Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

1. Funcions de la cèl·lula: relació / reproducció / nutrició

Cèl·lula: funcions principals: nutrició / relació / reproducció.

Relació: dóna respostes als moviments i a les secrecions.

Reproducció:

Sistema nerviós

Sistema nerviós -----> neurones

2. Òrgans, teixits, sistemes i aparells

Els òrgans tenen diversos tipus de teixits.

Els sistemes són un conjunt d'òrgans i tenim aquests 4: ossós / muscular / nerviós / endocrí.

Els aparells són més grans que els sistemes i també estan formats per òrgans; tenim aquests 6: digestiu / respiratori / circulatori / excretor / locomotor / reproductor.

3. Nivells d'organització de la matèria viva

La matèria viva està formada per diferents nivells d'organització:

• nivell subàtomic / n.

L'aparell respiratori i el procés de respiració

La respiració pulmonar és el procés pel qual l'organisme capta oxigen de l'exterior i allibera diòxid de carboni. La respiració cel·lular consisteix en l'oxidació dels nutrients a l'interior de la cèl·lula per extreure'n l'energia; té lloc als mitocondris.

Anatomia del sistema respiratori

• Vies respiratòries: fosses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis (separació) i bronquíols (venes).
• Pulmons: el dret té 3 lòbuls i és més gran que l'esquerre, que en té 2.

Ventilació i intercanvi de gasos

La ventilació pulmonar és el procés pel qual es renova l'aire contingut als pulmons. Consta de dues etapes: la inspiració (es produeix mitjançant la contracció dels músculs) i l'expiració...

Processos Metabòlics i Respiració Cel·lular

47. El Cicle de Krebs

a) Reacció global: Acetil-CoA + 3 NAD⁺ + 1 FAD + 1 GDP + 1 P_i + 2 H₂O / 1 CoA-SH + 2 CO₂ + 3 NADH + 1 FADH₂ + 1 GTP

• Aquesta via metabòlica es realitza en la matriu mitocondrial.

b) Substrats i vies: Àcids grassos i glucosa / β-oxidació i glicòlisi.

48. Metabolisme de Lípids i l'Efecte de l'Orlistat

a) Identificació de molècules:

• Molècula A: Triacilglicèrid.
• Molècula B: Glicerol.

La inhibició de la lipasa per part de l'orlistat provoca que els triacilglicèrids ingerits no es puguin digerir en el tub digestiu, de manera que els àcids grassos i el glicerol no es puguin absorbir. Això provoca que la major part dels greixos ingerits no s'absorbeixin i, per tant,...

Els ronyons: anatomia i funcions principals

Els ronyons són dos òrgans amb forma de mongeta. Es localitzen a la part posterior de l'abdomen, a banda i banda de la columna vertebral. Els ronyons són els responsables de filtrar les substàncies tòxiques de la sang i fabricar l'orina. Cada ronyó està integrat per aproximadament un milió d'estructures anomenades nefrones.

Estructura de la nefrona

Corpuscle renal: Estructura esfèrica constituïda per dos components:

• Glomèrul renal: Es tracta d'un cabdell de capil·lars sanguinis.
• Càpsula de Bowman: Estructura en forma de copa buida, a l'interior de la qual hi ha el glomèrul renal.

El túbul renal

Tub llarg, estret i retorçat que surt de la càpsula de Bowman. Està envoltat per una xarxa extensa...

Dinàmica i producció dels ecosistemes

Les piràmides tròfiques

Les piràmides tròfiques: Són una manera de representar les relacions tròfiques d'un ecosistema en la qual cada esglaó o nivell tròfic es representa com un rectangle d'àrea proporcional a diferents paràmetres: nombre d'individus, biomassa o energia.

El rendiment que cada organisme obté del seu aliment és limitat: una part no es digereix i s'expulsa en forma d'excrements; una altra part és consumida i utilitzada per fer funcionar la maquinària bioquímica del propi organisme. Per tant, només una part del que es menja i es digereix es transforma en material viu nou, en cos del consumidor.

Els carnívors són més eficients que els herbívors. En el cas dels herbívors,...

El Sistema Endocrí: Coordinació Química

El sistema endocrí és un sistema de coordinació que actua per mitjà de missatges químics que s'anomenen hormones. Les glàndules endocrines produeixen les hormones i les alliberen al corrent sanguini, que les distribueix a les nostres cèl·lules.

Coordinació Hormonal i Respostes

Coordinació Directa de l'Hipotalem

L'hipotàlem integra informació dels òrgans dels sentits, identifica una situació de risc i envia un impuls nerviós a les glàndules suprarrenals, que comencen a produir adrenalina. Aquesta hormona provoca l'augment del ritme cardíac.

Coordinació Mitjançada per la Hipòfisi

Si es necessita consumir més energia, s'envia una hormona a la hipòfisi. Aquesta envia una altra hormona,...

Segles XVIII–XIX: el món es fa més gran

(dins del lamarckisme)

• Nous vaixells: grans viatges i rutes marítimes.
• Els imperis colonials: conquesta i rutes comercials.
• Coneixement de noves plantes i animals.
• Naturalistes a bord: les expedicions científiques.
• Quaderns de camp.
• Recollida de mostres: plantes, animals, fòssils, ...
• Nous aliments a altres colònies: arribada de materials.

Tot això desperta l'interès dels naturalistes, que comencen a plantejar-se teories de l'evolució. Les idees evolucionistes són presents a l'ambient científic de l'època:

Precursores i idees:

• Louis Leclerc, comte de Buffon.
• James Hutton (geòleg: proposa l'edat de la Terra, sostenint que és molt més antiga del que es deia i que ha patit canvis).
• Georges Cuvier (no

Les Funcions Vitals dels Éssers Vius

Nutrició

Els éssers vius necessiten matèria i energia per dur a terme les activitats vitals. Hi ha dos tipus de nutrició:

• Autòtrofs: Fabriquen la seva matèria orgànica a partir de substàncies inorgàniques i energia (p. ex., les plantes).
• Heteròtrofs: S’alimenten d’altres éssers vius (p. ex., els animals).

Relació

Permet als organismes relacionar-se de manera adequada i rebre informació sobre el medi ambient.

Reproducció

Tots els éssers vius descendeixen d’un altre ésser viu anterior. Poden tenir un o dos progenitors, depenent del tipus de reproducció que tinguin:

• Asexual: L’individu prové d’un sol progenitor.
• Sexual: Procedeix de dos progenitors: un mascle i una femella.

Composició i Organització

L’origen de la vida

La vida es basa en el CHON (carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen), que formen molècules orgàniques de diverses mides. L'aigua i el carboni constitueixen el 98% del nostre organisme; l'aigua actua com un excel·lent dissolvent, mentre que el carboni permet formar quatre enllaços, creant cadenes llargues i compostos complexos. Les molècules essencials són: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

Propietats de la vida

• Autopoiesi: Capacitat d’autorenovar-se.
• Metabolisme: Conjunt de canvis químics i consum d'energia per a l'automanteniment.
• Reproducció: Capacitat de generar nous éssers vius amb material genètic similar (les mutacions permeten la variabilitat genètica).
• Evolució: Canvis experimentats pels éssers

Conceptes fonamentals de la biologia evolutiva

• Evolució: aparició de formes de vida diferents de les existents. L'evolució ha permès que diferents organismes s'adaptessin als diferents ambients del planeta i els colonitzessin.
• Filogènia: ciència que estudia com han evolucionat els organismes al llarg del temps.
• Especiació: procés que fa que la població d'una espècie propiciï l'aparició d'una altra espècie diferent.

Principals proves de l'evolució

• Proves embriològiques: les primeres etapes del desenvolupament embrionari de molts organismes mostren grans similituds.
• Proves anatòmiques: en comparar els òrgans d'espècies diferents, es considera que són anàlegs (òrgans amb funcions iguals però estructures diferents) i homòlegs (