Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Amfiteatre Flavi: s'ha de situar a Roma, època imperial, construït amb marbre, maó, pedra i estuc. Inici el 72 aC (sic; vegeu nota), Flavi el va acabar el 80 dC. Titus, el seu successor, va completar l'obra. És el més gran de l'antiguitat, però un terratrèmol va provocar l'abandó i es va convertir en una pedrera.

Descripció formal: la façana està dividida en 4 pisos. Els 3 primers presenten una successió de 80 arcs de mig punt amb columnes adossades; el 4t nivell és un mur amb pilastres adossades. D'baix a dalt segueix els ordres dòric-toscà, jònic i corinti. La planta és el·líptica, amb arena i cavea (per a 50.000 espectadors). Les entrades són els arcs del primer pis. Sota l'arena hi ha una gran obra de maons i pedres per...

Context històric: l'Europa dels segles XII al XVI

Durant aquesta etapa apareix la monarquia com a règim polític dels estats europeus. Aquests estats comparteixen una llengua comuna (llatí) i una cultura religiosa comuna (cristianisme).

A finals del segle XII i durant el XIII es produeix un creixement de la població i de la producció agrària gràcies a nous avenços tècnics (nova arada, molins, ferradura...) i, sobretot, un creixement de les ciutats, gràcies al desenvolupament de l'artesania gremial, el comerç interior i exterior i la banca. Europa deixa de ser exclusivament rural, autosuficient i agrària.

Apareix una nova classe social: la burgesia (nom provinent dels "burgs", que eren barris extramurs de les ciutats), que s'enriqueix...

1es Civilitzacions: Egipte (300 aC - II aC) i Mesopotàmia (33 aC - II aC).

Clàssica: Grècia (600 aC - II aC). Hipòdam de Milet (urbanisme), Policlet el Vell (cànon 1/7), Lisip (cànon 1/9), Praxíteles (corbes), Escopes (violència), Leòcares (bellesa). + Roma (400 aC - 476 dC).

Medieval: Bàrbars (476 - X) + Islam (623 - XVII) + Romànic (XI - XII) + Gòtic (XIII - XV). Escultura: Sluter. Pintura: Giotto.

Moderna

Renaixament: Quattrocento (XV): arquitectura amb Brunelleschi i Ghiberti; escultura amb Donatello; pintura amb Masaccio, Botticelli i Piero della Francesca. Cinquecento (XVI): arquitectura amb Bramante i Palladio; escultura i pintura amb Miquel Àngel; pintura amb Leonardo da Vinci i Rafael.

Barroc (XVII - 1715): arquitectura amb...

Glossari d'arquitectura i art

A continuació es presenta un glossari amb els termes més rellevants de l'arquitectura, l'escultura i les arts plàstiques, ordenats alfabèticament.

Acròteri: ornament col·locat als vèrtexs del frontó.

Arc de mig punt: arc format per una semicircumferència. És típic de l'art romà i del romànic.

Bust: representació de la part superior del cos humà (cap, espatlles, naixement dels braços i part del tors).

Capitell: part superior d'una columna sobre la qual s'assenta l'arquitrau. Es compon d'un collarí, un equí i un àbac.

Cariàtide: figura femenina originària de Càries, que sosté l'arquitrau a l'Erectèon a manera de columna. El seu cap té un element que fa la funció de capitell. Representaven dones...

Glossari d'arquitectura i art

Absis: estructura semicircular o poligonal situada a la capçalera d'una església. És la part més important.

Acròpolis: elevació del terreny que dominava la polis grega. Estava fortificada i en ella se situaven els principals temples i edificis públics.

Àgora: nom que rebien les places gregues, on se situaven els principals edificis públics i privats.

Alkibla (qibla): mur més important de la mesquita, orientat cap a La Meca.

Amfiteatre: edifici públic de planta el·líptica, on es duien a terme els combats entre gladiadors, entre feres...

Aqüeducte: obra d'enginyeria realitzada pels romans amb la finalitat de conduir l'aigua al centre de la ciutat.

Arc apuntat o ogival: típic del gòtic, presenta cos carener...

Anàlisi de l'Art Occidental: Renaixement i Barroc

1. DC: nom de l'edifici, tipus, arquitecte, cronologia, lloc, dimensions. Aspectes bàsics: constructius, decoratius, elements constructius, sistema constructiu, elements de suport, elements sostinguts.

2. Anàlisi formal: espai interior, espai exterior, elements no constructius, estil des del punt de vista formal: obra, autor, precedents i conseqüents.

3. Interpretació: encàrrec i recepció de l'obra. Funció i finalitat. Significat, marc històric i cultural: relació de la forma, elements arquitectònics i dels símbols amb el marc històric i cultural. Relació de la funció de l'edifici amb el marc històric i cultural, el paper de l'arquitecte. Conclusió.

Pictòrica: 1. DC: catalogació:...

Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Autor: Desconegut.
Cronologia: 1123
Estil: romànic
Tècnica: fresc sec
Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.

Sens dubte, es tracta d'un dels exponents del punt àlgid del romànic català en bisbat i en tècnica.

El dibuix acurat, l'ús d'una gamma de colors inusualment brillants i l'exquisidesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea.

Anàlisi formal

Els contorns de les figures estan remarcats per un dibuix gruixut de traç enèrgic. En aquest conjunt iconogràfic, l'artista utilitzà uns colors excepcionals i va fer servir una gamma molt intensa, sense barrejar colors, amb una preferència clara pels blaus, els verds...

1. Art etrusc

Arquitectura

L'arquitectura etrusca, influenciada per la grega, va aportar dues innovacions: a) l'ús sistemàtic de la volta i de l'arc; b) un nou tipus de columna que va servir de base a l'ordre toscà, semblant al dòric però amb columna de fust llis i amb base.

L'arquitectura funerària va ser construïda arreu de les necròpolis. Els temples eren construïts amb materials pobres (còdols, fusta, terracota). Tenim referències que presentaven similitud amb els grecs, amb planta rectangular i coberta de dues aigües amb acroteris i antefixes, construïts sobre un podi elevat, al qual s'accedia per una escala a la part frontal, i un pòrtic profund amb columnes toscanes.

La cel·la es dividia en tres cambres amb accessos independents;...

Irrupció dels EUA en l'arquitectura

Els EUA, fundats el 1776, es mantenen com a país homogeni en arquitectura i economia fins a 1914. Durant aquest temps, la guerra de Secessió enfronta el territori industrial del nord amb el territori agrícola del sud: el proletariat industrial s'oposa a l'economia esclavista. Els dos sistemes, importants per a l'economia, acaben resolent-se mitjançant un pacte. Després de la guerra, el país experimenta un desenvolupament important, que dona lloc a l'escola de Chicago i als gratacels.

Abans de la guerra

Els EUA són inicialment un conjunt de colònies angleses. Amb França, Mèxic i altres potències com a veïns, la independència del 1776 dona pas a una formació lenta, marcada per la guerra. Els colons...

Arquitectura barroca a Roma i Itàlia

Roma, laboratori del Barroc

• Efectes de la Contrarreforma: contingut dividit per disputes religioses, econòmiques i dinàstiques. L'arquitectura es caracteritza per la diversitat i per l'ordre a l'hora de combinar elements.
• Acabament de Sant Pere del Vaticà i renovació de la ciutat: arran del Concili, es passa de les creus llatines a l'obra de Maderno, que afegeix tres crugies més, una façana clàssica, majestuosa i concentrada.

Gian Lorenzo Bernini

• Plaça de Sant Pere: braços el·líptics que generen una tensió viva; plaça trapezoïdal; gran extensió entre l'entramat vigatat.
• Interior de Sant Pere: baldaquí monumental, retaule del presbiteri amb escultura i càtedra; Escala Regia, inspirada en el Palau