Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Narcís Oller va nèixer el 10 d’Agost de 1845 i va morir el 26 De juliol  de 1930. Va ser un advocat i escriptor que va cultivar el Realismei elNaturalisme, per a acabar adaptant-se alModernismede l'època. Oller fou important per haber conreat la Novel·la en català ja que els últims precedents d’aquest gènere literari els Trobem al s.XV amb Tirant lo Blanc. Narcís Oller fu l'escriptor que aconseguí De situar la novel·lística catalana dins els corrents literaris més avançats de La seva època. 

L’obra més important de Narcís Oller fou Pilar Prim, 1906 narra la història d'una vídua encara Jove que tracta d'estimar Segons els seus íntims desigs. Caldria Relacionar a Oller amb el teatre, la narrativa i l’assaig.

El poema...

Ausiàs March (Gandia 1397 - València 1459)

Vida amorosa

La seva obra

• Llir entre cards (es destaquen les qualitats de la dona).
• Plena de seny i Culte (qualitats morals).
• Oh foll amor (amor passional).
• Amor, amor (amor delicat).

Contracte social:

Estat de naturalesa: l'home vivia sense cap tipus d'organització social ni política. En aquest estat, els homes viuen amistosament, tenen els mateixos drets, gaudeixen d'una igualtat natural i d'una perfecta llibertat.

A l'estat de natura trobem lleis naturals inspirades per Déu: el dret a la vida, el dret a la llibertat i el dret a la propietat.

Poder executiu natural: és la llei de l'estat natural i l'ha d'executar l'home. Tots els homes tenen el dret de jutjar i castigar per defensar la llei natural. A més, el càstig que rep l'altra persona ha de ser proporcional a la infracció realitzada i també haurà d'intentar reparar els danys que ha fet. Es castigava per alliçonar els altres; el càstig havia de ser negatiu...

Diferències fonamentals entre Plató i Aristòtil

1. La concepció del món i la realitat

Per a Plató, no només hi ha dos mons (sensible i suprasensible), sinó que el món intel·ligible i transcendent és el més real. Per contra, per a Aristòtil, l'únic món que existeix és el sensible, constituït per objectes singulars, únics, concrets i externs.

La noció d'Idea de Plató, com a essència de les coses, coincideix amb el concepte de causa formal d'Aristòtil, amb una diferència clau: per al primer, la Idea és transcendent i està separada del món; per a Aristòtil, la forma és immanent i es troba dins la matèria.

2. El Demiürg i el Motor Immòbil

El concepte platònic de Demiürg, entès com un agent que introdueix l'ordre en el...

Anàlisi de l'Obra de Pere Calders

El Món Narratiu: Imprevist i Desconcertant

Els contes de Calders sovint ens situen en un apart de l'obra on l'escenari és imprevist i inexplicable, generant un ambient desconcertant. Malgrat això, s'estableix una estabilitat inicial que presenta un escenari quotidià, amb un temps, espai i personatges que, tot i ser contrafigures caricaturesques del comportament humà, es veuen perseguits per un determinisme sobrenatural.

La realitat material (la real, la física) es contraposa constantment amb la realitat màgica. Davant del fet sobrenatural, les reaccions dels personatges són sovint estereotipades. Calders crea una realitat alternativa que sorgeix de la transgressió de les lleis de versemblança literària...

Règim Demogràfic Antic

El règim demogràfic antic va des del neolític fins a finals del segle XVIII a Gran Bretanya, i fins ben entrat el segle XX a Espanya. Es caracteritza per taxes de mortalitat i natalitat molt altes. La mitjana era de 5 fills per dona (natalitat alta), i l'esperança de vida (1880-90) era de 35 anys, degut a les condicions de vida, la falta d'higiene i la insuficiència de la medicina. Hi havia una mortalitat alta per epidèmies, males collites, guerres i catàstrofes naturals, com la pesta. La població no augmentava, era una etapa d'estabilitat demogràfica. A Espanya, aquesta fase es va prolongar (amb població rural). Dins del territori espanyol, a l'interior la fecunditat i la mortalitat es mantenien altes, mentre...

Què són les regions fisiogràfiques?

La combinació de les diverses formes del relleu amb el clima i la vegetació dóna lloc a les grans regions fisiogràfiques de Catalunya. Cada una d'aquestes regions es caracteritza perquè presenta una determinada fesomia geogràfica, uns valors climàtics específics i un cert tipus de paisatge. Hi ha dues grans regions fisiogràfiques: la Catalunya seca i la Catalunya humida.

Característiques del territori català

A Catalunya destaquen tres característiques:

• La importància de la proximitat del mar: Amb una franja litoral de 552 km, està sotmès a la influència benefactora del Mediterrani.
• La complexitat de la seva orografia: Tot i que es tracta d'un país de dimensions modestes, aquesta complexitat

Signes i llenguatge simbòlic

Les paraules són signes: una cosa que representa una altra cosa per a algú (Peirce).

Signes: significat + significant: relació convencional anomenada significació o sentit. Relació establerta per un conveni entre els usuaris de signes. El món: també són signes per als humans. El món es converteix en un llibre ple de significats i de sentits.

Símbol: signe que significa un objecte que, al seu torn, significa una altra realitat. Símbol + objecte simbolitzat... relació convencional, social i cultural. El món està poblat de símbols.

Univers simbòlic

Univers simbòlic, comunament conegut com a món, està compost per llenguatge i manifestacions artístiques que produeix l'home. Al món hi trobem una barreja...

Romanticisme i Renaixença: Diferències i Connexions

El Romanticisme i la Renaixença són dos moviments que sovint es confonen. Afirmar que la Renaixença és només la versió catalana del Romanticisme europeu és incomplet i poc rigorós. El Romanticisme europeu és molt més que un moviment estètic; defensa la llibertat com a motor creatiu i arriba a la península Ibèrica a través de Barcelona.

Aviat connecta amb els grups que procuraven el redreçament cultural a Catalunya i defensaven els seus trets d'identitat. Es volia recuperar el passat històric per projectar-lo cap a un objectiu futur de progrés. Hi havia una voluntat de recuperació de la llengua i la literatura catalanes a través de múltiples empreses i esforços com revistes,...

Desolació, de Joan Alcover

Anàlisi de l'obra

• Tema: Dol personal i desolació després de la pèrdua.
• Jo poètic: L'arbre com a metàfora del poeta.
• Tempesta: Simbolitza la mort de la dona i els fills.
• Situació: Un arbre destruït però viu; el poeta sobreviu amb dolor.
• Desolació: Tristesa profunda i permanent (no pas momentània).
• Significat: La vida continua, però sense felicitat; només queda el sofriment.
• Forma: Sonet de versos alexandrins (12 síl·labes), estructurat en dos quartets i dos tercets.
• To: Pessimista i elegíac.

👉 “Metàfora d’un arbre trencat per expressar el dolor i la desolació després d’una gran pèrdua.”

Poema

Jo soc l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes...