Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Relacions Interespecífiques i Nivells Tròfics en Ecologia

Biologia2,51 KB

Relacions Interespecífiques

Les relacions interespecífiques descriuen les interaccions entre organismes de diferents espècies. Aquestes relacions poden ser de diversos tipus:

  • Depredació: Un depredador captura, mata i s'alimenta d'una presa. Un organisme obté energia i matèria de l'altre.
  • Parasitisme: Un individu (el paràsit) es beneficia a costa d'un altre (l'hoste), que surt perjudicat.
  • Explotació: Interacció entre espècies on els explotadors es beneficien i els explotats surten perjudicats.
  • Comensalisme: El comensal s'alimenta d'un altre organisme anomenat hoste, sense perjudicar-lo significativament.
  • Inquilisme: Associació on una espècie troba refugi en el cos d'una altra. Per exemple, l'esquirol i l'arbre que l'acull.
  • Tanatocresi:
...
Continua llegint "Relacions Interespecífiques i Nivells Tròfics en Ecologia" »

Factors de Virulència Bacteriana i Característiques de Pseudomonas

Biologia2,64 KB

Factors de Virulència Bacteriana

Adhesines

Les adhesines, presents en fímbries, s'uneixen als receptors cel·lulars de l'epiteli urinari, facilitant que el bacteri resisteixi el flux normal de l'orina sense ser expulsat de l'organisme.

Endotoxines

Les endotoxines solen produir febre, diarrea i vòmits. Dosis elevades poden causar mort per necrosi tissular i xoc hemorràgic.

Mobilitat

La mobilitat, gràcies als flagels, permet als bacteris moure's i dispersar-se per les superfícies.

Ureasa

La ureasa hidrolitza la urea, augmentant el pH i el consegüent creixement de bacteris que formaran càlculs renals.

Patologies Associades

Infeccions del Tracte Urinari (ITU)

Les ITU es caracteritzen per la producció de grans quantitats d'ureasa, que hidrolitza la...

Continua llegint "Factors de Virulència Bacteriana i Característiques de Pseudomonas" »

Salmonel·losi i Shigel·losi: Prevenció i Diagnòstic

Biologia2,74 KB

Prevenció de la Salmonel·losi

Per prevenir la salmonel·losi, és fonamental seguir les següents recomanacions:

  • Rentar-se bé les mans.
  • Cuinar molt bé tots els aliments.
  • No utilitzar la mateixa salsa per marinar menjars crus com cuinats.
  • No prendre ous crus ni mig cuits.
  • No beure llet sense pasteuritzar.
  • Mantenir el menjar a temperatures pròpies del refrigerador.
  • No netejar gàbies d’animals als fregalls de la cuina o el bany.

Diagnòstic de Laboratori de la Salmonel·losi

El diagnòstic de laboratori de la salmonel·losi es realitza detectant les bactèries patògenes presents a les femtes. Requereix mètodes microbiològics que permetin l’aïllament o identificació de l’agent causal, o proves serològiques que ens permetin reconèixer els...

Continua llegint "Salmonel·losi i Shigel·losi: Prevenció i Diagnòstic" »

Lleis de Mendel i l'herència genètica: ADN, gens i cromosomes

Biologia4,33 KB

Lleis de Mendel i l'herència genètica

Les còpies i la diversitat

Les còpies que fan els éssers vius de si mateixos són quasi idèntiques: clau de la diversitat. Això permet l'adaptació als diferents ambients, i aquesta és la base de l'evolució de les espècies.

Selecció natural i artificial

Selecció natural: supervivència dels més aptes.
Selecció artificial: ramaders que escullen el seu millor ramat.

Gregor Johann Mendel

Gregor Johann Mendel va demostrar que les unitats de l'herència, determinants dels caràcters, no es barregen (no perden la seva individualitat).

Gens: unitats de l'herència de Mendel

Primera llei: Llei de la uniformitat de la primera generació filial (F1). Mendel va encreuar la raça pura de pèsols de forma llisa...

Continua llegint "Lleis de Mendel i l'herència genètica: ADN, gens i cromosomes" »

Genètica: Fenotip, Genotip, Cariotip, ADN i ARN

Biologia2,25 KB

Experiments de Mendel i conceptes bàsics

Mendel va encreuar pèsols alts i verds amb baixos i grocs. Al primer experiment va observar que la descendència era tota igual, però amb un caràcter de cadascun dels progenitors: alts i grocs. En el segon experiment va encreuar la descendència del primer experiment i va obtenir pèsols de dos tipus: alts i grocs i baixos i verds.

Què és el fenotip i el genotip?

El fenotip és el conjunt de caràcters que manifesta un individu. Va determinat per la informació dels gens i per l’efecte de l’ambient. Exemple: pèsols alts i grocs, baixos i verds.

El genotip és el conjunt de gens que hereta un individu dels progenitors. Exemple: AA, Aa, Aa, aa.

Exemple de fenotip i genotip en humans

Una persona de...

Continua llegint "Genètica: Fenotip, Genotip, Cariotip, ADN i ARN" »

Centrosoma, Cilis, Flagels i Ribosomes: Orgànuls Clau de la Cèl·lula

Biologia3,15 KB

El Centrosoma: Estructura i Funció

El centrosoma és exclusiu de cèl·lules animals. Està situat a prop del nucli i és considerat el centre organitzador de microtúbuls (COMT).

Estructura del Centrosoma

L'estructura consta d'una zona interior on apareix el diplosoma, format per dos centríols disposats perpendicularment entre si. Aquest diplosoma està immers en un material pericentriolar, que és el centre organitzador de microtúbuls.

En el centrosoma es disposen microtúbuls que parteixen radialment i que es coneixen com a àster.

Els Centríols

Cada centríol consta de 9 grups de 3 microtúbuls (triplets) que formen un cilindre. Aquest cilindre es manté gràcies a unes proteïnes que uneixen els triplets.

Funcions del Centrosoma

La seva funció...

Continua llegint "Centrosoma, Cilis, Flagels i Ribosomes: Orgànuls Clau de la Cèl·lula" »

Anabolisme i Fotosíntesi: Processos i Fases

Biologia4,04 KB

Anabolisme: Definició

L'anabolisme és el conjunt de reaccions i processos metabòlics en els quals se sintetitzen molècules complexes a partir de molècules més senzilles. Són processos divergents i endotèrmics que necessiten energia.

Fotosíntesi: Fases i Reacció

Fase Lluminosa

Necessita llum. La clorofil·la i altres pigments capten l'energia lluminosa per transformar-la en energia química en forma d'ATP. Es produeix ATP i NADPH.

Fase Fosca

Fase bioquímica que no requereix llum ni clorofil·la on l'energia i el poder reductor formats abans s'utilitzen per fixar el CO2.

Fase Lluminosa Acíclica

Un fotó incideix en els fotosistemes I i II, els quals perden dos e-. Els e- perduts pel fotosistema I són captats per la ferredoxina i reduïts....

Continua llegint "Anabolisme i Fotosíntesi: Processos i Fases" »

Transport de Membrana: Tipus i Mecanismes Cel·lulars

Biologia5,35 KB

Mecanismes de Transport de Membrana

Els sistemes de transport de substàncies a través de la membrana són de naturalesa diversa i cadascun d'ells la fan més o menys permeable:

  • Pels àcids grassos i les hormones esteroïdals, permeabilitat elevada perquè són molt solubles en els fosfolípids (apolars, hidrofòbiques).
  • Pels sucres, aminoàcids i pels ions (Na+, K+ i Cl-), és menys permeable.
  • Les proteïnes, àcids nucleics, nucleòtids (ATP), la membrana és totalment impermeable.
  • Aminoàcids: formen les proteïnes.
  • Grup prostètic: part de la molècula no constituïda per aminoàcids.

A - Transport Passiu

No requereix despesa d'energia (ATP), són espontanis, s'inicien si entre els dos costats de la membrana hi ha un grau de concentració diferent,...

Continua llegint "Transport de Membrana: Tipus i Mecanismes Cel·lulars" »

Tipus de Nutrició i Períodes Epidemiològics: Guia Completa

Biologia3,77 KB

Tipus de Nutrició dels Organismes

Nutrició Autòtrofa

Capacitat de certs organismes de sintetitzar totes les substàncies essencials per al seu metabolisme a partir de substàncies inorgàniques, de manera que per a la seva nutrició no necessiten d'altres éssers vius.

Nutrició Heteròtrofa

És la nutrició dels organismes que s'han d'alimentar amb les substàncies orgàniques sintetitzades per altres organismes.

Períodes Epidemiològics de la Malaltia Transmissible

Els períodes tenen gran importància per al diagnòstic, tractament i prevenció de les malalties transmissibles.

Període de Transmissibilitat

Període durant el qual la persona malalta allibera microorganismes i, per tant, la malaltia és contagiosa. No té per què coincidir amb...

Continua llegint "Tipus de Nutrició i Períodes Epidemiològics: Guia Completa" »

Enzims i Fermentació: Regulació del Metabolisme Cel·lular

Biologia2,75 KB

Els enzims com a reguladors del metabolisme

La cèl·lula pot regular que es doni o no una via metabòlica de dues formes. Una és augmentant o disminuint la síntesi dels enzims que intervenen. Una altra manera és regulant l’activitat dels enzims. Hi ha dos casos principals:

Regulació per retroinhibició (feedback)

És la que es dóna quan la configuració inicial de l’enzim és l’activa. En aquest tipus de regulació, el producte final és el que es fixa al centre regulador, actua com a inhibidor i provoca la transició al·lostèrica de l’enzim a la seva forma inactiva.

Regulació per inducció enzimàtica

És la que es dóna quan la configuració inicial de l’enzim és la inactiva. La substància inicial és la que es fixa al centre

...
Continua llegint "Enzims i Fermentació: Regulació del Metabolisme Cel·lular" »