Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Classificació dels Lípids: Terpens, Esteroides i Prostaglandines

Terpens

Si tenen sis derivats de l'isoprè units, es diuen triterpens. Un exemple important és l'esqualè, a partir del qual es fabrica el colesterol. Un altre exemple de terpè amb cadena tancada és el limonè.

Exemples de terpens:

• Carotenoids:
  • Carotè: És un tetraterpè i a partir d'aquest es forma la vitamina A (un diterpè important per a la vista).
  • Xantofil·la: És un pigment de color groc i també un terpè.
• Làtex: Té milers de derivats de l'isoprè.
• Plastoquinona: És una substància que intervé en la fotosíntesi i té deu derivats de l'isoprè.
• Vitamines E i K: Són diterpens.

Esteroides

Els esteroides deriven del ciclopentàperhidrofenantrè (també conegut com a gonà...

Conceptes Clau en Biotecnologia i Genètica

Biotecnologia

És l'ús d'organismes vius, que es poden modificar o produir, productes o processos destinats a usos específics, com la producció d'un fàrmac.

Gen

És un fragment de l'ADN disposat en un ordre fix en els cromosomes que determinen les característiques hereditàries dels éssers vius.

Mutació

És l'alteració de cromosomes que pot ser causada per agents exògens o endògens.

Enzim

Proteïna que s'encarrega d'afavorir les reaccions químiques en una cèl·lula.

Genotip

Conjunt de gens d'un organisme.

Fenotip

Són les característiques d'un organisme genèticament expressades pel genotip i que es manifesten en un ambient determinat.

Vector

És un agent que transfereix informació genètica a un...

Evolució i Estructura del Sistema Nerviós

L'evolució del sistema nerviós dels animals mostra una creixent complexitat. Algunes característiques clau són:

• Increment del nombre de cèl·lules nervioses.
• Concentració de cèl·lules a la part anterior del cap.
• Augment de les connexions entre cèl·lules nervioses.
• Especialització de les cèl·lules nervioses per a funcions específiques.

Sistema Nerviós dels Invertebrats

L'organització i complexitat del sistema nerviós es relaciona amb l'activitat vital dels animals. Diversos models inclouen:

• Celenterats: Estructura reticular de cèl·lules nervioses formant una xarxa.
• Equinoderms: Estructura radial amb una xarxa de cèl·lules nervioses entrellaçades.
• Platihelmints i nematodes: Simetria bilateral

Teories de l'Evolució i Genètica de Poblacions

La Variabilitat Genètica i la Meiosi

La descendència és deguda a la recombinació genètica que es produeix durant la meiosi. Ocorre a l'atzar i són preadaptatives.

Hardy i Weinberg: Poblacions Genètiques

Hardt i Weinberg van demostrar que el més important són les poblacions, no els individus. Els individus moren i perden característiques, però les poblacions perduren. Les poblacions genètiques són el conjunt d'individus amb capacitat de reproduir-se sexualment entre si.

Fisher, Haldane i Wright: Factors Evolutius

Fisher, Haldane i Wright van demostrar que els factors que poden modificar les freqüències gèniques de les poblacions i induir-ne l'evolució són la selecció natural, les...

Què són els Gens?

Els gens són fragments d'ADN que es troben en els cromosomes. L'ADN és una molècula que emmagatzema la informació genètica.

Duplicació de l'ADN

És el procés de còpia de la doble hèlix de l'ADN. L'hèlix s'obre com una cremallera i cada cadena es fa servir de motllo per fabricar una cadena complementària.

Per a què serveixen els Gens?

Serveixen per transmetre la informació genètica. El codi genètic són les instruccions per fabricar proteïnes a partir de la seqüència de nucleòtids de l'ADN.

Nucleòtids: A (Adenina) / T (Timina) / C (Citosina) / G (Guanina)

Mutacions

Una mutació és un error en la còpia de l'ADN o l'ARN que suposa un canvi en el nucleòtid. Les mutacions poden ser:

• Neutres: No hi ha canvi en la

Gametogènesi: Formació dels Gàmetes

Oogènesi

• Fase de multiplicació: Les cèl·lules germinals, en arribar a la maduresa sexual, per mitjà de mitosis successives, originen els oogonis (2n).
• Fase de creixement: Alguns oogonis augmenten de mida a causa de l'acumulació de citoplasma i es transformen en oòcits de primer ordre (2n).
• Fase de maduració: Cada oòcit de primer ordre, per mitosi I, origina un oòcit de segon ordre (n) i el primer corpuscle polar (n). Després, per mitosi II, l'oòcit de segon ordre genera l'ovòtida (n) i el segon corpuscle polar.

Espermatogènesi

• Multiplicació: En arribar a la maduresa sexual, les cèl·lules dels testicles es multipliquen per mitjà de la mitosi i formen els espermatogonis.
• Creixement: Aquests augmenten

El Reticle Endoplasmàtic (RE)

És un sistema compost per una xarxa de sàculs aplanats (cisternes), sàculs globosos (vesícules) i túbuls sinuosos, que s'estenen per tot el citoplasma i que es comuniquen amb la membrana nuclear externa.

Tipus de Reticle Endoplasmàtic

Existeixen dos tipus principals:

• Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER)
• Reticle Endoplasmàtic Llis (REL)

Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER)

Es caracteritza perquè presenta ribosomes adherits a la seva cara externa (cara citoplasmàtica). Està format principalment per cisternes comunicades entre si.

Funcions del RER

• Sintetitzar les proteïnes i els fosfolípids que formen les membranes cel·lulars.
• Sintetitzar proteïnes de secreció (que seran exportades fora de la cèl·lula).

Detalls

Factors que intervenen en la catàlisi enzimàtica

Els enzims actuen augmentant la concentració efectiva dels substrats, aproximant-los amb una orientació adequada dels grups reactius.

Factors de proximitat i orientació

Els enzims actuen augmentant la concentració efectiva dels substrats, aproximant-los amb una orientació adequada dels grups reactius.

Fenòmens de superfície

Les propietats del centre actiu poden ser considerablement diferents de les del medi, i més favorables perquè transcorri una determinada reacció.

Factors de distorsió o tensió d'enllaços

Aquests factors contribueixen a la catàlisi.

Presència de grups reactius capaços

Proporcionen mecanismes de reacció de menor energia d'activació. Aquests actuen per catàlisi general

Tipus d'unions intercel·lulars

Desmosomes

Els desmosomes són unions puntuals que deixen un gran espai intercel·lular. Ancoren cèl·lules sense impedir el pas de substàncies pels espais intercel·lulars. Presenten dues estructures discoïdals unides al citoesquelet per filaments de queratina, una en cada cèl·lula, unides per proteïnes transmembranoses.

Unions estretes

Les unions estretes no deixen espai intercel·lular. Estan formades per molècules proteiques transmembranoses que es disposen formant fileres que solden les membranes plasmàtiques entre si. La unió està reforçada per proteïnes filamentoses intercel·lulars.

Unions de tipus gap

Les unions de tipus gap no deixen espais intercel·lulars, però sí un petit espai de comunicació...

Nucleòtids: Composició i Estructura Bàsica

Els nucleòtids estan constituïts pels elements C, H, O, N i P. Són polímers de nucleòtids units entre si per l'enllaç fosfodièster.

Estan formats per:

• Pentosa:
  • D-ribosa (en l'ARN)
  • D-2'-desoxiribosa (en l'ADN)
• Base nitrogenada:
  • Púriques: adenina (A) i guanina (G)
  • Pirimidíniques: citosina (C), timina (T) en ADN, uracil (U) en ARN
• Àcid fosfòric

La unió d'aquests components es realitza de la següent manera:

• Un nucleòsid és la unió d'una pentosa i una base nitrogenada mitjançant un enllaç N-glicosídic.
• Un nucleòtid és la unió d'un nucleòsid i un àcid fosfòric mitjançant un enllaç èster (amb alliberament d'una molècula d'H₂O).

Formació dels Àcids Nucleics

Els nucleòtids es poden unir...