Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

...

Les funcions del llenguatge: Referencial (informació sobre la realitat) Expressiva (emocions) Conativa (reclama L´atenció del receptor) Fática ( Interacció comunicativa) Poetica (estética) Metalingüística (diccionari)

 tipus de narrador: (PUNT DE VISTA EXTERN - 3.P) omniscient, observador Editor. / (PUNT DE VISTA INTERN - 1.P) protagonista, testimoni, participant)

 Modalització: substantius valoratius, adjectius Valoratius, verbs valoratius, verbs que expressen sentiments, perfifrasis Verbals,  adverbis i complements de Manera, expressions quantitatives, formules expressives, les crides al Receptor, la ironia, els canvis de registre,

...

Cançons de gesta: Les cançons de gesta són narracions en vers centrades en fets heroics de la història nacional. Aquests poemes constituïen una mena de cròniques populars que informaven el pobre, d'una manera emotiva, sobre les gestes passades, tot combinant elements reals amb altres de llegendaris o fantàstics. El protagonista era idealitzat i convertit, sovint, en un heroi de qualitats sobrehumanes. L'estil és simple i la poesia es èpica.Les cròniques són extenses narracions en prosa de fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic, destinades a ser escoltades en una lectura col·lectiva o a ser llegides individualment.Les primeres eren en llatí, perquè anaven adreçades a un públic culte. En la majoria dels casos

...

CAVALLERIA I LITERATURA Tractats de Cavalleries: Obres amb finalitat didàctica, escrites per contribuir a la Formació del cavaller cristíà en l’esperit propi de l’orde de cavalleria. Expliquen les finalitats de la institució, les virtuts del bon cavaller... Exemple: Llibre de l’orde de cavalleria. Narrativa de Ficció: Narració en vers, també anomenades roman courtois, “narració cortesa”. Els temes són episodis de L’antiguitat clàssica o bé matèria de Bretanya, al voltant del Rei Artús, etc. Tenen caràcter misteriós, Sobrenatural i inversemblant. En francès destaca Chrétien de Troyes amb Lancelot i a Catalunya, La Faula de Guillem de Torroella. 

L’humanisme- Pere III i els seus fills van organitzar la cancelleria

...

Substrat: L anteriors a la R. q varen ser substituides pel llati, pero van deixar influencies a la nova L. ex.(Sorotapte(avenc, barana, branca..), celta(blat, camisa, cabanya..), iberobasc(esqerra, paparra..), grec; (aporta(Empuries i Rodes)com a substrat i lo altre es de superstrat), carteginès(tagomago, Eivissa(IBUSIM; illa del déu Bes)) Superstrat: L pròpies dels terr. q no varen ser substituides i q van conviure amb el llati vul. ex:(Germànic; establida a catalunya anomenats el francic i la llengua era el franc. (guàrdia,treva, blanc, blau.. Ferran, Albert..) Àrab grup ètnic berber, L. camítica. (xarop, aljub, tafona.. Al- Bini-) Mossàrab:(cristians q habitaven un territori dom. pels àrabs), Grec; lèxic grec introduit a través...

 l'edat mitjana:
Trets comuns de l'Edat Mitjana des del punt de vista social: una piràmide Social molt estricta. La implantació del feudalisme, sistema fonamentat era el Vassallatge, pacte de fidelitat vitalici entre un senyor i el seu servent. La importància de conceptes com l'humor, el valor o la fidelitat, molt vinculats Sobretot a l estament de la cavalleria. La progressiva ascensió de la burgesia I la importància consegüent de les ciutats a partir del Segle XII.

Trets comuns de l’Edat Mitjana des del punt de vista cultural: el naixement de llengües vulgars, després dites ROMàntiques, i que Accedeixen a l’escriptura a partir dels segles XII i XIII. El teocentrisme o Predomini de la religiositat en tots els aspectes de la vida

...

la comunicació: procés mitjançant el qual es transmet l'informació. elements: emisor,receptor,missatge,context,referent,codi,canal. el llenguatge: és la facultat humana de poder comunicar-se per mitjan d'un codi determinat. la llengua: es el codi concret amb què uns parlants duen a terme la capacitat del llenguatge. Funcions del llenguatge: referencial,expressiva,apel·lativa,estètica,fàtica,metalingüistica.

varietats: diacrònica(temps),diatòpica(dialectes),diactràtica(social),diafàsica(regitre formal,estandard,col·loquial). tipologia textual: narrativa,explicativa,descriptiva,argumentativa,instructiva,predictiva,conversacional,retòrica. veus del discurs: emissor(autor),locutor(qui ho conta),enunciador(altres persones). canal:

...

...

14. Explica l’obra teatral de Josep María Benet i Jornet i la seua Relació amb el món audiovisual

En el 1964 va començar una nova etapa per al teatre català amb l'estrena d'Una Vella, coneguda olor de Josep M. Benet i Jornet i d’El retaule de Flautista de Jordi Teixidor, confirmant l'existència d'un grup d'autors joves Que volien fer un teatre diferent. (sobretot al País Valencià es vivien Fenòmens semblants).

Les primeres obres de Benet i Jornet, s’incluoen en els postulats del Realisme històric. Aquest Realisme es va veure reformulat poc a poc a Través de l'experimentació formal. En canvi, Per exemple, en Els Alquimistes de la fortuna es va produir una ruptura amb els textos Anteriors (inclou elements de diferents gèneres...