Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Sistema nerviós perifèric

És l'encarregat de transmetre els impulsos nerviosos des dels receptors fins al sistema nerviós central, i d'aquest als efectors.

El sistema nerviós perifèric està format pels nervis, constituïts per feixos de fibres nervioses que, al seu torn, es formen per l'agrupació d'axons de diferents neurones.

Els nervis que surten de l'encèfal s'anomenen cranials i els que surten de la mèdul·la, espinals. En tots dos casos es ramifiquen i es distribueixen per tot el cos.

Tipus de nervis segons la seva funció

Segons la funció que duen a terme, hi ha dos tipus de nervis:

• Sensitius: Transmeten la informació procedent dels receptors.
• Motors: Condueixen la informació des del sistema nerviós central.

La majoria dels nervis...

Fonaments del Sistema Nerviós

Les Neurones: Excitabilitat i Transmissió de l'Impuls

Les neurones es caracteritzen per la seva excitabilitat, que és la capacitat de transmetre un impuls nerviós (corrent elèctric). Aquest procés depèn de la concentració de sodi ($\text{Na}^+$) i potassi ($\text{K}^+$) a les membranes neuronals.

• El potassi surt, generant un gradient químic.
• Les càrregues negatives de l'interior fan que el potassi entri, generant un gradient elèctric.

El potencial de membrana és el voltatge a través de la membrana:

• Polaritzada: $-70\text{mV}$.
• Despolaritzada (Potencial d'Acció): $+50\text{mV}$.

Quan la neurona rep un estímul, s'obren els canals de sodi. Si l'estímul no arriba al llindar, no hi ha transmissió. El tancament

Tipus de proves que donen suport a l'evolució

• Biològiques: Agafem de model els ossos de les extremitats d'animals com el ratpenat, la balena i l'ésser humà. La disposició i l'estructura són tan paregudes que és inevitable pensar que es tracta d'adaptacions d'una única anatomia, la de l'avantpassat comú, a usos distints. Una altra prova la proporcionen els òrgans vestigials: parts del cos sense cap utilitat en l'espècie actual.
• Paleontològiques: Els fòssils constitueixen les proves paleontològiques. Tots els éssers vius procedeixen d'un mateix tronc.
• Moleculars: Es basen en la suposició que les mutacions passen a un ritme constant.

La teoria evolutiva de Lamarck

Lamarck va ser el primer a proposar una teoria evolutiva. La natura disposa...

*Shigella*: Característiques, Patogènesi i Quadres Clínics

Característiques Generals de *Shigella*

Són enterobacteris Gram negatius, immòbils, anaerobis facultatius i no fan espores. Són catalasa positius, oxidasa negatius i el seu metabolisme és fermentador de la glucosa, però no de la lactosa.

És un gènere bastant semblant a *Escherichia*, amb la diferència que totes les soques de *Shigella* són patògenes, mentre que *Escherichia* té algunes soques que no ho són.

Espècies de *Shigella*

Hi ha quatre espècies de *Shigella*, cadascuna de les quals es divideix en diversos serotips:

• *Shigella dysenteriae*
• *Shigella flexneri*
• *Shigella boydii*
• *Shigella sonnei*

Detecció i Identificació de *Shigella*

La detecció de *Shigella* es fa...

La sang és un teixit connectiu líquid vital per al cos humà. Està formada per dues fraccions tissulars principals:

• El plasma sanguini (part líquida)
• Els elements formes (part cel·lular)

Composició Detallada de la Sang

La sang es compon de:

Funcions Clau de la Sang

La sang realitza múltiples funcions essencials per al manteniment de la vida:

• Transporta elements nutritius i oxigen (O₂) a les cèl·lules, i extreu els productes de rebuig.
• Transporta hormones (les secrecions de les glàndules endocrines) per

Components del sistema limfàtic

• Limfa
• Vasos limfàtics
• Ganglis limfàtics

Limfa

• La limfa és un líquid transparent que recorre els vasos limfàtics i, generalment, no té pigmentació.
• Es produeix a partir de l'excés de líquid que surt dels capil·lars sanguinis als espais intersticials o intracel·lulars; és recollida pels capil·lars limfàtics que drenen a vasos limfàtics més gruixuts fins a la vena subclàvia.
• La limfa està formada per un líquid clar, pobre en proteïnes i ric en lípids, semblant a la sang, però amb la diferència que les úniques cèl·lules que conté són els glòbuls blancs.
• La limfa pot contenir microorganismes que, en passar pels filtres dels ganglis limfàtics, són eliminats.

Funcions del sistema limfàtic

• Recol·lectar

El Procés de Digestió i Excreció en el Cos Humà

L'Absorció dels Nutrients

L'absorció es produeix quan els nutrients estan en condicions de ser utilitzats. Les seves molècules senzilles passen a la sang mitjançant el procés d'absorció.

Les vellositats intestinals contenen una gran quantitat de capil·lars sanguinis, per on passen tots els nutrients.

Les substàncies no absorbides passen a l'intestí gros. En ell, el procés finalitza amb l'absorció de gran part de l'aigua.

La Fabricació i Expulsió de les Femtes

La formació de les femtes té lloc a l'intestí gros. En ell es troben les bactèries intestinals implicades en la fermentació.

Composició de les Femtes

• ¾ parts d'aigua
• ¼ part de substàncies sòlides

El Reflex de la Defecació

• Quan

Metabolisme de Macromolècules

A. Glúcids: Síntesi de Glucosa

Gliconeogènesi

Procés de síntesi de glucosa a partir de precursors no glucídics:

• A partir d'aminoàcids (AA) quan es desminen, donant lloc a àcid pirúvic o oxalacètic.
• L'àcid làctic passa a la sang, arriba a les cèl·lules hepàtiques, on es forma glucosa i torna a la circulació sanguínia.

El procés implica diverses etapes clau:

1. El piruvat, al citosol, entra al mitocondri transformant-se en oxalacetat mitjançant l'acció de la piruvat carboxilasa (consumint CO2 i ATP).
2. Per sortir del mitocondri, l'oxalacetat es transforma en malat (amb pèrdua de NADH). Mitjançant transport actiu, surt i es reconverteix en oxalacetat, generant NADH.
3. Posteriorment, es forma el fosfoenolpiruvat

Nivells d'Organització Biològica

• Àtom

  Elements químics que formen els éssers vius. Els principals són el carboni, l’hidrogen, l’oxigen, el nitrogen, el sofre, el ferro i el calci.

• Molècula

  Constituïda per àtoms. Són els glúcids, les proteïnes, els lípids i els àcids nucleics.

• Cèl·lula

  Unitat bàsica dels éssers vius.

• Teixit

  Conjunt de cèl·lules que s’especialitzen i s’associen per acomplir una funció determinada.

• Òrgan

  Format per teixits diferents i amb una funció específica.

• Aparell o Sistema

  Associació d’òrgans que treballen conjuntament per dur a terme una funció vital.

Conceptes Cel·lulars Clau

Homeòstasi

Conjunt d’accions que fa el nostre cos per mantenir estable el medi que envolta les cèl·lules.

Estructura de

Llum i cicles biològics

El Sol proporciona l'energia que permet la vida a gairebé tots els organismes, directa o indirectament (fotoautòtrofs, quimioheteròtrofs). Les hores de llum diàries condicionen els cicles biològics d'una espècie i influeixen en comportament, reproducció i ritmes circadians.

Zones fòtica i afòtica

Zona fòtica: amb llum (fins a uns 200 metres a la columna d'aigua), on predominen els organismes fotosintètics.
Zona afòtica: sense llum, on la fotosíntesi no és possible i la vida depèn d'altres fonts d'energia.

Adaptacions a la llum

Els animals presenten diverses adaptacions relacionades amb la llum:

• Coloració críptica: capacitat de confondre's amb el medi (ex.: camaleó, mussol).
• Coloració aposemàtica: en espècies