Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

L'origen de la vida: teories i experiments clau de Redi, Pasteur i Miller

BiologiaActualitzat el 2,36 KB

1. L’origen de la vida

Els humans sempre s'han preguntat per què hi ha tantes espècies diferents i quin és el seu origen.

Generació espontània

En l'antiguitat, es creia que els éssers vius podien aparèixer a partir de matèria orgànica podrida a través d'un procés anomenat generació espontània: les mosques apareixien a partir de carn podrida...

El primer científic a qüestionar aquesta teoria va ser l'italià Francesco Redi: el 1668, va dissenyar un experiment per demostrar-ho.

El 1860, Louis Pasteur va demostrar que la teoria de la generació espontània era falsa. Va concloure que tota cosa viva prové d'una altra cosa viva.

2. Principals teories sobre l'origen de la vida

  • Teoria de la panspèrmia: la vida provenia de l'espai.

    Aquesta

...
Continua llegint "L'origen de la vida: teories i experiments clau de Redi, Pasteur i Miller" »

Tipus i estructura dels vasos sanguinis: artèries, venes i capil·lars

BiologiaActualitzat el 2,66 KB

Tipus i Estructura dels Vasos Sanguinis

Tipus de Vasos Sanguinis

A continuació, explicarem els tipus de vasos sanguinis principals:

Les Artèries

Les artèries són les encarregades de portar la sang des del cor als òrgans, transportant oxigen i nutrients (excepte a les artèries pulmonars, on transporten sang amb diòxid de carboni). Aquesta sang es denomina arterial o oxigenada en la circulació major i té un color vermell intens.

  • Tenen les parets gruixudes i lleugerament elàstiques, ja que suporten molta pressió.
  • La musculatura de les seves parets els permet contreure's i dilatar-se per controlar la quantitat de sang que arriba als òrgans.

Les Venes

Les venes porten la sang des dels òrgans i teixits fins al cor, i des d'aquest, als pulmons,...

Continua llegint "Tipus i estructura dels vasos sanguinis: artèries, venes i capil·lars" »

Ecosistema: biocenosi, biòtop i factors abiòtics clau

BiologiaActualitzat el 2,86 KB

Conceptes Fonamentals de l'Ecosistema

Definició d'Ecosistema

L'ecosistema és el conjunt de poblacions de diferents espècies que viuen interrelacionades (biocenosi) i que s'interrelacionen també amb el medi físic on viuen (biòtop).

Components de l'Ecosistema

Biocenosi (Comunitat)

És la part biòtica de l'ecosistema. És el conjunt de poblacions d'un lloc determinat.

Biòtop (Medi Abiòtic)

És la part abiòtica de l'ecosistema, constituïda per:

  • Medi: Allò que envolta els organismes.
  • Substrat: La superfície sobre la qual viuen o es desplacen.
  • Factors Ambientals Fisicoquímics: Elements que els afecten (llum, salinitat, vent, etc.).

Marges de Tolerància i Adaptació

Cada espècie té uns marges de tolerància per a cada variable ambiental, més...

Continua llegint "Ecosistema: biocenosi, biòtop i factors abiòtics clau" »

Anatomia del tòrax: diafragma, costelles i músculs respiratoris

BiologiaActualitzat el 4,65 KB

Anatomia del Tòrax: Apòfisi Xifoide i Cavitats

L'apòfisi xifoide és una zona toràcica amb dos plecs laterals, amb formes diverses, que serveix com a punt de referència anatòmic.

Cavitat Toràcica: Mediastí i Pleura

La cavitat toràcica interior es divideix en el mediastí i les cavitats pleurals, on es troben els pulmons. El diafragma tanca la part inferior d'aquesta cavitat.

El mediastí es divideix en una part superior (zona de conductes) i una part inferior (zona del cor). Aquesta última, al seu torn, es subdivideix en tres parts de davant a darrere, contenint estructures com la tràquea i l'esòfag.

Els recessos costodiafragmàtics permeten l'expansió del pulmó durant la inspiració.

El Diafragma: Estructura i Funció Respiratòria

El...

Continua llegint "Anatomia del tòrax: diafragma, costelles i músculs respiratoris" »

Orgànuls cel·lulars: estructura i funcions

BiologiaActualitzat el 3,25 KB

Components i orgànuls de la cèl·lula

Estructures bàsiques

  • Citoplasma: Espai cel·lular comprès entre la membrana plasmàtica i l'embolcall nuclear.
  • Centrosoma: Orgànul que es troba al citoplasma, proper al nucli, i conté el centre organitzador de microtúbuls.

Cilis i flagels

Prolongacions citoplasmàtiques mòbils situades a la superfície cel·lular. Presenten 9 doblets de microtúbuls i 2 microtúbuls centrals.

  • Cili: Atreure nutrients a la cèl·lula.
  • Flagel: Moviment.
  • Parts: Arrel, corpuscle basal, zona de transició i tija.

Sistema d'endomembranes

  • Ribosomes: Estructures globulars sense membrana de textura porosa.
  • Reticle endoplasmàtic: Sistema membranós situat al citoplasma que comunica amb la membrana nuclear externa. Funcions: síntesi,
...
Continua llegint "Orgànuls cel·lulars: estructura i funcions" »

Teixit muscular: estructura, funcions i classificació dels músculs

BiologiaActualitzat el 2,53 KB

A. Aspectes Generals del Teixit Muscular

Múscul Cardíac:

Te estries, cèl·lules allargades i ramificades, contraccions rítmiques i involuntàries.

Múscul Esquelètic:

Cèl·lules allargades, te estries, control voluntari.

B. Organització del Múscul Esquelètic

2 components:

  • Component muscular o contràctil (ventre muscular)
  • Component no muscular (tendons, beines tendinoses i fàscies)

Components del Múscul Esquelètic:

1. Component No Muscular:

Fàscies:

  • La fàscia superficial separa els músculs i òrgans de la pell.
  • La fàscia profunda envolta els músculs amb funcions similars.
  • La fàscia profunda es prolonga en tres capes: epimisi, perimisi i endomisi.

Les tres capes de teixit connectiu acostumen a formar tendons, que uneixen múscul i os.

2. Component

...
Continua llegint "Teixit muscular: estructura, funcions i classificació dels músculs" »

Teixit muscular i nerviós: estructura i funcions

BiologiaActualitzat el 1,45 KB

Teixit Muscular:

Constituït per cèl·lules molt especialitzades. Capacitat de contraure's gràcies a proteïnes contractils: actina i miosina. Origen mesodèrmic. Cèl·lules allargades amb un citoplasma que conté gran nombre de mitocondris.

Teixit muscular llis:

Cèl·lules allargades/fusiformes/unic nucli central/sistema nerviós autònom/contracció lenta/forta i involuntària (sistema digestiu).

Teixit muscular estriat:

Cèl·lules llargues/cilíndriques/polinucleades. Termes: Epimisi, Perimisi, Feix, Sarcolema, Endomisi, Fibra muscular, Miofibrilla.

Teixit muscular cardíac:

Massa muscular del cor. Cèl·lules estriades amb un sol nucli central/ramificades/unides formant una malla. Miòcits cardíacs amb molts mitocondris. Sistema nerviós...

Continua llegint "Teixit muscular i nerviós: estructura i funcions" »

Sistema nerviós i sistema endocrí: funcions i components clau

BiologiaActualitzat el 3,45 KB

El sistema nerviós recull i analitza els estímuls, externs i interns, elabora les respostes necessàries per al funcionament del cos i les transmet fins als òrgans efectors.

El teixit nerviós, que forma el sistema nerviós, està constituït per dos tipus de cèl·lules: les neurones i les cèl·lules de la glia. Segons la funció que fan:

  • Sensitives: Porten la informació des dels receptors fins als centres nerviosos on s'analitzen i s'elaboren les respostes.
  • Motors: Transmeten la resposta fins als efectors i provoquen la contracció dels músculs o la secreció de les glàndules.
  • Interneurones o neurones d'associació: Connecten les neurones sensitives amb les motores.
  • Cèl·lules de la glia: Es localitzen entre les neurones formant la neurologia,
...
Continua llegint "Sistema nerviós i sistema endocrí: funcions i components clau" »

La pell: estructura, funcions i capes

BiologiaActualitzat el 2,67 KB

Què és la pell?

Capa prima que recobreix tot el cos. Superfície prima, extensible i poc permeable a l’aigua. És l’òrgan més gran, amb una superfície d’1,5 a 2 m2.

Funcions de la pell

  • Regula la temperatura corporal.
  • Emmagatzema aigua i greix.
  • És un òrgan sensorial.
  • Evita la pèrdua d’aigua.
  • Prevé l’entrada de bacteris.
  • Participa en la relació sensorial.

L’EPIDERMIS

L’epidermis és la capa externa i prima de la pell.

És més gruixuda en determinades àrees com al palmell de les mans i les plantes dels peus.

Les cèl·lules de l’epidermis muden constantment entre 12 i 14 dies.

Capa basal

És una fila de cèl·lules vives que estan en continu moviment.

  • Conté melanòcits que produeixen la melanina.
  • Conté cèl·lules de Langerhans que
...
Continua llegint "La pell: estructura, funcions i capes" »

Funcions del fetge i del pàncrees i salut digestiva

BiologiaActualitzat el 2,56 KB

Funcions del fetge i del pàncrees

  • Fetge:
    • Produeix i excreta bilis.
    • Intervé en el metabolisme dels carbohidrats:
      • Gliconeogènesi.
      • Glicogenòlisi.
    • Degradació de la insulina.
    • Responsable de les principals vies metabòliques de les proteïnes.
  • Pàncrees: És un component important del sistema digestiu. Fabrica i secreta enzims digestius com l'amilasa, que digereix l'amidó.

Diferències entre bol, quim, quil i femta

  • Bol: Resultat de la trituració pels molars mitjançant el procés de masticació.
  • Quim: Barreja alimentària convertida en una pasta semilíquida.
  • Quil: Fluid format per bilis, suc pancreàtic i lípids emulsionats que es produeix en el duodè.
  • Femta: Conjunt de productes de rebuig que s'excreten per l'anus (excrements o deposicions).

Què és

...
Continua llegint "Funcions del fetge i del pàncrees i salut digestiva" »