Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Quim Monzó

Nascut a Barcelona, Quim Monzó ha publicat nombroses novel·les, contes i llibres amb reculls d'articles periodístics seus. També ha traduït obres d'importants autors estrangers. A més, les seves obres han estat traduïdes a més de vint llengües i ha guanyat diversos premis literaris. Les seves freqüents col·laboracions als mitjans de comunicació han contribuït a fer-lo un dels autors catalans més populars.

Narrativa i Temes

Les seves narracions curtes reflecteixen la nostra societat actual perquè destaquen els aspectes més ridículs de la vida quotidiana des del punt de vista gens innocent, com en Uf, va dir ell.

D'altra banda, en el llibre de contes L'illa de Maians (que inclou títols com *No tinc res per posar-me*...

El Teatre del Segle XIX: Romanticisme i Renaixença

La influència del romanticisme durant l'inici de la Renaixença va trencar amb les convencions del teatre neoclàssic, que establia una reglamentació molt rígida i no admetia cap desviació dels models considerats correctes. La llibertat que cercava l'autor es manifestava en els trets següents:

• Desaparició de la frontera entre els gèneres dramàtics.
• Barreja de la prosa i el vers.
• Rebuig de les tres unitats clàssiques (lloc, temps, acció).
• Major varietat de situacions i de personatges.

El Drama Romàntic: Característiques Principals

Les característiques del drama romàntic són:

• L'amor: És el tema més important. És presentat com una passió absoluta que no obeeix cap llei ni s'atura davant

Eduard Escalante: El Mestre del Sainet Valencià

Eduard Escalante és el representant més important del sainet valencià. Va nàixer al Cabanyal, fill d'una família petit burgesa. La seua professió va ser típicament artesana. Va escriure uns 47 sainets que el fan destacar per l'habilitat de retratar uns personatges i unes situacions que reflecteixen els canvis socials de la València preindustrial de mitjan s.XIX.

Obres Destacades d'Escalante

• Bufar en caldo gelat
• L'escaleta del dimoni
• Les xiquetes de "l'entresuelo"

Tots els sainets es caracteritzen per la força humorística i burlesca. És una crítica superficial i benigna perquè, de fet, els acceptava, encara que mai en les seues obres s'observa una actitud inconformista. Altres sainetistes...

Anàlisi Poema de Ramon Llull: Amor i Devoció

El poema que tot seguit comentarem és una obra del mallorquí Ramon Llull, un dels grans poetes lírics de la literatura catalana.

Ramon Llull: Trobador i Pensador del Segle XIII

Ramon Llull va escriure aquest poema, que té caràcter autobiogràfic i s'estructura com una epístola. Com a trobador del segle XIII, composava les seves obres per ser interpretades davant del públic.

Llull pertanyia a la noblesa, però també a l'estament mitjà, que eren els que sabien llegir i escriure. Va abandonar el seu estatus social per dedicar-se a predicar entre els infidels, mostrant un clar afany evangelitzador.

Gènere i Temàtica del Poema Lul·lià

Aquest poema pertany al gènere literari de la poesia, caracteritzat...

Text Humanístic

Tenen com a tema principal tot allò que es refereix als valors, l'espiritualitat, la dignitat i l'existència humana. Tot el que sigui cultural i es refereixi a l'home, serà humanístic.

Disciplines que Recullen el Text Humanístic

• Filosofia
• Dret
• Història
• Art
• Sociologia
• Geografia
• Literatura i Lletres
• Política

Utilitzen tot tipus de textos, però abunden els argumentatius i expositius.

Característiques Formals del Text Humanístic

A nivell formal, les característiques que presenta el text humanístic són:

• Registre culte o estàndard.
• Són textos abstractes i, per tant, els vocables són abstractes, la qual cosa diferencia els textos humanístics dels científics, que són concrets.
• L’abundància de la polisèmia i la sinonímia (Els

Moviments literaris i culturals

El Renaixement (segle XV)

El Renaixement va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Per això, els renaixentistes van considerar l'edat mitjana un període bàrbar. Va néixer a Itàlia al segle XV i va inaugurar un període menys teocèntric que el medieval i, doncs, més antropocèntric, és a dir, centrat en l'ésser humà.

El Barroc (segle XVII)

El Barroc, al segle XVII, va ser, en molts aspectes, un moviment antitètic al Renaixement. Posava de manifest les tensions i les contradiccions de la condició humana. D'aquí ve que se centrés sovint en la mort, la degeneració humana i en una visió del món essencialment pessimista. Això va portar els artistes barrocs a remarcar els contrastos,...

L'Edat Mitjana: Periodització i Context

El període medieval s'estén des de la caiguda de l'Imperi Romà (segle V) fins al Renaixement (segle XVI). Tot i ser una època sovint qualificada de violenta, obscura i ignorant, també va ser un temps molt creatiu.

El Llatí i les Llengües Romàniques

Malgrat l'aparició de les llengües romàniques al segle X, el llatí va continuar sent la llengua de l'Església, un idioma de prestigi i universal.

Literatura: De l'Oralitat a l'Escriptura

El pas de l'oralitat a l'escriptura va ser molt lent, ja que l'escriptura era patrimoni dels eclesiàstics. Molts cavallers no sabien llegir ni escriure; aprenien oratòria, ja que els resultava més útil.

Els Joglars

La seva funció era divertir la noblesa. Anaven...

L'ascens de la burgesia i el canvi social (s. XIV-XVI)

Entre els segles XIV i XVI, apareix la burgesia i va apartant progressivament el feudalisme. Aquest nou grup social es relacionava amb l’aristocràcia mitjançant el matrimoni, el comerç i les finances, provocant també profunds canvis ideològics. La burgesia imposa nous valors socials lligats a l’enriquiment personal, la intel·ligència, l’astúcia i el talent individual.

Nous escenaris culturals: Barcelona i València

L’art canvia de rumb amb aquest nou grup social receptor i creador. S'esdevé un major accés a la cultura per part de burgesos i seglars; les relacions familiars i amoroses canvien, així com la vida a les ciutats i els costums d’artesans i comerciants. Els escenaris...

Llengües romàniques

Oral: Van sorgir amb la desaparició de l'Imperi Romà (llatí) al segle VIII.
Escrit: S. XII, Homilies d'Organyà (6 sermons).

Literatures romàniques

S. XI i XII, èpica (autor anònim i recitada) i lírica (autor conegut i cantada) estan escrits en vers que feien els joglars i trobadors per a les dames de les corts.

El Roman

S. XII i XIII, escrit per ser llegit; començà en vers, però va canviar a prosa. Novel·les sobre el rei Artús i temes imaginaris. El primer romanç és de Chrétien de Troyes, que va reunir unes llegendes cèltiques i les va anomenar Matèria de Bretanya.

Poesia trobadoresca

S. XI, màxim refinament dels costums cavallerescos: Lírica Trobadoresca, nova concepció de l'amor. La dona crea l'amor cortès...

1. La literatura doctrinarial

1.1 Context històric: les religions i les monarquies

Després de l'Imperi romà, l'Església es va mantenir amb una estructura estable de poder. L'estabilitat esdevingué un punt de referència espiritual per a l'home medieval. La cristiandat va substituir l'Imperi romà.

Les monarquies havien unificat la xarxa de feus preexistents, convertint-la en una institució de referència.

L'Església, principal centre de promoció cultural, desenvolupà una tasca de recuperació d'obres de l'antiguitat clàssica.

Arreu d'Europa, algunes escoles de gramàtica episcopals s'han convertit en universitats. La ciutat de València no té universitat fins al 1500.

1.2 El Cisma d'Occident i les universitats

El 1378 es produí el Cisma...