Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Monuments de l'Antiga Roma: Coliseu, Aqüeducte, August, Trajà i Panteó

Art i humanitats5,32 KB

El Coliseu romà

Destinació: espectacles cruents (lluites de gladiadors, feres i naumaquèries).

Materials: formigó, maons i pedra (calcària i tova).

Planta el·líptica i de grans dimensions, amb una alçada de 50 m.

Exterior

Consta de quatre pisos amb superposició d'ordres: el primer amb semicolumnes tosques, el segon amb semicolumnes jòniques, el tercer amb semicolumnes corínties i el quart amb pilastres corínties (de lleugera forma diferent). Presenta galeries amb arcs de mig punt i un semi-espai intermedi. A l'últim pis hi ha forats per a fixar els pals del velarium.

Alteracions posteriors: voltes, columnes i estatues.

Interior

La cavea té tres pisos comunicats, coberts per voltes inclinades de canó i d'arestes. La fossa conté una sèrie...

Continua llegint "Monuments de l'Antiga Roma: Coliseu, Aqüeducte, August, Trajà i Panteó" »

Anàlisi de Las Meninas de Velázquez: Art i Significat

Art i humanitats2,43 KB

Anàlisi de Las Meninas de Velázquez

Las Meninas és una pintura d'interior que representa una habitació de l'Alcázar de Madrid. El pintor s'autoretrata i hi apareixen 12 personatges:

  • Primer pla: La infanta Margarita, acompanyada per dues menines (una ofereix aigua en una safata de plata i l'altra fa una reverència), dos bufons (que patien d'enanisme; la noia porta una bossa amb monedes) i un gos.
  • Segon pla: El pintor, la dama d'honor (encarregada de cuidar la infanta i les menines) i un guardadames.
  • Tercer pla: Els reis Felip IV i Mariana d'Àustria reflectits al mirall, i l'aposentador de palau a la porta.

El centre d'atenció del quadre és la infanta Margarita. La meitat inferior està formada pels personatges, mentre que l'altra meitat...

Continua llegint "Anàlisi de Las Meninas de Velázquez: Art i Significat" »

L'Escola d'Atenes de Rafael: context, estil i significat

Art i humanitats6,86 KB

L'Escola d'Atenes de Rafael

El context cronològic

S. XVI, Itàlia i el Papat: Itàlia és una expressió geogràfica, està dividida territorialment i dominada per diferents senyors (per exemple, el Papa) i potències estrangeres (França, Espanya). El Papat és el gran poder d'Itàlia que controla diversos estats i disposa d'exèrcits; és, per tant, un senyor espiritual i terrenal. El Papat participa d'un perillós joc d'aliances internacionals. Amb els Reis Catòlics (període de l'obra de Bramante i Rafael) hi haurà aliança amb Espanya per part del papa Alexandre VI Borgia. En temps del papa Juli II della Rovere, s'aliarà amb França, i això desencadenarà el Sacco di Roma (1527) amb Carles I d'Espanya i V d'Alemanya.

Juli II della Rovere

...
Continua llegint "L'Escola d'Atenes de Rafael: context, estil i significat" »

Art Barroc i Neoclassicisme: Pintura i Arquitectura a Europa

Art i humanitats4,17 KB

Itàlia: El Barroc i el Tenebrisme

Caravaggio

Renovador de la pintura italiana i naturalista. Pinta la realitat tal com és, amb temes religiosos i clarobscurs marcats per un únic focus de llum. Utilitza la tècnica de l'oli sobre llenç. Els personatges són els elements principals i representen un gran dramatisme; la llum prové d'una font natural. Destaca el tenebrisme.

Obres destacades: La vocació de Sant Mateu, La crucificació de Sant Pere i La verge de Loretto.

Països Baixos

Rubens

El pintor europeu més complex. Tècnica d'oli sobre tela, ús intens del color, temes variats i dinamisme a partir del moviment curvilini. Cerca la simetria i l'harmonia basant-se en models clàssics, la tradició renaixentista i l'observació directa de la...

Continua llegint "Art Barroc i Neoclassicisme: Pintura i Arquitectura a Europa" »

Guia d'Escultura Grega: De l'Arcaisme a l'Hel·lenisme

Art i humanitats4,12 KB

Kore del Pèplum

Fitxa tècnica

  • Nom: Kore del pèplum.
  • Autor: Desconegut.
  • Cronologia: 510-500 aC.
  • Tècnica: Talla.
  • Mides: 1,21 m.
  • Estil: Grec arcaic.
  • Tipologia: Dempeus.
  • Localització: Originalment al Partenó d'Atenes; actualment al Museu de l'Acròpoli d'Atenes.

Context

  • Contacte amb la cultura egípcia mitjançant el comerç.
  • Fundació de colònies al Mediterrani.
  • Caiguda de la tirania a Atenes i destrucció de Milet.
  • Naixement de la poesia lírica i pas del mite al logos.
  • Celebració dels primers Jocs Olímpics.

Anàlisi formal

Escultura d'embalum rodó, dempeus i unifacial, feta d'un sol bloc de marbre de Paros. Es conserven restes de policromia original. Característiques: frontalitat, simetria (excepte el braç aixecat), actitud hieràtica, geometria...

Continua llegint "Guia d'Escultura Grega: De l'Arcaisme a l'Hel·lenisme" »

Portalada de Santa Maria de Ripoll: Anàlisi i Iconografia

Art i humanitats5,9 KB

Fitxa tècnica

Nom: Portalada de Santa Maria de Ripoll
Autor: Mestre i taller anònims del Rosselló
Datació: 1150-1170
Tipus d’escultura: Relleu
Emplaçament actual: Monestir de Santa Maria de Ripoll

Context històric i sociocultural

El monestir va ser fundat l’any 888 pel comte Guifré el Pilós, que va conquerir la vall de Ripoll i les muntanyes de Montserrat. La seva missió era repoblar les valls del riu Ter. Es va dedicar l’església a l’advocació de Santa Maria.

Santa Maria de Ripoll fou un dels principals receptors de la cultura medieval i un important centre cultural gràcies a la seva col·lecció d’escrits, 66 en total, que es copiaven i reproduïen a l’scriptorium del propi monestir. La iconografia de la portalada es basa...

Continua llegint "Portalada de Santa Maria de Ripoll: Anàlisi i Iconografia" »

Laocoont i els seus fills: escultura hel·lenística

Art i humanitats3,67 KB

Laocoont i els seus fills

Cronologia: s. III-II aC

Es conserva una còpia romana trobada al s. XVI. Aquesta còpia va ser elaborada per uns alumnes de l'escola de Rodes. Es creu que l'obra va ser feta per Agesandre, Polidor i Atenodor. Aquest grup escultòric es troba a Roma. L'original era de bronze i és una escultura exempta. Representa la mort de Laocoont i la dels seus fills.

Context històric

És una etapa caracteritzada per la unificació de les polis gregues per part del rei Felip de Macedònia, i tot això ho va seguir el seu fill Alexandre el Gran. Després de la mort d'aquest, l'imperi es va fragmentar en imperis independents (Orient es va convertir en el centre de gravetat de la cultura grega). També podem observar com Rodes es va...

Continua llegint "Laocoont i els seus fills: escultura hel·lenística" »

Art clàssic: escultures, pintura i arquitectura de l'antiga Roma i Grècia

Art i humanitats6,6 KB

Casa romana (Pompeia)

Títol: Casa (domus) · Autor: Desconegut · Estil: Roma imperial · Cronologia: s. I · Ubicació: Pompeia

Funció: Domèstica

Espais interiors

Centre: estany que recull aigua, tanc soterrat per extreure aigua. Zona central, recepció, dormitoris, menjador i cuina.

Elements tècnics

Suport: murs i columnes de materials diversos (pedra calcària, fusta i maons), recoberts de decoració de marbre, estuc i il·luminació natural.

Elements decoratius

Mosaic Cave canem, pavimentació, vestíbul, gosguardia, ceràmica i vidre, roques i calcàries, sacrifici de Ifigènia.

Autor i suport

Desconegut. Mur principal, mida aproximada 55 × 60 cm.

Estil i ubicació

Estil influït per Empúries. Espai exterior: volum rectangular simple, urbanisme,...

Continua llegint "Art clàssic: escultures, pintura i arquitectura de l'antiga Roma i Grècia" »

L'Erectèon de l'Acròpoli d'Atenes: Anàlisi Arquitectònica

Art i humanitats3,47 KB

Fitxa tècnica de l'Erectèon

  • Obra: Erectèon
  • Autor: Mnèsicles
  • Cronologia: 421 – 406 aC
  • Localització: Acròpoli d'Atenes
  • Estil: Grec clàssic
  • Materials: Marbre
  • Tipologia: Temple
  • Sistema constructiu: Arquitravat
  • Dimensions: 11,63 m (amplada) x 22,76 m (llargada)

Elements de suport i suportats

Elements de suport: les columnes jòniques, els murs amb obertura i les cariàtides (figures femenines que substitueixen el fust d'una columna i que a l'Erectèon estan situades en una tribuna al costat sud del temple).

Elements suportats: l'entaulament i la coberta a dos vessants. L'entaulament està dividit en: arquitrau, fris i cornisa, i la coberta a dos vessants. El sostre interior té cassetons.

Espai exterior

La distribució dels diferents elements arquitectònics...

Continua llegint "L'Erectèon de l'Acròpoli d'Atenes: Anàlisi Arquitectònica" »

Art Gòtic a Catalunya i València: Monuments, Obres i Context Històric

Art i humanitats11,82 KB

Gòtic

Monestir de Poblet

Cronologia: 1163-1316
Tipologia: monestir
Materials: pedra i fusta
Estil: gòtic
Localització: Vimbodí (Tarragona)

Descripció formal: Conjunt de tres recintes emmurallats, el més interior monàstic. Destaca el claustre, les crugies es cobreixen amb voltes de creueria apuntada. Al nord hi ha el temple hexagonal romànic, cobert en què es reunien els monjos. A l'est, la sala capitular; al terra hi ha tombes adossades. L'església del monestir presenta una planta basilical de tres naus amb capçalera plana. La nau central està coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals, i les naus laterals amb voltes de creueria. El dormitori, immens, té sostre de fusta de doble vessant i 19 arcs apuntats recolzats.

Integració

...
Continua llegint "Art Gòtic a Catalunya i València: Monuments, Obres i Context Històric" »