença mallorquina, es dona a conèixer a la darrera dècada del segle XX, sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera.

Trajectòria, influències i context històric

Nasqué a Campanet, inicià els estudis a Lluc i ingressà al Seminari, on tingué com a professor Antoni Maria Alcover.

El seu pare era Bartomeu Ferrà i Perelló (costumisme del segle XIX), qui fundà i dirigí la revista Mitjorn, en què publicaven els autors mallorquins més propers al Noucentisme. Durant la Guerra Civil i la postguerra tingué una actitud de distanciament del règim. Va col·laborar en activitats a favor de la llengua...

Continua llegint "Maria Antònia Salvà: Vida i llegat de la poeta mallorquina" »

Estellés i Espriu: poesia, compromís i tradició

Altres llengües estrangeres2,77 KB

Estellés (1924-1993)

Estellés (1924-1993) es pot considerar el poeta valencià més important des d'Ausiàs Marc. Es va dedicar al periodisme, la qual cosa va condicionar el seu estil. Les seues obres van ser creades després dels anys 60 amb una funció de denúncia social, encara que la major part no fou editada fins als anys 70.

La característica principal de la seua poesia són les referències constants a la realitat, a les seues vivències, que transcendeixen el nivell anecdòtic i adquireixen un valor universal. Els temes principals dels seus poemes són:

  • La mort, viscuda i sentida, sense regustos literaris.
  • La fam i la misèria de la postguerra.
  • La pàtria i la llengua, ja que Estellés es converteix en la veu del seu poble.
  • L'amor obsessiu,
...
Continua llegint "Estellés i Espriu: poesia, compromís i tradició" »

La Poesia Catalana de Postguerra i Salvador Espriu

Altres llengües estrangeres2,59 KB

La poesia catalana de postguerra

La poesia va ser el gènere més cultivat durant la postguerra, període en què s'originaren diverses tendències líriques.

Dècada dels 40 i 50

Aparegué la poesia avantguardista, que reivindicà una nova estètica de ruptura total amb la forma i la lingüística (J.V. Foix i Joan Brossa).

Altres poetes es mogueren entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista. En aquesta poesia postsimbolista, l'escriptor es tanca en un hermetisme ple de simbologies i busca l'evasió de la realitat, reflexionant sobre l'absurd del món i de la pròpia vida (J. Carner, Carles Riba, Xavier Casp i Joan Valls).

Dècada dels 60 i 70: El realisme social

S'imposarà una estètica realista amb una funció social i de denúncia...

Continua llegint "La Poesia Catalana de Postguerra i Salvador Espriu" »

Història de la Corona d'Aragó: Cròniques i Institucions

Altres llengües estrangeres2,36 KB

Cancelleria Reial

Era un organisme burocràtic que s'encarregava dels papers de l'Estat. Les llengües oficials eren el llatí, el català i l'aragonès.

Crònica

És una narració de fets que poden interessar. Té relació amb el periodisme i la historiografia.

Almogàvers

Era el nom que rebien els soldats al segle XIII i varen formar un gran exèrcit per atacar musulmans i francesos.

Annexió de Mallorca per Pere III

Jaume III dominava Mallorca i Pere III li va exigir que fos el seu vassall, ja que volia dominar més illes mediterrànies fins a Grècia. Com que Jaume III s'hi va negar, Pere III va envair Mallorca, es va quedar amb l'illa i, per això, Mallorca es va annexionar a la Corona d'Aragó.

Illes mediterrànies incorporades a la Corona d'

...
Continua llegint "Història de la Corona d'Aragó: Cròniques i Institucions" »

L'Escriptura Teatral Actual a Catalunya i el País Valencià: De Sirera a J.M. I Jornet

Altres llengües estrangeres2,67 KB

Característiques de l'Escriptura Teatral Actual

A començament dels 70 van aparèixer molts grups de teatre independent. Solien crear els muntatges de forma col·lectiva. Havia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l'escriptor qui elaborava aïlladament un text literari que després s'escenificava. Avui dia, els autors s'han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges, cosa que comporta una transformació de l'escriptura teatral.

Dramaturgs valencians destacats

En l'àmbit valencià s'han consolidat nous autors teatrals:

  • Rodolf Sirera: (El verí del teatre, 1978)
  • Manuel Molins: Autor d'obres inspirades en personatges i fets històrics valencians, de melodrames i comèdies (Els viatgers de l'absenta, 1989).

Després, autors...

Continua llegint "L'Escriptura Teatral Actual a Catalunya i el País Valencià: De Sirera a J.M. I Jornet" »

Oracions en català: tipus, accentuació, diftongs i fonemes

Altres llengües estrangeres3,77 KB

Oracions

Impersonals: Demà plourà bastant.

Activa: La Gemma ha trencat el llibre.

Passiva: El llibre ha estat trencat per la Gemma.

Copulativa: Sembla que sigui de porcellana.

Enunciativa: Demà farem un examen de matemàtiques.

Interrogativa: Segur que vol dir això?

Exclamativa: No facis això!

Imperativa: Fes els deures.

Predicativa: La nena té fred.

Subjectes complicats

El gat de la veïna miola. SN (Subj)

Aquesta és la meva. Pron. (Subj)

Qui arribi tard no vindrà. Oració (Subj)

Aprovar era el seu objectiu. Inf. (Subj)

La "de" és una preposició. Elem. Sust. (Subj)

Acentuació

  • Aguda (accent a l'última síl·laba): quan la paraula acaba en vocal (a, e, i, o, u), en -s, en -en o en -in.
  • Plana (accent a la penúltima síl·laba): quan no acaben en les
...
Continua llegint "Oracions en català: tipus, accentuació, diftongs i fonemes" »

El Noucentisme Català: Context, Característiques i Figures Clau

Altres llengües estrangeres3,22 KB

El Noucentisme Català: Context i Característiques

1. Contextualització històrica del Noucentisme

El seu context històric es troba al segle XX. Aquest període es va caracteritzar per:

2. Relació d'artistes i intel·lectuals amb els polítics

La relació dels artistes i dels intel·lectuals amb els polítics era bona.

3. Definició del terme Noucentisme

Es defineix com l'oposició al Modernisme i, alhora, com allò propi del nou-cents (1900).

4. Inici i dissolució del moviment Noucentista

El Noucentisme comença el 1906 amb fets clau:

  • Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana.
  • Eugeni d'Ors inicia la seva secció diària, Glossari, a La Veu de Catalunya.
  • Es publiquen dos llibres molt influents: Els fruits saborosos de Josep Carner i
...
Continua llegint "El Noucentisme Català: Context, Característiques i Figures Clau" »

Ramon Llull i la Predicació al Segle XIII

Altres llengües estrangeres2,51 KB

Ramon Llull i la predicació

Al segle XIII influeixen un conjunt de fets que desencadenaran importants transformacions en el món medieval: les ciutats adquireixen importància davant del món feudal; s’estenen per tot Europa l’arquitectura i l’estil gòtics; es produeix un fenomen de renovació espiritual; i, en l’esperit de croada que viu el món cristià, s'incorpora a la Corona catalanoaragonesa. La Corona catalanoaragonesa, amb la incorporació dels territoris conquerits als musulmans, comença una etapa d’expansió econòmica i militar per tota la Mediterrània.

Biografia de Ramon Llull

Ramon Llull (Mallorca, 1232) era senescal del rei Jaume II de Mallorca. Va abandonar la vida cortesana i va començar una vida religiosa centrada...

Continua llegint "Ramon Llull i la Predicació al Segle XIII" »

Tipologies Textuals Especialitzades: Anàlisi Pragmàtica i Lingüística

Altres llengües estrangeres6,28 KB

Textos Tecnocientífics i Humanístics

Aspectes Pragmàtics

  • Es generen en àmbits especialitzats (científics, tècnics, etc.).
  • Tracten temes especialitzats.
  • Són produïts per un emissor: especialista en la matèria o semiespecialista.
  • S'adrecen a un receptor: especialista, estudiant o audiència àmplia.
  • Presenten una intenció objectiva (formativa, didàctica i informativa).
  • Es transmeten per un canal (oral o escrit).
  • Articulen el missatge a partir d'un codi (lingüístic o no lingüístic).
  • Registre: tecnicocientífic.
  • Funció: referencial.

Aspectes Textuals

  • Es classifiquen en gèneres (orals o escrits).
  • Tenen una estructura pròpia dels textos expositius i argumentatius.
  • Presenten tipologies diverses (expositiva, argumentativa).
  • Cohesionen la informació
...
Continua llegint "Tipologies Textuals Especialitzades: Anàlisi Pragmàtica i Lingüística" »