Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Primària

Ausiàs March: Vida, Obra i la Ruptura amb l'Amor Cortès

Altres llengües estrangeres2,99 KB

Ausiàs March: Vida i Obra (Segle XV)

Vida d'Ausiàs March

Ausiàs March té la mateixa importància per a la poesia catalana que Ramon Llull per a la prosa, essent, en bona mesura, el creador, si bé amb un desfasament cronològic important. La raó que la poesia en català no aparegui fins dos segles més tard que la prosa l'hem de buscar en la pervivència de la tradició trobadoresca.

Ausiàs March és el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes i que trenca amb la tradició trobadoresca, tot creant un estil propi, únic en alguns aspectes en la tradició europea.

Obra Poètica

L'obra d'Ausiàs March consta de 128 poemes, classificats principalment en:

  • Cants d'amor
  • Cants de mort
  • Cants morals
  • Cant espiritual (poema de
...
Continua llegint "Ausiàs March: Vida, Obra i la Ruptura amb l'Amor Cortès" »

Modernisme i Noucentrisme: Guia dels Moviments Literaris

Altres llengües estrangeres2,29 KB

El Modernisme: Art i Modernitat

El modernisme és un moviment artístic que sorgeix a finals del segle XIX i a començament del XX. Es caracteritza pel desig de modernitat, tant en l’expressió artística com en aspectes socials, i per la vocació europeista, ja que volia unir diferents corrents estètics i ideològics europeus.

Els modernistes tenien una concepció oberta i variable de l’art i de la cultura. Es va iniciar un procés de modernització de l’estàndard literari i un moviment d’alfabetització i difusió de la cultura. Així doncs, l’artista, rebel i professional, tenia vocació i dedicació per l’art, entenent-lo com una activitat autònoma.

Figures clau del Modernisme

  • Joan Maragall: Teòric del moviment, poeta i divulgador.
...
Continua llegint "Modernisme i Noucentrisme: Guia dels Moviments Literaris" »

Història de la novel·la catalana contemporània

Altres llengües estrangeres3,17 KB

La narrativa del primer terç del segle XX

La recuperació del discurs narratiu va estar lligada a l’evolució de l'estàndard literari a mans d’escriptors modernistes, que també potenciaren la creació d’un públic lector. El modernisme va recollir aspectes com l’emotivitat i la vida interior.

La narració introdueix un punt de vista subjectiu: no es pretén reproduir ni analitzar la realitat, sinó fer una anàlisi de les passions i de la lluita dels individus contra la natura o els costums. Va sorgir el fragmentarisme, que va trencar amb l’estructura narrativa tradicional; es va conrear la prosa poètica i va sorgir la voluntat simbòlica (l’emoció es transmet mitjançant símbols). L’estàndard literari recull la parla rural,...

Continua llegint "Història de la novel·la catalana contemporània" »

Resums d'Exàmens de Llengua Catalana i Literatura (PAU)

Altres llengües estrangeres5,19 KB

Convocatòria de Juny 2011

Opció A

  • a) Tema: Recuperació de l'autoestima i de la il·lusió de viure.
  • c) Recursos: Comparacions negatives i positives, personificacions, metàfores i isotopia (1 punt).
  • d) Tipologia: Descripció i narració. Primer paràgraf (verbs en imperfet), tercer paràgraf (passat perifràstic), segon i quart paràgrafs (narratiu).
  • Fonètica: a) son/t/son/o.
  • Sintaxi: b) A la situació que besa l'home (Complement Directe), a Maria (Complement Directe), al fullet (Complement Circumstancial), a les girafes reticents (Complement del Nom).
  • Lèxic: c) Pesat, engatjà, muntava, desconeixia.

Opció B

  • a) Tema: Violència de gènere.
  • c) Registre: Estàndard amb expressions sintàctiques del registre formal (recreació d'un diari personal)
...
Continua llegint "Resums d'Exàmens de Llengua Catalana i Literatura (PAU)" »

Guia de Llengua Catalana: Gramàtica, Lèxic i Renaixença

Altres llengües estrangeres3,27 KB

El Currículum Vitae

Currículum: Gènere que sintetitza de forma esquemàtica les dades personals, formatives i professionals amb l'objectiu de participar en un procés de selecció laboral o acadèmica.

Estructura: dades personals, dades acadèmiques, la formació, dades professionals, els idiomes i altres dades.

Lèxic: Mots Patrimonials i Cultismes

  • Mots patrimonials: mots d'origen llatí, paraules pertanyents al vocabulari general, lligat a les experiències de la vida humana.
  • Cultismes: paraules preses del llatí que no han experimentat tants canvis formals com els patrimonials.

Regles de la Dièresi

S'utilitza en les combinacions güe, güi, qüe, qüi i en la seqüència vocal + i/u.

Tipus de Variació Lingüística

  • Diafàsica: segons la situació
...
Continua llegint "Guia de Llengua Catalana: Gramàtica, Lèxic i Renaixença" »

Ramon Llull i la consolidació de la llengua catalana

Altres llengües estrangeres4,18 KB

Ramon Llull i el seu llegat literari

1. Contextualització breu

La vida de Ramon Llull va estar farcida d'aventures, viatges, projectes i experiències molt diverses. La seva personalitat i la seva intel·ligència, tan vigoroses com intrèpides i productives (va generar més de 260 títols de pròpia mà com a filòsof, místic, teòleg o novel·lista entregat a temes relacionats amb la realitat quotidiana del seu temps), no varen deixar ningú indiferent.

Llull, que als 30 anys va viure una transformació personal sobtada, va recórrer el món medieval per repetir insistentment que l'objectiu principal de l'home havia de ser conèixer i estimar Déu. Havia nascut a Palma (la tradició situa aquest fet a la Plaça Major, on hi ha una placa commemorativa)...

Continua llegint "Ramon Llull i la consolidació de la llengua catalana" »

Grans Autors Catalans: Monzó (Ironia) i Martí i Pol (Humanisme)

Altres llengües estrangeres2,67 KB

Quim Monzó: Ironia, Crítica Social i Metatextualitat

Quim Monzó fou un escriptor nascut a Barcelona que va publicar novel·les, contes i llibres amb reculls d’articles periodístics. Les seves obres han estat traduïdes a més de vint llengües diferents. La seva popularitat es deu gràcies a les aportacions que ha fet a la ràdio i a la televisió.

L'Estil Narratiu i la Visió de Monzó

Monzó es va caracteritzar per escriure narracions curtes. Alguns exemples destacats són El perquè de tot plegat, Guadalajara o Mil cretins.

Podem afirmar que recalca aspectes ridículs de la vida quotidiana, mostrant una societat actual que expressa la falta de valors. Els seus escrits tenen una visió divertida que qüestiona els models literaris difosos...

Continua llegint "Grans Autors Catalans: Monzó (Ironia) i Martí i Pol (Humanisme)" »

Grans Autors Catalans Contemporanis: Estellés, Martí i Pol, Monzó, Fuster

Altres llengües estrangeres4,24 KB

Grans Figures de la Literatura Catalana Contemporània

Vicent Andrés Estellés: Poeta de la Vida Quotidiana i Cívica

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) començà a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut a partir dels anys 70. La seva obra poètica no és fàcil d’encasellar, ja que és prolífica, original i exuberant. Escriure poesia fou per a ell una necessitat gairebé biològica. Fou un poeta apassionat que retratà la vida quotidiana.

Els seus temes recurrents inclouen:

  • L'amor
  • La mort
  • El sexe
  • La por
  • La ciutat i el camp
  • La dona

En la variada gamma temàtica i tonal de la seva lírica, Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu. La pàtria és per a ell el drama col·lectiu d'un idioma, la tragèdia...

Continua llegint "Grans Autors Catalans Contemporanis: Estellés, Martí i Pol, Monzó, Fuster" »

Evolució del Teatre Català Postguerra: De Sagarra a Benet

Altres llengües estrangeres3,83 KB

Evolució del Teatre Català Postguerra

Etapa Post-70: Renovació i Experimentació

Després del règim franquista, el teatre en llengua catalana, prohibit i desconnectat de les línies innovadores fins a la Segona Guerra Mundial (IIGM), reprèn l'activitat de manera professional i pública el 1946.

Sagarra i la Renovació Inicial

  • Josep Maria de Sagarra, amb obres com La fortuna de Silvia i Galatea, planteja conflictes morals on la guerra té un paper desencadenant del desenvolupament psicològic dels personatges.
  • La renovació de Sagarra va ser desestimada per la crítica, obligant-lo a retornar a formes dramàtiques del passat.

Anys 50 i 60: Nous Dramaturgs i Direcció

A la segona meitat dels anys 50 es va afavorir la promoció o descoberta de dramaturgs...

Continua llegint "Evolució del Teatre Català Postguerra: De Sagarra a Benet" »

Renaixença, Romanticisme i Realisme: Literatura Catalana Segle XIX

Altres llengües estrangeres10,49 KB

La Renaixença: Recuperació de la Llengua Catalana

La Renaixença va ser un ampli moviment de reivindicació de la personalitat nacional de Catalunya i la recuperació de l'ús culte i literari de la llengua catalana.

Va iniciar-se el 1833 amb l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau i va finalitzar cap al 1890.

Objectius de la Renaixença

  • Conrear diferents gèneres de literatura.
  • Restablir institucions acadèmiques.
  • Retornar al català el prestigi social.
  • Recopilar literatura i folklore popular.

Aquests objectius van ser importants per superar la situació sociolingüística que hi havia a Catalunya des del segle XVIII.

El Romanticisme: Context i Característiques Generals

Context Històric i Cultural del Segle XIX

El segle XIX es caracteritza...

Continua llegint "Renaixença, Romanticisme i Realisme: Literatura Catalana Segle XIX" »