Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Tipus de donants d'òrgans

Donant en mort cerebral

El donant ha de ser una persona en situació de mort cerebral o mort encefàlica, és a dir, una persona que ha mort perquè el seu cervell ha deixat de funcionar, però els batecs del seu cor es mantenen de forma artificial perquè els òrgans que seran trasplantats estiguin en perfectes condicions. A més, el donant ha d'haver expressat en vida als seus familiars que vol ser donant una vegada mort per a millorar o salvar la vida d'altres persones.

Donant viu

En alguns tipus de trasplantaments, el donant pot ser una persona viva. Això ocorre en els casos en què es requereix un teixit renovable, com la pell o la medul·la òssia; una part d'un òrgan que té capacitat de regeneració, com el...

Estructura i Replicació del DNA

B-DNA: 10,5 pb per gir / 3,4 nm.

Models de replicació:

• Al cap d'un cicle: model conservatiu (una única banda de densitat intermèdia).
• Al cap de dos cicles: model dispersiu (dues bandes, una desplaçada cap a densitats més lleugeres).

Nucleosomes i Histones

Nucleosoma: 147 pb. Histones: tetràmer (H3-H4) associat a 2 dímers H2A-H2B. La H1 s'uneix al DNA linker i estabilitza la cromatina, afavorint el seu empaquetament.

Modificació química de les histones:

1. Regulació de l’expressió gènica: Les modificacions (acetilació, metilació, fosforilació) alteren l’accessibilitat del DNA, facilitant o dificultant la unió dels factors de transcripció.
2. Diferenciació cel·lular: Permeten activar o silenciar conjunts

El microscopi òptic: Funcionament i característiques

El microscopi òptic és un sistema format per dues lents d’augment (ocular i objectiu) que utilitza els fotons de la llum visible per fer observacions.

Els rajos lluminosos d’una font d’il·luminació incideixen sobre la preparació, travessen l’aire i arriben a la lent de l’objectiu. Després, la imatge es projecta cap a l’ocular, que la torna a augmentar.

Les mostres han de ser molt fines perquè la llum les pugui travessar. Hi ha diferents tipus de microscopis, com el microscopi de contrast de fases, que permet observar sense tinció.

Els mètodes de tinció doble o triple utilitzen diferents colorants de manera successiva per aprofitar-ne els avantatges.

Preparació de mostres

1. Canvis anatòmics

La dieta basada en la carn va provocar un augment del cervell (de 400 cm³ a 1400 cm³), fet que va incrementar les capacitats mentals i va reduir l'aparell digestiu. La cara es va tornar més lleugera: mandíbula i dents més petites i fràgils, rostre més pla i desplaçament de les estructures. Es va desenvolupar la visió binocular, estereoscòpica, en color i frontal, a més de l'expressió de sentiments mitjançant els músculs facials.

Amb la marxa bípede, es va produir un canvi en el pèl: l'ésser humà és l'únic que presenta una pèrdua de pèl a tot el cos (excepte en zones específiques), adaptació relacionada amb la termoregulació.

2. Canvis reproductius

• Receptivitat sexual: Desvinculada del zel; no hi ha

Què és una dieta saludable?

Una dieta saludable ha de ser:

• Completa: Inclou tots els nutrients (hidrats de carboni, proteïnes, greixos, vitamines, minerals i aigua).
• Equilibrada: En les quantitats adequades.
• Variada: Menjar diferents aliments cada dia.
• Suficient: Adaptada a les necessitats de cada persona.

Classificació dels bioelements

• Primaris: Són imprescindibles per a la vida.
• Secundaris: Són elements presents en menys quantitat.
• Oligoelements: Elements necessaris en quantitats petitíssimes.

Components dels aliments

Hidrats de carboni (4 kcal/g)

1. Glúcids senzills: Es digereixen ràpidament.
2. Glúcids complexos: Necessiten una digestió més llarga abans de ser absorbits.

La fibra

Retrasa el buidat de l’estómac, fet que:

• Proporciona sensació de

Nivell tissular: definició i tipus

Un teixit és un conjunt de cèl·lules similars que actuen conjuntament per dur a terme una funció concreta.

Els principals tipus de teixits són els següents:

• Connectius
• Epitelial
• Nerviós
• Muscular

Teixits connectius

La matriu extracel·lular és una substància de farciment rica en col·lagen i elastina. La seva funció principal és unir, sostenir i protegir els òrgans.

Tipus de teixits connectius

• Teixit adipós: format per adipòcits que emmagatzemen greix; actua com a reserva energètica i aïllant tèrmic.
• Teixit cartilaginós: conté condròcits en una matriu sòlida i elàstica; proporciona suport esquelètic.
• Teixit sanguini: compost per plasma i cèl·lules sanguínies (eritròcits, leucòcits i plaquetes)

Procés de fagocitosi

1. Reconeixement: El neutròfil reconeix l’enemic perquè els seus receptors (RRPs) detecten uns patrons en el patogen (PAMPs).
2. Captura: Allarga parts del seu propi cos, mitjançant els seus peus (pseudopodis), i envolta la cèl·lula fins a empassar-la.
3. Ingestió i formació d’una vesícula citoplasmàtica: En empassar-la, forma una vesícula anomenada fagosoma.
4. Fusió fagosoma-lisosoma: Formen una estructura anomenada fagolisosoma.
5. Desgranulació: Alliberació d’enzims lisosòmics dels grànuls citoplasmàtics; d'aquesta manera es digereix el microorganisme.
6. Excreció: Els productes resultants són expulsats de la cèl·lula fagocítica o, si és una cèl·lula presentadora d’antígens (Ag), els presenta a la membrana.

Història i Teoria Cel·lular

Els descobriments clau en la història de la biologia cel·lular inclouen:

• Robert Hooke: Va observar làmines de suro i va encunyar el terme "cèl·lules". Va iniciar l'estudi microscòpic.
• Leeuwenhoek: Va ser el primer a observar cèl·lules vives.
• Brown: Va descobrir el nucli de la cèl·lula.
• Virchow: Va establir que totes les cèl·lules provenen d'altres cèl·lules preexistents.

La Cèl·lula: Unitat Fonamental

La cèl·lula es defineix com la unitat estructural i funcional dels éssers vius, caracteritzada per ser:

• Vital: Els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules.
• Morfològica: Es reprodueix per divisió cel·lular.
• Fisiològica: Realitza reaccions químiques (metabolisme).
• Genètica: Conté informació

1. Funció de les hormones

La funció general de totes les hormones és transmetre informació química entre diferents parts del cos per regular l’activitat dels òrgans i les cèl·lules diana.

3. Regulació de la tiroxina

L’organisme regula la tiroxina mitjançant retroalimentació negativa entre l'hipotàlem, la hipòfisi i la tiroide:

• Si hi ha dèficit de tiroxina: l’hipotàlem estimula la hipòfisi, aquesta allibera TSH i la tiroide produeix més tiroxina.
• Si hi ha excés de tiroxina: s’inhibeixen l’hipotàlem i la hipòfisi, no es produeix TSH i la tiroide redueix la secreció de tiroxina.

4. Funcions del sistema esquelètic

• Sosteniment: Forma l'estructura rígida que manté la postura i serveix de suport als teixits tous.
• Protecció:

L'aparell circulatori

S'encarrega del transport de nutrients, gasos (O₂ i CO₂) i altres molècules com les hormones i els aminoàcids (A.A.).

Components principals

• Líquids circulatoris:
  • Hidrolimfa: als equinoderms.
  • Hemolimfa: als artròpodes i mol·luscs.
  • Limfa: als vertebrats.
  • Sang: als anèl·lids i vertebrats.

La sang conté: glòbuls blancs (leucòcits), glòbuls vermells (eritròcits) i plaquetes.

Pigments respiratoris: Són cromoproteïnes que incrementen la capacitat de transportar gasos. Són l'hemoglobina, l'hemocianina, l'hemeritrina i la clorocruorina.

El cor: sistema de propulsió

• Tubular: És un vas amb parets musculoses, envoltat per una cavitat pericàrdica. Líquid circulatori: hemolimfa o sang.
• Amb cavitats o envans (septat): És