Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Connectors d'espai

• Aquí, allà, a dalt, a baix, amunt, avall, damunt, al fons...
• Davant, darrere, dreta, esquerra, al centre, als costats, enmig, als extrems...
• A prop, lluny, a la vora de, al costat de, allunyat de...

Connectors de temps

• Anterioritat

  : abans de, abans que, anteriorment, fins que...

• Simultaneïtat

  : ara, actualment, quan, mentre, mentre que, mentrestant, al mateix temps...

• Posterioritat

  : després de, tot seguit, més tard, més endavant, tan aviat com...

• Reiteració

  : sempre que, cada vegada que...

• Altres

  : aleshores, llavors, de vegades, a vegades, al matí, al migdia, a la tarda, cap al tard, al vespre, al capvespre, de nit, de matinada, l'endemà...

Connectors dialèctics o de relacions lògiques

• Causa

  : perquè (indicatiu), ja que, com

La Novel·la Cavalleresca: Definició i Característiques

Distinció entre Novel·la Cavalleresca i Llibres de Cavalleries

Martí de Riquer diferencia les novel·les cavalleresques dels llibres de cavalleries, que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos.

Característiques de la Novel·la Cavalleresca

Les característiques de la novel·la cavalleresca són les següents:

• No conté elements meravellosos ni increïbles.
• Els herois no són extraordinaris, sinó que es mantenen dins d'uns límits humans.
• El marc geogràfic és conegut i identificable en la realitat.
• L'acció se situa en un temps pròxim al de l'autor.

Aquestes característiques es poden observar en les nostres...

Propietats Textuals i Factors del Registre

Les propietats textuals

Adequació: Complir el propòsit comunicatiu previst; respondre al tema que volem desenvolupar; mantenir el tractament personal adequat; mantenir el nivell de formalitat que correspon a la situació comunicativa; mantenir l'especificitat del llenguatge (mots generals/específics).

Coherència: Regla de progressió. Bona organització i estructuració de les idees; progressió temàtica. Regla de repetició. Cal repetir idees principals, és a dir, que hi ha d'haver un fil conductor. Regla de relació. Claredat, lligam temàtic. Regla de no contradicció. No hi poden haver idees contraposades.

Cohesió: Els referents: paraules connectades a coneixements previs. Els connectors: paraules...

Evolució de l'Assaig Valencià (1950-2000)

Entre 1950 i 2000, l'assaig valencià va viure una evolució notable. Durant el franquisme, predominaren textos costumistes i apolítics per la censura. A partir dels anys 70, amb la transició democràtica, sorgiren assagistes com Joan Fuster (Nosaltres, els valencians), que va marcar un punt d'inflexió en l'anàlisi de la identitat valenciana. Als anys 80 i 90, l'assaig es va diversificar amb temes històrics, lingüístics i socioculturals, destacant autors com Vicent Pitarch i Alfons Cucó. Amb l'oficialitat del valencià, el gènere es va consolidar com una eina fonamental per a l'anàlisi crítica de la societat valenciana i la seva evolució.

Evolució de la Narrativa Valenciana (1950-2000)

Entre...

Enric Valor

Enric Valor (1911-2000) — dramàtic, rondallista i novel·lista. Producció novel·lística amb llenguatge molt treballat (L'ambició d'Aleix, La idea de l'emigrant). Rondalles: peces que descriuen els nostres paisatges i personatges, reals o fantàstics, en les quals recupera la riquesa del nostre vocabulari.

Monosèmia

Monosèmia — paraules amb un únic significat. Polisèmia — paraula amb dos o més significats interrelacionats. Homonímia — paraula que presenta identitat formal, però que té significats i orígens etimològics diferents. Tipus: homògrafs (escriuen igual) i homòfons (so igual, escriptura diferent).

Fullet informatiu

Fullet informatiu — tipus d'escrit expositiu que informa sobre qualsevol qüestió d'interès...

Ausiàs March: Vida i llegat

El creador de la poesia culta catalana

Poeta valencià (1397-1459). March té la mateixa importància per a la poesia catalana que Ramon Llull per a la prosa; és a dir, n’és, en bona mesura, el creador. Ausiàs March és el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes (a part de l’abundant producció existent de poesia popular). A més, és el primer que trenca amb la tradició trobadoresca.

Dades biogràfiques

• Va néixer a Gandia cap al 1397.
• Armat cavaller ja de jove, va intervenir en campanyes militars diverses.
• Es va casar dues vegades: amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell), morta al cap de pocs anys, i la segona va ser Joana Escorna.
• Ausiàs March va morir a València el

Complements Verbals en Català

Descripció dels principals complements verbals en la gramàtica catalana.

Complement Directe (CD)

És l'objecte sobre el qual recau directament l'acció expressada per un verb transitiu, generalment va sense preposició.

Estructura del CD

La posició del CD l'ocupa un SN o una proposició substantiva que equival a un SN.

Substitució pronominal del CD

• 1a persona: em / m' / ens
• 2a pers.: et / t' / us
• 3a pers.: es / s' / en / ho / el / els / les

Complement Indirecte (CI)

Destinatari o destinatària de l'acció del verb o de l'objecte directe. Quan el complement va introduït per 'a' també s'anomena complement de destinació.

Estructura del CI

La posició del CI l'ocupa un sintagma preposicional que pot ser: prep + SN o prep...

1. El context sociopolític i la narrativa de postguerra

La pèrdua de la Guerra Civil va comportar l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Durant la postguerra, la literatura catalana va sofrir una forta repressió i censura per part del franquisme. D'altra banda, els escriptors es trobaren amb un panorama desolador i sense referents.

Aquest panorama literari el podem dividir en quatre etapes:

• Anys 40: La postguerra més dura, marcada per la pobresa i l'aïllament internacional.
• Anys 50: Inici del suport dels EUA.
• Anys 60: Recuperació econòmica al País Valencià, Catalunya i les Illes.
• Anys 70: Forta oposició al règim.

La producció narrativa d'aquell moment presentava...

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Televisió

Obra Teatral i Relació amb el Món Audiovisual

Josep Maria Benet i Jornet va contribuir a la renovació del teatre de text. També és important com a guionista televisiu.

Una vella, coneguda olor, la seva primera obra, té un caràcter realista.

Entre 1965 i 1977, va publicar títols com a protesta al·legòrica sobre la societat occidental.

A partir de 1977, Benet va retornar a un tipus de teatre més realista i alhora innovador, amb elements del teatre èpic. Aquest model es basa en el "distanciament" entre l'espectador i la història, i s'intenta evitar la identificació amb els personatges i aconseguir posar l'accent en les idees que es plantegen (més que en els fets). Això permet oferir propostes...