Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Literatura Catalana Actual: Assaig, Narrativa i Teatre

Altres llengües estrangeres2,96 KB

Literatura: l'assaig actual

La Guerra Civil talla l'existència d'una opinió pública i la llibertat per a exposar les idees pròpies.

Autors d'obres produïdes en la postguerra són: Jaume Vicens Vives i Joan Fuster.

Quatre assagistes destacats de la nostra cultura

Josep Pla

Estudia dret, es dedica al periodisme i a la creació literària. Com a periodista ha deixat una obra extensíssima que abraça tot tipus de temes. Segons Joan Fuster, l'obra de Pla es pot classificar així:

  • Narració: El carrer estret
  • Assaig: Les hores
  • Llibres de viatges: Les illes
  • Biografies: Els homenots

Joan Fuster

Un dels escriptors valencians més importants. La seua extensa obra i també la seua trajectòria cívica han exercit una gran influència sobre la societat valenciana....

Continua llegint "Literatura Catalana Actual: Assaig, Narrativa i Teatre" »

El Naturalisme i el Modernisme: Literatura del segle XIX

Altres llengües estrangeres685,47 KB

val

El Naturalisme

Al final del segle XIX, la literatura va presentar tres tendències principals: el costumisme, el naturalisme i el realisme.

El naturalisme fou un corrent artístic que intentà explicar el món segons les lleis naturals i aplicar principis científics a la literatura. Els personatges es mouen per un determinisme social i biològic. S'hi tracten aspectes nous: classes socials desfavorides, malalties i una crítica social pessimista.

Va ser impulsat pel francès Émile Zola i, en la nostra literatura, per Narcís Oller, considerat l'iniciador de la novel·la actual en la nostra llengua. Entre les seues obres destaquen: La papallona, La bogeria i L'Escanyapobres.

El Modernisme

És un moviment de renovació artística i cultural que...

Continua llegint "El Naturalisme i el Modernisme: Literatura del segle XIX" »

Llengua nacional vs oficial i literatura cavalleresca

Altres llengües estrangeres1,9 KB

Diferència entre llengua nacional i llengua oficial

Llengua nacional
És aquella que un grup humà, més o menys extens dins del territori d'un estat, parla com a llengua originària; són les llengües pròpies o nacionals dels seus territoris respectius.

Llengua oficial
És la que s'utilitza com a instrument de relació entre l'administració estatal i els ciutadans. Els estats que estan constituïts per més d'una nació amb llengües diferents poden declarar l'oficialitat d'una o més d'aquestes llengües.

Característiques de la novel·la cavalleresca

Llibres de cavalleria

  • Recreen un temps passat i remot.
  • L'acció se situa en paisatges llunyans i exòtics.
  • Hi apareixen dracs, nans, gegants, etc., en un ambient misteriós i fantàstic.
  • Els protagonistes
...
Continua llegint "Llengua nacional vs oficial i literatura cavalleresca" »

Gèneres periodístics: definició, estructura i tipus

Altres llengües estrangeres3,33 KB

Gèneres periodístics

La premsa informa sobre els fets de l'actualitat i interpreta la informació. Hi ha dos tipus de gèneres periodístics:

  • Gèneres informatius: informen sobre els esdeveniments de l'actualitat, tenen un caràcter objectiu i són la notícia, l'entrevista, la crònica i el reportatge.
  • Gèneres interpretatius o d'opinió: analitzen els fets i els valoren segons punts de vista diferents. Tenen un caràcter subjectiu i són l'editorial, els articles d'opinió, les cartes a la direcció i la crítica.

Estructura externa

Títol: escrit en negreta amb un cos de lletra més gran. Pot tenir diverses funcions: obertura (situa el tema), resum (síntesi de la informació) i captació de l'interès (sorpresa que convida a la lectura).

Entrada:

...
Continua llegint "Gèneres periodístics: definició, estructura i tipus" »

Modernisme i literatura europea al final del segle XIX

Altres llengües estrangeres2,65 KB

La literatura europea al final del s. XIX

A partir de mitjan del segle XIX es pot considerar que el moviment romàntic a Europa havia passat de moda.

Moviments de l’època

  • Parnassianisme — L'ideal estètic era fer una poesia formalment impecable, impersonal, objectiva i descriptiva; l'objectiu era la bellesa, independentment del contingut.
  • Simbolisme — Va sorgir a França; no es basa en la descripció, sinó a suggerir mitjançant símbols.
  • Decadentisme — No és, pròpiament, un moviment. Es va iniciar a París i va tenir influència en la majoria de les arts plàstiques. Defensaven l'art per l'art, consideraven que l'artista està per damunt de qualsevol tipus de moral i tenien debilitat per les coses rares, extravagants i exòtiques.

El

...
Continua llegint "Modernisme i literatura europea al final del segle XIX" »

Noucentisme Català: Característiques, Poetes i Obres Clau

Altres llengües estrangeres3,11 KB

Noucentisme: Origen i Context

El seu inventor és Eugeni d'Ors. Aquest moviment recollí les aspiracions polítiques de la burgesia catalana i va formular pautes de comportament en l'àmbit social, polític i cultural.

Enric Prat de la Riba va ser un dels fundadors i també director de La Veu de Catalunya.

Característiques de la Poesia Noucentista

  1. Perfecció formal seguint les pautes de la mètrica més estricta.
  2. Submissió de la llengua a un procés de depuració.
  3. Presentació d'un món idealitzat.
  4. Anàlisi de la natura des de l'òptica ciutadana.
  5. Presentació de temes com l'amor o el pas del temps.
  6. Idealització de la dona.

Josep Carner: El Príncep dels Poetes

Carner va ser el principal poeta noucentista. Després de la mort de Prat de la Riba, es...

Continua llegint "Noucentisme Català: Característiques, Poetes i Obres Clau" »

Narrativa Catalana de Postguerra: Rodoreda, Calders, Villalonga i Valor

Altres llengües estrangeres5,09 KB

La narrativa catalana de postguerra (1940-1960)

Les circumstàncies polítiques de la postguerra expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins al començament dels anys seixanta tendeixi a rebutjar el tractament directe de la realitat i a explicar-la de maneres diverses.

Principals línies temàtiques i estilístiques

  • Narrativa imaginativa o fantàstica: Alguns autors expliquen la realitat a través de la simbologia i del mite, com *Jordi Sarsanedas* i el seu recull de contes ***Mites***. Altres, com *Joan Perucho* i *Pere Calders*, van conrear una obra que pot llegir-se metafòricament.
  • Novel·la psicològica: Novel·les com les de *Mercè Rodoreda*.
  • Línia realista: Inclou novel·listes com *Manuel de Pedrolo* i *Josep Maria Espinàs*
...
Continua llegint "Narrativa Catalana de Postguerra: Rodoreda, Calders, Villalonga i Valor" »

Novel·la cavalleresca catalana: Blandín de Cornualla i Curial e Güelfa

Altres llengües estrangeres2,4 KB

Blandín de Cornualla

Aquesta obra narra com dos companys d'armes, Blandín de Cornualla i Guillot Ardit de Miramar, se'n van pel món a la recerca d'aventures a cavall, després de jurar-se fidelitat eterna. D'una manera àgil i lineal, se'ns conten les nombroses empreses meravelloses a què s'enfronten, de les quals Blandín n'ix sempre vencedor. El relat acaba com ho fan els contes de final feliç: amb una doble boda i amb l'assoliment d'una bona posició social.

Curial e Güelfa

Aquesta novel·la cavalleresca de mitjan segle XV narra les aventures d'un jove nascut a Catalunya que se'n va de casa per cercar fortuna i la manera com esdevé un dels cavallers més bons del món, protegit i estimat per Güelfa, la seua senyora. Tant Güelfa com...

Continua llegint "Novel·la cavalleresca catalana: Blandín de Cornualla i Curial e Güelfa" »

Guia de Llengua i Periodisme: Estructura i Gramàtica

Altres llengües estrangeres2,88 KB

L'estructura de la notícia

Els elements que componen una notícia són: què, on, qui, quan i per què. L'estructura es divideix en:

  • Títol o titular
  • Subtítol
  • Avanttítol o sobretítol
  • Entrada
  • Cos de la notícia
  • Titolets o intertítols
  • Fotografies

Normativa de les vocals o/u

  • Plurals masculins: s'utilitza el morfema -os.
  • Mots invariables: s'escriuen amb -u els mots que acaben en -us.
  • Mots singulars: si acaben en -u, s'afegeix una -s per formar el plural.

Semàntica: Hiperònims, hipònims i antonímia

Mamífer és l'hiperònim dels animals vertebrats; gat, cérvol, ós i elefant són hipònims de mamífer.

Antonímia: es classifica en complementarietat, inversió (o reciprocitat) i gradació.

El Romanticisme i la literatura

Als segles XVIII i XIX, durant el...

Continua llegint "Guia de Llengua i Periodisme: Estructura i Gramàtica" »

Comparativa de Moviments Literaris: Romanticisme, Neoclassicisme i Renaixença

Altres llengües estrangeres3,88 KB

Moviments Literaris Clàssics: Romanticisme i Neoclassicisme

Romanticisme

  • Personatges: Herois.
  • Temps i Espai: Fugida de l’Edat Contemporània; predilecció per l’Edat Mitjana.
  • To: Melancòlic (expressió de sentiments).
  • Temes: Natura, amor, patriotisme, etc.
  • Finalitat de l’Art: Explorar els misteris de la natura i del món.
  • Gènere Predilecte: Poesia.
  • Ideologia: Afany de llibertat.

Neoclassicisme

  • Punt de Vista: Grècia i Roma.
  • Temps i Espai: Predilecció per Grècia i Roma.
  • To: Contenció dels sentiments.
  • Temes: Històrics i mitològics.
  • Finalitat de l’Art: Millorar la societat i l’educació il·lustrada.
  • Gènere Predilecte: Teatre i faula.
  • Ideologia: Les idees il·lustrades.

Realisme i Naturalisme

  • Punt de Vista: Sempre extern i objectiu.
  • Personatges:
...
Continua llegint "Comparativa de Moviments Literaris: Romanticisme, Neoclassicisme i Renaixença" »