Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Tipus de vacunes

• Vacuna d'ARNm (àcid ribonucleic): Aquestes vacunes contenen les instruccions de l'ARNm del virus. Quan són introduïdes dins el cos, les nostres cèl·lules produeixen les proteïnes de membrana úniques del virus que, posteriorment, són repartides pel cos a fi que aquest les reconegui i creï defenses contra elles.
• Vacuna basada en proteïnes: Contenen fragments d'una proteïna única del virus, de manera que el sistema immunitari de les persones reconeix que aquesta no hauria de ser-hi i, automàticament, produeix defenses contra la malaltia.
• Vacuna amb vectors virals: S'utilitza un virus inofensiu per dur la informació del virus a vacunar. Quan el sistema immunitari reconeix que aquella proteïna no hauria de ser al nostre

Mecanismes d’acció del sistema immune

Resposta immunitària primària

És el primer contacte amb l’antigen. La resposta màxima s'assoleix als 10-17 dies des de l'exposició a l’antigen. En aquest temps, les cèl·lules B generen cèl·lules plasmàtiques i les cèl·lules T s'activen. Els símptomes de la malaltia disminueixen per l'acció dels anticossos (IgG i IgM) i l'eliminació per part de les cèl·lules T. En unes setmanes, no queden immunoglobulines (Ig) a la sang.

Resposta immunitària secundària

És més ràpida (entre 2 i 7 dies), de major magnitud i més prolongada (IgG). Indica l’existència d’una memòria immunitària: limfòcits B transformats en cèl·lules de memòria de llarga durada que circulen per la sang i els...

1. Classificació de Biomolècules i Enllaços

1. Esteroide. 2. Enllaç peptídic. 3. Isoprè. 4. Enllaç O-glicosídic. 5. Sal mineral. 6. Insaturat, saturat, fosfolípid. 7. Base nitrogenada, desoxiribosa, nucleòtid. 8. Triosa.

2. L'Estructura de la Molècula d'Aigua

L'estructura de l'aigua es forma a partir de ponts d'hidrogen entre l'oxigen d'una molècula d'aigua i l'hidrogen d'una altra. Com que l'oxigen té càrrega negativa (té més electrons), atreu l'hidrogen de l'altra molècula perquè té càrrega positiva, i formen el pont d'hidrogen. És una molècula polar perquè té pols diferents. L'oxigen i l'hidrogen formen H₂O, una molècula dipolar.

3. Planificació de Menús segons Necessitats

• a) Persona que sortirà a córrer: Menú

Glúcids: Emmagatzematge i Estructura

El Midó: Reserva Energètica Vegetal

El midó és sintetitzat pels vegetals i serveix com a reserva energètica. Està format per milers de molècules de glucosa unides per enllaços 1α→4. Cada 14 glucoses, presenta ramificacions degudes a unions 1α→6. Està compost per un 20% d'amilosa i un 80% d'amilopectina.

Funcions dels Polisacàrids

Els polisacàrids, com el midó (vegetals) i el glicogen (animals), són formes d'emmagatzemar la glucosa sense produir problemes osmòtics.

1. Funció Energètica

La glucosa és el monosacàrid més important i abundant en el medi intern. L'emmagatzematge en forma de midó o glicogen és clau.

2. Funció Estructural

Gràcies a l'enllaç β-glicosídic (que la majoria d'...

Biomolècules: Aigua i Àcids Nucleics

Aigua: Biomolècula Inorgànica Essencial

La podem incorporar a l'organisme de diverses maneres:

• Bebent-la directament.
• A través dels refrescos.
• Mitjançant els aliments (menjar).

Característiques de l'Aigua

La formen l'oxigen i l'hidrogen i presenta una elevada electronegativitat (tendència a captar electrons). La molècula té una distribució de càrrega, amb els oxígens en un costat i els hidrògens a l'altre, resultant en zones amb càrrega positiva i negativa.

Té una gran capacitat per formar enllaços ponts d'hidrogen.

Propietats Fonamentals de l'Aigua

• Elevada calor específica: Actua com a termostat i és un bon estabilitzador tèrmic.
• Elevada constant dielèctrica: És un molt bon dissolvent. És el

Cronologia de la formació de la Terra i la vida

4.500 Ma: Consolidació del planeta Terra.

3.800 Ma: Indicis químics d'activitats biològiques. Roques d'Isua (Groenlàndia). Es tracta de bacteris heteròtrofs anaeròbics.

3.500 Ma: Primers indicis d'éssers vius, fòssils de formacions de roques (Austràlia, Sud-àfrica). Són els estromatòlits (3.200-3.500 Ma).

Els estromatòlits i l'oxigenació de l'atmosfera

Estromatòlits: estan formats per colònies de microorganismes procariotes. Van ser els primers a produir i alliberar oxigen a l'atmosfera i, com a resultat de la seva activitat biològica, també generaren carbonat càlcic (CaCO₃). Les colònies van créixer formant capes laminars on els nous bacteris anaven ocupant el lloc dels morts....

El Reticle Endoplasmàtic

El reticle endoplasmàtic és un sistema membranós compost per una xarxa de sàculs aplanats o cisternes, sàculs globosos o vesícules, i túbuls sinuosos, que s’estenen per tot el citoplasma i que es comunica amb la membrana nuclear externa.

Funcions del Reticle Endoplasmàtic

Al reticle endoplasmàtic és on es sintetitzen, s’emmagatzemen i es transporten les proteïnes i els lípids constituents de les membranes plasmàtiques o destinats a ser transportats a l’exterior de la cèl·lula.

Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER)

El reticle endoplasmàtic rugós (RER) està format per sàculs aplanats comunicats entre si. Les seves membranes presenten proteïnes encarregades de fixar els ribosomes, les riboforines.

Funcions

La psicologia

La psicologia és la ciència que estudia:

• Els fonaments biològics de la conducta.
• Com s’organitza el sistema nerviós.
• Quines són les seves funcions.

També analitza la relació entre la funció cerebral i el comportament. El cervell humà és un gran desconegut, donat que, pròpiament, és l’objecte d’estudi del segle XIX.

Genètica i conducta

L’ésser humà és un ésser biosocial; és a dir, qualsevol persona és producte de la interacció entre l’herència i l’ambient:

• Herència: Transmissió genètica de les característiques físiques i patològiques paternes.
• Ambient: Condicions externes que afecten el desenvolupament.

La genètica és la ciència que estudia els mecanismes de l’herència. Les unitats bàsiques de...

Nivell cel·lular: la cèl·lula i la divisió cel·lular

La cèl·lula és la unitat genètica, estructural, fisiològica i reproductiva més petita de la vida. Totes les cèl·lules comparteixen quatre elements fonamentals:

• Ribosomes
• Membrana plasmàtica
• Citoplasma
• Material genètic

Tipus de cèl·lules: procariotes i eucariotes

Cèl·lules procariotes

• Els seus ribosomes són 70S (velocitat de sedimentació), sent més petits que els de les eucariotes.
• No tenen estructures fixes ni mitocondris.
• Els mesosomes són els encarregats de realitzar la respiració cel·lular.
• Tot i no tenir orgànuls complexos, disposen d'estructures que realitzen les funcions vitals.

Cèl·lules eucariotes

Es caracteritzen per tenir orgànuls cel·lulars que perduren durant...

Estructura de les cèl·lules

Totes les cèl·lules comparteixen una estructura bàsica:

• Membrana plasmàtica: Doble capa lipídica amb proteïnes englobades. Els lípids actuen com una barrera aïllant entre el medi aquós intern i l'extern.
• Citoplasma: Inclou el citosol (medi intern líquid) i els orgànuls cel·lulars. Aquest conjunt s'anomena morfoplasma.
• Material genètic: Una o diverses molècules filamentoses de DNA. Si està envoltat per una membrana, forma un nucli.

Estructura de les cèl·lules procariotes

• Membrana plasmàtica: No conté colesterol, presenta unes invaginacions anomenades mesosomes i té una paret bacteriana.
• Citoplasma: Conté ribosomes i inclusions.
• Material genètic: Format per una sola fibra de DNA, situada en una regió