Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

El naixement de l'idioma català

Els primers pobladors parlaven llengües preromanes. L'any 218 aC, les tropes romanes entraren per Empúries, iniciant el procés de romanització. Aquest procés va comportar l'adopció de la llengua i la cultura llatines per part de les poblacions autòctones. La romanització no fou homogènia, ja que en zones muntanyoses va trigar més. La llengua que s'adoptà fou el llatí vulgar. El llatí que evolucionà cap al català, occità, francès o italià es renovà més que el que donà lloc al castellà i al portuguès.

Des del segle V fins al començament del VIII, la península fou el regne dels visigots. Amb l'arribada dels àrabs, la llengua llatina desaparegué, llevat de la franja nord. Els francs començaren...

Bernat Metge: Un Precursor de l'Humanisme Català

Bernat Metge és el representant més característic del grup de secretaris de la Cancelleria Reial. En la seva obra cal fer esment de fets històrics que van motivar la seva creació. Va ser el primer que es va adonar del canvi de sensibilitat literària, separant-se de les estructures pròpies de l'Edat Mitjana, i mostrant característiques totalment modernes i, per tant, humanístiques:

• Sentit crític
• Ironia
• Exaltació de la bellesa

Vida de Bernat Metge

Neix a Barcelona, entre 1340 i 1346, al carrer dels Especiers (avui Llibreteria), on el seu pare tenia un obrador d'apotecari, al qual recorria tot sovint la família reial.

• 1359: Mor el seu pare, Guillem Metge.
• 1364: La seva mare, Agnès, es casa

Vicente Risco: Lingua e Estilo

Pretendeu elevar a nosa lingua á máis alta das categorías e por iso emprega o idioma dun xeito funcional, pero procurando afastarse do castelanismo.

A prosa de Risco é directa e sen recursos retóricos. A claridade, a agudeza e a sobriedade son as características básicas da súa obra. Renovou a nosa narrativa ao abandonar o ruralismo que a caracterizaba ata ese momento e introducir na súa obra unha ambientación urbana, humor crítico e intencionalidade didáctica.

Etapas de Vicente Risco

• Pregaleguismo (1910-1918)
• Galeguismo (1918-1936)
• Posgaleguismo (1936-1963)

Ramón Otero Pedrayo: Lingua e Estilo

Otero Pedrayo emprega na súa obra unha lingua de base popular enriquecida polo coñecemento do galego histórico...

L'Escola Poètica Catalanoprovençal: Segle, Autors i Característiques

L’Escola Poètica Catalanoprovençal se situa entre finals del segle XIV i finals del segle XV.

Autors destacats i estil

Els autors més destacats són:

• Jordi de Sant Jordi
• Andreu Febres
• Gilabert de Pròixita

Aquests autors escriuen en català aprovençalat. Continuen tenint influències trobadoresques, però també reben la influència de l’humanisme italià.

Per què el segle XIV és considerat paradoxal?

El segle XIV és paradoxal perquè hi conviuen dos moviments ideològics contraposats:

• El pensament medieval, defensat per Francesc Eiximenis.
• El pensament humanístic, defensat per Bernat Metge.

Francesc Eiximenis: Obres i Particularitat Estilística

Particularitat estilística

La...

Registres Lingüístics: Formalitat i Varietats

Tipus de Registres

Formals (ús públic):

• Culte: Molt elaborat. S'utilitza en literatura i escrits científics i tècnics.
• Estàndard: Nivell neutre i mitjà. S'utilitza en els mitjans de comunicació, l'administració i l'ensenyament.

Informals (ús privat):

• Col·loquial: Poc elaborat i espontani. S'utilitza en converses entre familiars o amics.
• Vulgar: Poc elaborat i groller. Fa servir paraules i expressions malsonants.

Factors que Determinen el Registre

• Tema: Pot tractar-se de manera general o especialitzada. El lèxic utilitzat variarà en cada cas.
• Formalitat: Ve determinada per la confiança entre l'emissor i el receptor. Com més confiança, menys formalitat.
• Canal: L'escrit exigeix més formalitat

Introducció a Curial e Güelfa

Curial e Güelfa es va escriure a mitjan segle XV i el seu autor és desconegut. L'obra es va redescobrir al segle XIX i va ser publicada l'any 1901 per Antoni Rubió i Lluch.

Característiques principals de l'obra

• A diferència de les novel·les de cavalleria franceses i castellanes, no té elements meravellosos.
• Curial és el protagonista: és fort i valent, però sempre a escala humana.
• Curial es comporta de manera creïble i possible: és destre amb les armes i té cultura cortesana.
• La geografia del llibre és precisa i coneguda.
• Els personatges que hi apareixen tenen noms reals o versemblants.
• Les qüestions sentimentals desencadenen les accions, fet que obliga l'autor a aprofundir en la psicologia dels personatges.

Els Registres Lingüístics Cultes

Els registres cultes es caracteritzen principalment pel to objectiu, impersonal de la informació que transmeten i per la precisió lèxica.

Registre Científic i Tècnic

Es caracteritzen pel *to objectiu* i *impersonal* de la informació que transmeten i per la *precisió lèxica*.

Registre Literari

Es caracteritza pel *caràcter connotatiu* de les paraules, per un elevat grau de *subjectivitat*, per l'ús de recursos creatius o poètics, i per la creació fantàstica.

Registre Jurídic i Administratiu

Lèxic especialitzat, ús de *fórmules estereotipades*, un to impersonal i l'ús d'oracions llargues, sovint amb molta subordinació.

Factors Determinants dels Registres

Els registres lingüístics estan condicionats...

La Renaixença i el Realisme-Naturalisme

1. La Renaixença

Origen

• Inspirada en les idees romàntiques europees del segle XIX.
• Introducció a València el 1830 amb traduccions d’autors com Byron, Hugo, Dumas.
• Publicació fundacional: La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833).

Objectius

• Recuperar la llengua formal i la literatura culta.
• Fomentar el patriotisme i la identitat col·lectiva.

A València

• Inici: Cançó de Tomàs de Villarroya (1841).
• Esdeveniments clau (1870-1879):
  • Convocatòria dels Jocs Florals: lema Pàtria, fe i amor.
  • Fundació de l’associació cultural Lo Rat Penat.

Autors destacats

• Teodor Llorente:
  • Defensor de la llengua arcaïtzant (poetes de guant).
  • Poemes: Llibret de versos, Vora el barranc dels Algadins.
• Constantí Llombart:
  • Advocava

S. XVI-XVII: Neoclassicisme

Planteja l'esgotament del Barroc. Es torna a la simetria i l'ordre. Ve del descobriment de Pompeia. Retorn de les normes clàssiques. El segle XVIII és el segle de les llums. Decret de Nova Planta.

AUTORS:

• Rafel d'Amat i de Cortada: "Baró de Maldà": barceloní, 1769-1816. Va escriure un diari personal, *Calaix de sastre*.
• Joan Ramis i Ramis: Maó, 1746. *Lucrècia* és una obra de teatre. 5 actes, tragèdia, està escrita en vers. És un exponent del Neoclassicisme.

S. XVIII: Romanticisme

S'oposa al Neoclassicisme. Planteja el Barroc. Moviment europeu. És el que causa la Renaixença. Actitud irracional. Moviment poètic i filosòfic que neix a Alemanya i Anglaterra. Proposa l'irracionalisme, el retorn a l'Edat Mitjana,...

1.Els termes són:Mots monosèmics