Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Regulació de l'Activitat Enzimàtica

L'activitat enzimàtica es pot modular mitjançant inhibidors o activadors. Els mecanismes principals són:

1. Inhibició Retroactiva (Feed-back)

   Mecanisme per regular una via metabòlica inhibint el primer enzim. L'inhibidor és generalment el producte final de la via.

2. Modificacions Covalents Reversibles

   Consisteix a unir un grup a l'enzim per inactivar-lo. Aquest grup es pot eliminar posteriorment, permetent que l'enzim recuperi l'activitat.

3. Regulació Proteolítica

   Fabricació d'un enzim inactiu (proenzim) que s'activa digerint-ne una part. Aquest mecanisme només serveix una vegada.

   • Proenzims digestius: Pepsinogen → Pepsina.
   • Coagulació de la sang: Fibrinogen → Fibrina.

4. Regulació Genètica

   Inhibir o activar

Estructura de les proteïnes

Primària: és la disposició ordenada de la seqüència d'aminoàcids.

Secundària: és la disposició espacial d'elements derivats de l'estructura primària.

Hèlice

Hèlice: estructura secundària en espiral on els radicals es disposen cap a fora de l'hèlice i els grups CO i NH dels enllaços peptídics formen enllaços d'hidrogen.

Full plegat

Full plegat: estructura en zig-zag on els grups CO i NH dels enllaços peptídics formen enllaços d'hidrogen entre diferents segments de la cadena.

Hèlice col·loïdal

Hèlice col·loïdal: estructura de superhèlice formada per tres hèlixs allargades que s'enrotllen conjuntament.

Terciària

Terciària: és la disposició tridimensional que es forma a partir del plegament de...

Què són els lípids?

Els lípids són biomolècules orgàniques que es caracteritzen per ser insolubles en aigua i en dissolvents polars, però solubles en dissolvents orgànics (dissolvents no polars). Estan constituïts principalment per carboni (C) i hidrogen (H).

Els àcids grassos

Els àcids grassos estan formats per una cadena hidrocarbonada lineal amb un nombre parell d’àtoms de carboni. Se'n distingeixen dos tipus:

• Saturats: tenen enllaços simples. Per exemple: l'àcid palmític (CH3-(CH2)14-COOH).
• Insaturats: tenen un o més enllaços dobles entre els carbonis de la cadena hidrocarbonada. Per exemple: l'àcid oleic (CH3-(CH2)7-CH=CH-(CH2)7-COOH).

Propietats dels àcids grassos

Pel que fa a les propietats químiques, destaquen la reacció...

Els virus són organismes molt petits i simples, situats en un nivell d'organització subcel·lular. No es nodreixen, no tenen metabolisme propi i, per reproduir-se, utilitzen la maquinària metabòlica de la cèl·lula que parasiten. Són considerats paràsits intracel·lulars obligats. Es podrien considerar fragments independitzats del genoma cel·lular que han adquirit els gens necessaris per a funcionar de manera autònoma. Són responsables de la destrucció cel·lular en malalties com la grip, que destrueix les cèl·lules de la mucosa respiratòria.

Estructura dels Virus

La mida dels virus oscil·la entre 10 nm i 300 nm. Els virions (partícules víriques) estan constituïts per una molècula d'ADN o ARN continguda a l'interior d'una...

El Cicle de Krebs

El cicle de Krebs (també conegut com a cicle de l’àcid cítric o dels àcids tricarboxílics) és l’etapa final del catabolisme aeròbic dels glúcids, els àcids grassos i els aminoàcids. Està acoblat a la cadena respiratòria i és el responsable de la major part de la producció d’energia de la cèl·lula. Inclou vuit reaccions catalitzades per enzims que degraden l’Acetil-CoA a CO₂, amb l’alliberament d’àtoms d’hidrogen que són transferits a la cadena transportadora d’electrons.

Característiques principals

• Via catabòlica: És la principal via d’oxidació dels glúcids, àcids grassos i aminoàcids; en les reaccions que inclou no intervé directament l’oxigen molecular.
• Substrat inicial: El substrat

Malalties reemergents

• Còlera: Malaltia infecciosa intestinal causada per la ingestió d’aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae.
  • Símptomes: Diarrea, vòmits, deshidratació i, si no es tracta, la mort.
  • Tractament i prevenció: Sèrums, antibiòtics i, sobretot, subministrament d’aigua potable i sanejament.
• Tuberculosi: Infecció bacteriana (Mycobacterium tuberculosis). Sol atacar els pulmons, però també el sistema nerviós central, limfàtic, circulatori, ossos i pell.
• Dengue: Malaltia infecciosa viral transmesa per un mosquit (Aedes). Es presenta en zones tropicals i subtropicals.
• Malària (o paludisme): Causada pel paràsit Plasmodium i transmesa pel mosquit Anopheles.
  • Símptomes: Cicles de febres molt altes amb vòmits

Definicions Fonamentals en Ecologia

L'ecologia és la ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen. La biocenosi és el conjunt de totes les poblacions (diferents espècies) que conviuen en un mateix lloc. El biòtop són les interaccions que s'estableixen, i és el conjunt format pel medi, substrat i els factors ambientals abiòtics que afecten els éssers vius. L'ecosistema és el conjunt de diferents espècies que viuen en un entorn físic comú, les funcions de les quals es complementen en un grau variable.

Components del Biòtop

Medi Aquàtic: Classificació dels Éssers Vius

Els éssers vius es divideixen en 4 grups:

• Neuston: Comunitat que viu associada a la pel·lícula superficial de l'aigua.
• Plàncton: Conjunt

Classificació dels Éssers Vius

Els éssers vius es divideixen en tres dominis principals: Archaea (arqueobacteris), Bacteria (eubacteris) i Eukarya (que inclou els protoctists, fongs, plantes i animals). A nivell de mesures, 1 mm = 10³ µm = 10⁶ nm = 10⁷ Å.

Introducció als Bacteris

Els bacteris són organismes unicel·lulars amb una estructura procariota, és a dir, sense nucli definit. A diferència de les cèl·lules eucariotes, no posseeixen orgànuls cel·lulars membranosos, només mesosomes i ribosomes. La seva estructura externa, anomenada paret cel·lular, els protegeix i els dona forma. Existeixen principalment quatre formes diferents de bacteris.

Formes dels Bacteris

• Bacils: amb forma de bastó.
• Cocs: amb forma esfèrica.
• Espirils: amb

Determinació del sexe

La determinació del sexe pot dependre de diversos factors:

• Un gen: Determinació gènica.
• Cromosomes concrets: Determinació cromosòmica.
• Dotacions cromosòmiques: Haploides (n) o diploides (2n).
• Equilibri entre cromosomes: Balanç gènic.
• Factors ambientals: Influència de l'entorn.

Herència lligada al sexe

Quan el sexe es determina per cromosomes, aquests s’anomenen cromosomes sexuals i poden ser iguals (XX) o diferents (XY). Quan són diferents, presenten una regió homòloga i una regió diferencial.

Regió homòloga

En els dos cromosomes trobem els mateixos gens. Són gens que tractarem com si estiguéssim en qualsevol altre cromosoma, ja que determinen caràcters no condicionats pel sexe.

Regió diferencial del cromosoma

Salut i malaltia

Salut: estat de benestar físic, psíquic i social.
Malaltia: absència de salut.

Tipus de malalties

• Físiques: afecten l'organisme i el seu funcionament (infeccioses: agent exterior; no infeccioses: origen en l'organisme).
• Psíquiques: afecten el cervell i alteren la conducta.
• Socials: provenen de l'exterior (ex. alcoholisme); certes situacions faciliten les malalties.

Malalties infeccioses

• Virus: grip, hepatitis, sida. No són sensibles als antibiòtics.
• Bacteris: sensibles a antibiòtics i sulfamides (pneumònia, tuberculosi).
• Fongs: peu d'atleta, herpes. Es tracten amb antifúngics.
• Protozous: malària (causada pel protozou Plasmodi, transmès pel vector mosquit Anopheles).

Transmissió de malalties infeccioses

Les infeccions es produeixen...