Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Frontal de Santa Maria d’Avià: Anàlisi i Història

Art i humanitats2,61 KB

Frontal de Santa Maria d’Avià

Fitxa tècnica

  • Títol: Frontal de Santa Maria d’Avià.
  • Autor: Desconegut.
  • Cronologia: 1170-1190.
  • Mides: 1,04 x 1,75 m.
  • Estil: Romànic.
  • Tema: Religiós.
  • Localització: MNAC (Barcelona).

Anàlisi formal

Descripció

El frontal de l’altar està dividit en 5 parts ben diferenciades. La part principal és la central, dedicada a la Verge, que sosté l’infant Jesús a la falda. Al voltant d’aquesta part hi ha compartiments més petits amb escenes de la vida de la Mare de Déu. Des de la posició de l’observador, a la part esquerra tenim l’Anunciació i la Visitació, mentre que a la part dreta tenim el Naixement de Jesús i la Presentació de l’infant Jesús al temple.

Aquestes cinc parts semblen vinyetes d’una...

Continua llegint "Frontal de Santa Maria d’Avià: Anàlisi i Història" »

Guia per a l'anàlisi d'una obra escultòrica

Art i humanitats3,21 KB

Esquema d’anàlisi d’una obra escultòrica (versió 2014-15)

1. Fitxa tècnica (dades generals)

  • 1.1. Títol
  • 1.2. Autor
  • 1.3. Cronologia
  • 1.4. Tipologia
    • 1.4.1. En relació al volum: Escultura exempta (embalum rodó) o relleu (alt, mig, baix).
    • 1.4.2. En relació a la forma de representar la figura humana: Bust, eqüestre, jacent, dempeus, orant, sedent o grup.
  • 1.5. Tema: Religiós, mitològic, costumista, etc.
  • 1.6. Mides aproximades
  • 1.7. Localització
  • 1.8. Estat de conservació (si cal)

2. Context històric i cultural

3. Anàlisi formal i estilístic

  • 3.1. Materials (marbre, fang, fusta, pedra...), eines i tècnica escultòrica (buidatge, modelatge, talla, assemblatge...).
  • 3.2. Textura: La qualitat de la superfície (llisa, rugosa, porosa...). Elements afegits
...
Continua llegint "Guia per a l'anàlisi d'una obra escultòrica" »

Principals Característiques de l'Art Bizantí

Art i humanitats2,84 KB

Característiques de l'Art Bizantí

1. Arquitectura

  • a) Utilització de la cúpula com a sistema de coberta. La seva abundància s'explica perquè s'identifica amb el símbol de la volta celestial. Aquestes cúpules es construeixen mitjançant filades concèntriques en ritme decreixent fins al cim. Solen ser d'arc rebaixat, alçades sobre pendentives o bé sobre un tambor circular. La cúpula central es troba realçada per l'abundància de semicúpules. Solen decorar-se com a cels estelats, símbol de l'altre món.
  • b) Colossalisme, interpretable com a triomfalisme de la gran potència que va ser l'Imperi Bizantí, però també com a símbol de la grandesa de Déu.
  • c) Contrast entre la senzillesa i l'austeritat dels exteriors i la lluentor i la riquesa
...
Continua llegint "Principals Característiques de l'Art Bizantí" »

El Profeta de Pablo Gargallo: Anàlisi de l'Escultura Cubista

Art i humanitats3,88 KB

Fitxa tècnica: El Profeta de Pablo Gargallo

Obra: El Profeta (cubista)
Autor: Pablo Gargallo
Any: 1933-1936
Estil: Cubista
Material: Bronze (original en guix)
Tipologia: Escultura exempta
Tema: Religiós
Localització: Museo Pablo Gargallo (Saragossa)

Context històric i artístic

Pablo Gargallo va estudiar a l'escola de la Llotja i va rebre influències de l'art modernista, l'expressionisme i l'art primitiu. Una de les obres més importants que va realitzar va ser "La Valquíria" per al Palau de la Música Catalana. Des del seu primer viatge l'any 1903 fins que s'instal·la definitivament a París el 1923, va estar en contacte permanent amb els artistes avantguardistes i amb Picasso, qui va influir de manera determinant en la seva obra.

Descripció

...
Continua llegint "El Profeta de Pablo Gargallo: Anàlisi de l'Escultura Cubista" »

L'obra mestra del Neoclassicisme: El Jurament dels Horacis

Art i humanitats4,41 KB

El Jurament dels Horacis de Jacques-Louis David

Fitxa tècnica:

  • Autor: Jacques-Louis David
  • Cronologia: Segona meitat del segle XVIII
  • Tècnica: Oli sobre tela
  • Estil: Neoclàssic
  • Tema: Literari i llegendari
  • Localització: Museu del Louvre, París

Altres obres destacades de l'autor

  1. Els lictors porten a Brut els cadàvers dels seus fills
  2. Les sabines

Biografia de l'artista

Jacques-Louis David és una de les figures centrals pel que fa a la pintura neoclàssica. El seu mestre va ser Boucher. La seva obra es basa en el Renaixement perquè va viatjar a Itàlia durant quatre anys per observar les obres de l’art clàssic i del Renaixement. El va influenciar l’harmonia, l’equilibri i el dibuix de Rafael.

Després de l’estada a Itàlia, torna a París on es...

Continua llegint "L'obra mestra del Neoclassicisme: El Jurament dels Horacis" »

Anàlisi Arquitectònica i Estilística de la Mesquita de Còrdova

Art i humanitats2,84 KB

Anàlisi Formal i Estilística de la Mesquita

Materials i Tècnica Constructiva

  • Materials: Pedra, maó, fusta i guix.
  • Tècnica Constructiva: Arquitectura arquitravada i voltada.

Elements Arquitectònics

Elements de Suport i Suportats

  • L'haram conté més de 500 columnes. Les del primer edifici tenen fusts de granit, jaspi o marbre, provinents d'edificis romans i visigòtics. Els capitells són molt diversos.
  • Per augmentar l'alçada del sostre, s'utilitzà un sistema de dues arcades superposades, creant un efecte de lleugeresa.
  • Sobre cada columna s'aixeca una pilastra amb arcs de ferradura, que suporten un altre nivell d'arcs de mig punt més amples.
  • També hi ha columnes superposades amb tres fileres d'arcs lobulats entrellaçats.
  • La cúpula principal,
...
Continua llegint "Anàlisi Arquitectònica i Estilística de la Mesquita de Còrdova" »

Quattrocento: L'Art i l'Arquitectura del Renaixement

Art i humanitats3,43 KB

Quattrocento: CARACTERÍSTIQUES:

  • 1. Descobriment i aplicació sistemàtica de lleis de perspectiva lineal, tant per projectar edificis com per crear espai tridimensional en pintura i relleu.
  • 2. Admiració per l'art clàssic, que es manifesta en l'adopció d'elements d'arquitectura antiga i de tipologies d'edificis, així com en la introducció de temes mitològics.
  • 3. Actitud antropocèntrica: "l'home és la mesura de totes les coses".
  • 4. Consideració de la naturalesa com a model a partir del qual elaborar models de bellesa. Recerca ideal de bellesa, ja que l'artista ha de seleccionar formes per captar la bellesa.

ARQUITECTURA QUATTROCENTO: A Florència, hi havia obres sense acabar a causa de la crisi originada per la pesta. Superada aquesta, els...

Continua llegint "Quattrocento: L'Art i l'Arquitectura del Renaixement" »

El Barroc, Neoclassicisme, Il·lustració i Renaixença a Catalunya

Art i humanitats2,5 KB

El Barroc a Catalunya

El Barroc és una estètica que tradueix una crisi intensa de valors que es reflecteix en tot el món polític, espiritual i social europeu del segle XVII. La decepció és gran i hi ha una necessitat d’evadir-se de la realitat. Dues guerres, la de Successió (1705) i la dels Segadors (1640), deixen el país en una situació d’inferioritat dins de la monarquia espanyola. El Barroc accentua els mecanismes del contrast, de l’antítesi i la paradoxa.

El tema de la mort és freqüent en les obres barroques. La insistència en la reflexió sobre la mort és un interès bàsic pel pas del temps, la fugacitat i, finalment, pels efectes de la destrucció.

El Neoclassicisme a França

El Neoclassicisme neix a França en el darrer...

Continua llegint "El Barroc, Neoclassicisme, Il·lustració i Renaixença a Catalunya" »

El Renaixement i l'Origen de l'Edat Moderna: Visió Històrica

Art i humanitats3,01 KB

L'Edat Moderna i la Visió Tripartida de la Història

La visió tripartida de la història està vinculada íntimament amb la idea d’un contrast entre els temps foscos (Edat Mitjana), anteriors al despertar de la cultura del segle XV, i els temps nous, enlluernadors del Renaixement, amb un propòsit deliberat.

Petrarca, considerat el primer humanista (segle XIV), proposa trencar amb tot allò que s’interposa entre el present dels humanistes italians i l’esplendor de l’antiguitat grecollatina. Per a Petrarca, el seu temps és un erm cultural (una realitat profundament negativa), conseqüència de la caiguda de l’Imperi Romà i la posterior barbarització. Ell és el primer a caracteritzar el Renaixement com una edat d’or de la cultura....

Continua llegint "El Renaixement i l'Origen de l'Edat Moderna: Visió Històrica" »

Santa Sofia i la Mesquita de Còrdova: Art Bizantí i Islàmic

Art i humanitats3,76 KB

Santa Sofia de Constantinoble (Art Bizantí)

Fitxa Tècnica

Autors: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Cronologia: 532-537. Tipologia: Església. Materials: Maó i marbre. Estil: Bizantí. Localització: Istanbul (Turquia).

Context Històric

  • Divisió de l’Imperi Romà en dos (395 dC).
  • Imperi Romà d'Occident (IROCC): Roma (cau el 476 dC).
  • Imperi Romà d'Orient (IROR): Constantinoble (fins al 1453 dC).
  • Llegat de l'emperador Constantí.
  • Llengua activa: grega.
  • Intent de reconstrucció de l’Imperi Romà.
  • Aparició de l’Església Ortodoxa.
  • Època de l’emperador Justinià, qui decideix recuperar l’esplendor de Roma.
  • Art bizantí basat bàsicament en la imatge i el mosaic; caràcter molt simbòlic i el cristianisme com a religió oficial.

Anàlisi

...
Continua llegint "Santa Sofia i la Mesquita de Còrdova: Art Bizantí i Islàmic" »