Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

La pell consta de 3 capes superposades que, de la més externa a la més interna, són: epidermis, dermis i hipodermis.

1. Epidermis

L'epidermis és un epiteli pla, estratificat i amb queratina. Els tipus cel·lulars principals són:

• Queratinòcits: Cèl·lules més nombroses, des de la profunditat de l'epiteli fins a la superfície.
• Melanòcits: Cèl·lules que sintetitzen melanina, substància que dona color a la pell. Es troben a l'estrat germinatiu.
• Cèl·lules de Langerhans: Es troben a l'estrat espinós. Relacionades amb el sistema immunitari, són cèl·lules presentadores d'antígens.

Capes de queratinòcits

• Estrat basal o germinatiu: Format per una única fila de cèl·lules cúbiques apilades amb divisió cel·lular contínua.
• Estrat espinós:

Factors Biològics

Aquests factors intervenen en l'esperança de vida i poden ser:

• Genètics: afecten el nombre de cromosomes (síndrome de Down), els gens (hemofília, daltonisme), parts dels cromosomes (síndrome del crit de gat) i caràcters no necessàriament hereditaris (colesterol, diabetis).
• Desenvolupament embrionari i primers anys de vida: factors que influeixen en la salut posterior. Per exemple, estudis indiquen que els nadons amb baix pes en néixer tenen més possibilitats de patir malalties cardiovasculars. Els medicaments teratogènics també poden influir.
• Envelliment: longitud dels telòmers, oxidació, i longitud de vida característica de l'espècie.

Factors Ambientals

Un dels temes més importants és la contaminació de l'aigua,...

Membrana Plasmàtica

• Mantenir separats el medi exterior del medi interior.
• Dur a terme els processos d'endocitosi i exocitosi.
• Regular l'entrada i la sortida de molècules a la cèl·lula.
• Regular l'entrada i la sortida d'ions.
• Possibilitar el reconeixement cel·lular.
• Dur a terme l'activitat enzimàtica.
• Intervenir en la transducció de senyals.
• Constituir unions cel·lulars.

Citoesquelet

• Mantenir la forma de la cèl·lula.
• Possibilitar el desplaçament de la cèl·lula.
• Realitzar la contracció de les cèl·lules musculars.
• Transportar i organitzar els orgànuls en el citoplasma.

Microtúbuls: Funcions Essencials

• Intervenen en el moviment de la cèl·lula.
• Serveixen de base per estructurar el citoesquelet.
• Determinen la forma de la cèl·lula.
• Organitzen la

Reticle Endoplasmàtic: Funcions i Tipus

El reticle endoplasmàtic (RE) és un orgànul citoplasmàtic que comunica amb la membrana nuclear externa. Té com a funcions principals la síntesi, l'emmagatzematge i el transport de proteïnes i lípids, així com la unió d'aquests compostos amb glúcids.

Tipus de Reticle Endoplasmàtic

• Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER): Presenta ribosomes a la cara externa. La seva funció és sintetitzar proteïnes, fosfolípids i proteïnes de secreció.
• Reticle Endoplasmàtic Llis (REL): No té ribosomes a la superfície. Les seves funcions són sintetitzar gairebé tots els lípids que formen les membranes, i intervenir en la síntesi, l'emmagatzematge i el transport de lípids.

Aparell de Golgi: Maduració i

Evolució Humana

Australopithecus

Apareix: Fa +/- 4 milions d'anys
Capacitat crani: De 380 a 430 cm³
Alçada: Mascles 1,5 m, Femelles 1 m
Evolució social: Menjaven el que trobaven

Homo habilis

Apareix: Fa +/- 2 milions d'anys
Capacitat crani: 640 cm³
Alçada: 1,4 m
Evolució social: Comencen a caçar en grup

Homo ergaster

Apareix: Fa 1,2 milions d'anys
Capacitat crani: De 800 a 900 cm³
Alçada: 1,4 m
Evolució social: Principis del llenguatge oral, comença a utilitzar eines de pedra, relacions socials, humanització

Homo erectus

Apareix: Fa 1,5 - 0,3 milions d'anys
Capacitat crani: 1000 cm³
Alçada: 1,6 m
Evolució social: Instruments de pedra i os, caçadors, descobriment del foc, viu en cavernes

Homo antecessor

Apareix: Fa 800.000 anys
Capacitat crani: 1000 cm³
Alçada:

Citoplasma: Estructura i Components

El citoplasma és l'espai cel·lular comprès entre la membrana plasmàtica i l'embolcall nuclear. Està constituït pel citosol, el citoesquelet i els orgànuls cel·lulars.

Citosol

El citosol és el medi intern del citoplasma. És un medi aquós, amb aproximadament un 85% d'aigua i un alt contingut d'enzims.

Citoesquelet

Totes les cèl·lules eucariotes posseeixen un citoesquelet. Aquesta xarxa de filaments proteics té una funció esquelètica. Les seves funcions principals són:

• Mantenir la forma cel·lular.
• Possibilitar el desplaçament de la cèl·lula.
• Permetre la contracció cel·lular.
• Transportar i organitzar els orgànuls.

Hi ha tres tipus principals de filaments al citoesquelet:

Microfilaments

Són filaments...

Com es va transformar la matèria inert en matèria viva?

L'any 1953, el bioquímic Stanley Miller va sintetitzar aminoàcids a partir de vapor d'aigua, amoníac i metà (gasos que se suposava que formaven l'atmosfera primitiva). Avui dia sabem que mai hi va haver gaire metà (un gas molt inestable a l'atmosfera de la Terra). Així doncs, l'experiment té un valor històric, però no explica l'origen de la vida. El que sí va demostrar va ser que és possible sintetitzar matèria orgànica a partir d'inorgànica.

Hipòtesis sobre l'origen de la vida

Hipòtesi Metabòlica

Petites molècules senzilles es van aïllar del medi amb una membrana, la qual cosa iniciava una sèrie de processos químics fins que la unitat es va reproduir.

El Món de l'ARN

Actualment,...

L'Aparell Circulatori o Cardiovascular

L'aparell circulatori o cardiovascular és l'encarregat de transportar la sang per tot l'organisme.

Components de l'Aparell Circulatori

Té 3 components principals:

• Cor
• Vasos sanguinis
• Sang

El Cor: Estructura i Funció

Situació del Cor

El cor està situat a l'interior de la caixa toràcica, entre els dos pulmons, just darrere de la meitat de l'estern.

Capes del Cor

Té 3 capes:

• L'endocardi: És la capa d'epiteli que recobreix l'interior de les cavitats i de les vàlvules i que continua amb l'endoteli dels vasos.
• El miocardi: És el múscul cardíac especial, intermedi entre l'estriat i el llis, en el qual totes les cèl·lules estan unides formant una xarxa tridimensional i connectades de manera que l'impuls nerviós

Transcripció en Eucariotes i Procariotes

Eucariotes

La transcripció en eucariotes és un procés complex que involucra diverses etapes:

1. Iniciació: L'ARN polimerasa II (ARNp II) s'uneix al promotor, una regió de l'ADN amb seqüències de consens. Els factors de transcripció s'hi uneixen, formant el complex d'iniciació de la transcripció.
2. Elongació: L'ARNp II avança en sentit 5'→3'. Quan s'han transcrit uns 30 nucleòtids, s'afegeix una caputxa de m7Gppp (7-metilguanosina trifosfat) a l'extrem 5'.
3. Terminació: En arribar a la seqüència TAT, intervé la poli-A-polimerasa, que afegeix uns 200 nucleòtids d'adenina (cua de poli-A) a l'ARN heterogeni nuclear (ARNhn).

Procariotes

La transcripció en procariotes és més senzilla:

1. Iniciació: