Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

La diversitat de llengües

Els humans compartim la capacitat de comunicar-nos a través de les llengües. Totes les llengües són instruments de comunicació adequats a l'entorn i a les necessitats de les comunitats que les parlen.

Les famílies lingüístiques

Les llengües s'agrupen en famílies, és a dir, en grups de llengües amb un origen comú:

• Família indoeuropea: (que inclou el català)
• Uràlica: finès, estonià
• Caucàsica: georgià
• Altaica: turc
• Sinotibetana: xinès, tibetà
• Dravídica: tàmil
• Afroasiàtica: àrab, hebreu
• Níger-Congo: swahili
• Ameríndia: quítxua, guaraní
• Esquimoaleuta: esquimal

Subgrups de la família indoeuropea

• Indoirànic: hindi, urdú, romaní (la llengua dels gitanos), kurd, persa
• Albanès
• Grec
• Romànic: català, castellà,

1. Comprensió lectora

1.1 Vertader o fals

• a) Els ODS afecten sols el medi ambient. → Fals
• b) Els termes gentrificació verda i greenification són sinònims. → Vertader
• c) Els residents d’un barri són els que més es beneficien de la seva renaturalització. → Fals
• d) Els nous residents que desplacen els oriünds tenen un poder adquisitiu més baix. → Fals
• e) La solució per a aturar la gentrificació és reduir la creació d’espais verds. → Fals

1.2 Sinònims

• a) Comandament, guiatge → lideratge
• b) Ratifica, confirma → corrobora
• c) Resistant, robusta → resilient
• d) Contradictòriament → paradoxalment
• e) Proporcional → equitativa

1.3 Referent dels pronoms

• a) «gaudir-ne» → de la pacificació d’una via o la creació d’un espai

1. El canvi de paradigma: de la cel·la a la plaça pública

A partir del segle XIII, el model cultural dels monestirs (ascètic i tancat) va entrar en crisi a causa del renaixement de la vida urbana. Les ciutats van créixer demogràficament i l'activitat econòmica i comercial es va disparar, la qual cosa va generar una nova classe social: la burgesia (mercaders, metges, advocats), que exigia nous codis de conducta civil i religiosa adaptats al seu dia a dia.

• Universitats vs. Monestirs: Es van fundar universitats com a alternativa urbana a la cultura monàstica.
• Els ordes mendicants: Franciscans i dominics es van instal·lar en els nuclis urbans per a realitzar una labor pastoral incessant, convertint el sermó en un element quotidià d'instrucció

Arnau de Vilanova (s. XIII–XIV)

Arnau de Vilanova forma part de la primera generació d’intel·lectuals valencians que escriuen en llengua catalana. Va ser un metge molt prestigiós al servei de reis com Jaume II i Alfons II, així com del papa Bonifaci VIII, fet que el converteix en una figura molt important tant en l’àmbit religiós com polític. Tot i això, com a gran científic europeu, escrivia sobretot en llatí, cosa que li va donar un gran reconeixement internacional.

La seva personalitat era complexa, ja que combinava la ciència amb una profunda preocupació religiosa, especialment per la fi del món i l’arribada de l’Anticrist. Defensava la necessitat de reformar l’Església medieval, que considerava massa rica i allunyada...

La Renaixença

Renaixença: Moviment de ressorgiment cultural català que vol recuperar la llengua i la literatura catalanes després de la decadència.

Cronologia i fets clau

• 1833: Oda a la pàtria (Aribau).
• 1877: Verdaguer guanya amb L’Atlàntida i Guimerà és proclamat Mestre en Gai Saber.
• 1892: Inici del Modernisme.

Objectius

• Reivindicar el català.
• Fer aparèixer escriptors en català.
• Crear institucions culturals.
• Relacionar llengua i nació.

Causes

• El català només s’utilitzava oralment.
• Redescoberta de la història de Catalunya.
• Idealització de l’Edat Mitjana.
• Influència del Romanticisme i el Realisme.
• Industrialització i burgesia catalana.

El Romanticisme

Romanticisme: Moviment literari de la primera meitat del segle XIX. Influenciat per...

Amor

• Amor post mortem (amor més enllà de la mort): caràcter etern de l'amor, sentiment que perdura després de la mort física.
• Vulnus amoris: l'amor és una ferida dolça i dolorosa.
• Locus amoenus (lloc agradable): paisatge ideal, descrit bucòlicament a través dels seus components (arbres, rierol...) relacionats amb el sentiment amorós.
• Descriptio puellae (descripció de la jove): enumeració gradual, generalment en ordre descendent, de les característiques d'una dona (cap, coll, mans...).
• Furor amoris (amor apassionat): concepció de l'amor com una malaltia que nega el poder de la raó.

Vida

• Beatus ille (afortunat aquell): elogi de la vida camperola i rural enfront del tràfec urbà i cortesà.
• Homo viator (home viatger): la vida humana considerada

Grans Figures de la Literatura Catalana Medieval

Francesc Eiximenis (c. 1330 – 1409)

Va ser un escriptor i teòleg franciscà, nascut a Girona cap al 1330 i mort a Perpinyà el 1409. Va estudiar a universitats com Oxford, París, Cambridge i Roma.

A partir del 1384 va viure a València, on va destacar com a predicador i conseller en temes de religió, moral i govern. El papa Benet XIII el va nomenar Bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem.

Obra Destacada: Lo Crestià

Espècie d'enciclopèdia cristiana que havia de tenir 13 volums, però només se'n van publicar 4. En ella dona normes de conducta per a la vida quotidiana i explica els costums del seu temps.

• Dins d'aquesta obra destaca Regiment de la cosa pública, on parla de com ha de governar-se

El Neoclassicisme: Raó, Simplicitat i Ciència

El Neoclassicisme és un moviment artístic i literari que sorgeix de l'admiració per les antigues cultures de Grècia i Roma, i defensa la simplicitat, la raó i la ciència.

Context del Neoclassicisme (Segle XVIII)

Es divideix en diversos esdeveniments i situacions històriques rellevants:

• La Revolució Francesa (1789), que proclama els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat.
• La Guerra de Successió entre la dinastia dels Àustries i els Borbons: Catalunya es posiciona a favor dels Àustries, tot i que els Borbons resulten vencedors.
• La repressió borbònica, molt dura, amb el “Decret de Nova Planta” del 1714 (Felip V), que afecta Catalunya i suposa la supressió de la llengua catalana i

Identificació de Varietats Dialectals Catalanes

Aquesta secció ajuda a distingir les principals varietats del català segons el vocabulari i les construccions:

• Si veus "hui", "este", "xiquet" $\rightarrow$ Valencià
• Si veus "lo", "jovens", "moixó" $\rightarrow$ Nord-occidental
• Si veus "avui", "aquest", vocal neutra $\rightarrow$ Central
• Si veus "sa", "ses", "horabaixa", "me’n vaig" $\rightarrow$ Balear
• Si veus "votura", "pas", "boleta" $\rightarrow$ Rossellonès
• Si veus "lo dic", "ecco", "mamma" $\rightarrow$ Alguerès

Ús dels Pronoms Febles en Català

Taula de Funcions Sintàctiques i Pronoms