Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

La membrana plasmàtica

La membrana plasmàtica és una estructura fonamental per a la vida cel·lular. Les seves funcions generals són:

• Delimitació: Separa la cèl·lula del medi extern.
• Forma i volum: Proporciona una forma definida i un volum aproximadament constant.
• Protecció: Aporta protecció a l'interior cel·lular.
• Permeabilitat selectiva: Regula l'entrada i sortida de substàncies.

Composició i estructura

• Fosfolípids: Substàncies amfipàtiques que formen l'estructura bàsica de la membrana i permeten el pas de substàncies.
• Proteïnes globulars: Proteïnes amb nivell estructural terciari.
• Glicocalze: Substàncies glucídiques que transformen les proteïnes en glicoproteïnes i intervenen en el reconeixement cel·lular.
• Colesterol: Aporta

Excreció en vertebrats

Els vertebrats han d'eliminar els seus rebuigs nitrogenats evitant la pèrdua d'aigua. Regulen el seu contingut d'H₂O equilibrant els guanys i les pèrdues.

Amfibis

Fabriquen una orina molt diluïda que descendeix pels urèters fins a la cloaca i surt per l'anus.

Tortugues i ocells

Beuen aigua de mar i segreguen les sals ingerides per òrgans diferents del ronyó, perquè l'activitat d'aquests òrgans no és suficient. Tenen glàndules de sal que excreten NaCl, que es buida a les fosses nasals.

Aparell excretor humà

En els humans, diversos òrgans participen en l'excreció:

• Els ronyons: són els òrgans principals que eliminen els rebuigs en forma d'orina i mantenen l'equilibri d'H₂O, sals i altres substàncies. L'orina

Cloroplasts: Estructures i Funció

Els plasts són estructures de doble membrana que es troben principalment en les cèl·lules vegetals. La majoria d'ells contenen pigments, però altres emmagatzemen substàncies nutritives com els leucoplasts o amiloplasts (midó). Contenen DNA propi i tota la maquinària necessària per replicar i transcriure DNA. Tenen una vida independent de la cèl·lula.

Cloroplasts Fotosintètics

Els cloroplasts són plasts fotosintètics, ja que contenen gran quantitat de clorofil·la. També contenen altres pigments com els carotens. La clorofil·la es troba formant part de les membranes dels tilacoides. És un pigment de color verd que té la capacitat de captar llum d'una longitud d'ona relativament alta.

Estructures

Tipus de Bacteris

Bacteris Porpres i Verds (Fotosintètics Anoxigènics)

• Pigments: bacterioclorofil·la i carotenoides (en els porpres).
• Fotosistema I: associat a sistemes membranosos o vesícules de clorobi.

Cianobacteris (Fotosintètics Oxigènics)

• Pigments: ficocianina, clorofil·la a, carotenoides i ficoeritrina.
• Poden trobar-se aïllats o formant colònies filamentoses.
• Citoplasma amb dues zones:
  • Centroplasma: conté l'ADN i carboxisomes.
  • Cromoplasma: sàculs amb pigments fotosintètics.

Bacteris Nitrificants (Quimioautòtrofs)

Obtenen energia mitjançant l'oxidació de compostos nitrogenats inorgànics. Viuen al sòl i sediments marins.

• Oxidació de NH₄⁺ a NO₂⁻ (Ex: Nitrosomonas)
• Oxidació de NO₂⁻ a NO₃⁻ (Ex: Nitrobacter)

Bacteris Fixadors

La Fermentació

La fermentació és un procés catabòlic en el qual, a diferència de la respiració, no intervé la cadena respiratòria. En no intervenir la cadena respiratòria i no poder-se utilitzar l'oxigen de l'aire com a acceptor d'electrons, és sempre un procés anaeròbic. L'acceptor final de protons i d'electrons no és una molècula inorgànica, sinó que és un compost orgànic. Sempre dona, entre els seus productes finals, algun compost orgànic que és el que caracteritza el tipus de fermentació.

Només hi ha síntesi d'ATP al substrat (ADP + Pi) perquè no intervenen les ATP sintetases; per tant, hi ha una baixa producció energètica. En general, les realitzen microorganismes (bacteris i llevats), però la fermentació làctica...

Què és l'enginyeria genètica?

Es coneix com a enginyeria genètica el conjunt de tècniques que permeten la transferència d'ADN d'un organisme a un altre, per millorar-ne les propietats o fabricar productes d'interès.

• El gen que es transfereix d'un organisme a un altre s'anomena transgèn.
• Els organismes obtinguts per enginyeria genètica s'anomenen organismes modificats genèticament (OMG), perquè el seu genoma ha estat modificat.
• L'ADN que conté fragments d'ADN d'origen divers s'anomena ADN recombinant.

La biotecnologia

La biotecnologia és el conjunt de tècniques o processos que fan servir organismes vius o biomolècules que en provenen per obtenir productes útils per a les persones, la indústria o el medi ambient.

Actualment, la biotecnologia...

Glossari d'alimentació i salut

Alimentació

Alimentació: Acció d'alimentar o d'alimentar-se.

Dieta

Dieta: És el conjunt de nutrients que s'ingereixen durant el consum habitual d'aliments.

Glúcid

Glúcid: Són molècules orgàniques, també conegudes com a carbohidrats, formades principalment per carboni, hidrogen i oxigen. Actuen com a font d'energia per a l'organisme.

Lípid

Lípid: Són un conjunt de molècules orgàniques (biomolècules) compostes principalment per carboni i hidrogen i, en menor mesura, oxigen; també poden contenir fòsfor, sofre i nitrogen.

LSD (droga)

LSD (droga): És una droga sintètica formada per la dietilamida de l'àcid lisèrgic.

Malalties cardiovasculars

Malalties cardiovasculars: És un terme usat per referir-se a tot...

Genètica de Poblacions: El Neodarwinisme

La Genètica de les Poblacions estudia els canvis en les freqüències gèniques d'una població. Segons el Neodarwinisme, l'evolució es basa en la població genètica, els factors que afecten les freqüències gèniques i l'aïllament geogràfic.

Llei de Hardy i Weinberg

Aquesta llei descriu una població ideal amb reproducció sexual on:

• Els individus s'entrecreuen a l'atzar.
• No hi ha mutacions, ni migracions, ni deriva genètica.
• No hi actua la selecció natural.

Per tant, en aquestes condicions, la població no engendra evolució.

Factors que Afecten les Freqüències Gèniques

Les Mutacions

Són canvis inesperats i a l'atzar en la formació genètica. Gràcies a un gen, apareixen altres gens al·lels. Són...

La Reacció Inflamatòria: Mecanismes Clau

A la ferida, els basòfils i els mastòcits són estimulats per proteïnes del sistema del complement per alliberar substàncies com la histamina, que provoca la dilatació dels vasos sanguinis. Aquest augment del flux de sang causa l'envermelliment i l'escalfor a la zona.

La histamina també fa augmentar la permeabilitat capil·lar, la qual cosa permet la sortida de neutròfils i plasma (provocant la inflor) a la zona afectada. Els neutròfils fagociten els bacteris i es moren. El pus està format per l’acumulació d’aquestes cèl·lules mortes.

Producció de Proteïna L1 del VPH en Llevat

El procés per obtenir un llevat recombinant capaç de produir la proteïna L1 del Virus del Papil·loma Humà...

Hidròlisi i conceptes de genètica

Hidròlisi: és una reacció química en la qual es trenca un enllaç químic mitjançant l'acció de l'aigua.

Genotip: és el conjunt de gens que té un individu.

Fenotip: aparença externa d'un caràcter genètic.

Nivells del fenotip

• Nivell molecular: afecta la composició química de les biomolècules de l'individu, normalment les proteïnes.
• Nivell cel·lular: afecta l'estructura i funcionalitat de les cèl·lules que constitueixen l'individu.
• Nivell macroscòpic: afecta l'aspecte general extern de l'individu.

L'enzim com a biocatalitzador

Un enzim és un biocatalitzador. Bio significa que l'enzim és produït pels éssers vius; catalitzador significa que és una molècula capaç d'accelerar una reacció química...