Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Conceptes fonamentals en epidemiologia

Períodes de la malaltia

• Període d'incubació: Interval de temps transcorregut entre l'exposició inicial a l'agent infecciós i l'aparició del primer signe o símptoma de la malaltia.
• Període clínic: Interval de temps durant el qual l'hoste presenta signes i símptomes clínics de la malaltia.
• Període de latència: Interval de temps transcorregut entre el moment de l'exposició i l'inici de la transmissibilitat.
• Període de transmissibilitat: Interval de temps (dies, setmanes o mesos) durant el qual un individu pot transmetre la infecció, de manera directa o indirecta.
• Temps de generació: Període de temps transcorregut en l'aparició de signes o símptomes similars de la malaltia.

Definicions d'infecció

Nucli cel·lular: estructura i funcions

Nucli cel·lular. Estructura més voluminosa de les cèl·lules eucariotes. En el nucli hi ha l'ADN cel·lular que conté la informació genètica.

Components del nucli

• Embolcall nuclear: format per dues membranes separades per un espai intermembranós. Les membranes estan travessades per porus nuclears, on es produeix l'intercanvi de substàncies entre el nucli i el citoplasma.
• Nucleoplasma: on es produeix la replicació de l'ADN nuclear.
• Nuclèol: forma ribosomes; pot haver-hi més d'un nuclèol.
• Cromatina: l'integren fibres d'ADN en graus de condensació diferents, associades a proteïnes i disperses pel nucleoplasma; quan la cèl·lula es divideix formen cromosomes.

Cromosomes

Cromosomes: Són estructures...

El nucli cel·lular

En el nucli cel·lular es troba la fisiologia, l'anatomia i la morfologia, on resideix el material genètic (el DNI cel·lular). El programa genètic produeix proteïnes. A l'interior del nucli hi ha el nucleoplasma, un medi aquós que conté en dissolució una gran diversitat de biomolècules.

• Durant la interfase, al nucleoplasma es poden observar algunes zones corresponents a la cromatina.
• Durant la divisió cel·lular, el hialoplasma i el nucleoplasma es barregen, els nuclèols es dispersen i la cromatina es fa visible.

La cromatina

Les masses més denses a l'interior del nucli són acumulacions de cromatina, que segons el grau de densitat serà més fosca o més clara:

• Heterocromatina: zones fosques, inactives, que no poden

L'evolució humana i el bipedisme

La posició erecta (bipedisme), la manipulació d’objectes (mà prènsil) i l'aparició del llenguatge articulat són fites clau. En aquest procés, les extremitats inferiors s’allarguen, la pelvis s’escurça i s’eixampla, i la columna vertebral adquireix la forma de "S". El polze del peu, ara paral·lel, deixa de ser oposable a la resta dels dits.

Característiques dels éssers vius

Per ser considerat un ésser viu, un organisme:

• Ha d’ésser capaç de transformar matèria en energia.
• Ha de poder autoreplicar-se.
• Ha de ser complex i estar organitzat.
• Ha de ser autosuficient.
• No ha de trobar-se en equilibri.
• Ha de contenir la informació per als processos que hi tenen lloc (consciència).

Teories sobre l'origen

Sistemes de control del cos

• Sistema nerviós: Resposta immediata però curta.
• Sistema endocrí: Resposta lenta però duradora.

Cèl·lules glials

Els astròcits s'enganxen als vasos sanguinis per agafar els nutrients i donar-los a la neurona.

Parts de l'encèfal

• Cerebel: Intervé en el control dels músculs, l'equilibri i la postura del cos. Controla tots els moviments.
• Bulb raquidi: Centre de control del ritme cardíac, el ritme respiratori, la pressió arterial, la deglució i els moviments peristàltics. A més, provoca singlot, esternuts i vòmits.
• Hipotàlem: El centre de control del sistema nerviós autònom. Té una important funció en el control endocrí, ja que regula el funcionament de la hipòfisi.
• Tàlem: Massa ovoide formada per substància

Duplicació del DNA (Replicació)

Les cadenes de DNA serveixen com a motlle per a formar noves cadenes complementàries, podent formar dues dobles hèlix amb nucleòtids idèntics. Se separen per un enzim.

Hipòtesis de la Replicació

• Semiconservativa: Watson i Crick creuen en la complementarietat de bases. Les dues dobles hèlix estan formades per una cadena antiga i una de nova.
• Conservativa: Dues cadenes noves formen una doble hèlix.
• Dispersiva: Les cadenes resultants estan formades per fragments de doble hèlix.

Funció de la DNA Polimerasa

L'enzim DNA polimerasa s'encarrega d'afegir nucleòtids a l'extrem on es troba el C3' lliure d'una cadena preexistent. Només creix en sentit 5'→3'. El filament serà antiparal·lel i complementari al patró....

Ventilació Pulmonar: Procés i Anatomia

La ventilació pulmonar és el procés de renovació d'aire en els alvèols. S'introdueix aire des de l'exterior (inspiració) i s'expulsa després de l'intercanvi de gasos (espiració).

Recorregut de l'Aire

1. Fosses nasals: A l'interior, l'aire s'humiteja i s'escalfa.
2. Faringe: A les parets laterals es localitzen les amígdales, productores de glòbuls blancs.
3. Epiglotis
4. Laringe: L'entrada està regulada per l'epiglotis.
5. Tràquea: Conducte d'uns 12 cm de llarg. A l'interior hi ha mucus que atrapa partícules estranyes de l'aire.
6. Pulmons
7. Bronquis
8. Bronquíols
9. Alvèols
10. Diafragma

La Pleura

La pleura és una làmina composta per dues membranes que envolten els pulmons.

Mecànica de la Respiració

Inspiració

El diafragma s'aplana...

Processos geològics externs

• 1. Meteorització: disgregació de les roques.
• 2. Erosió: evacuació de materials.
• 3. Transport: trasllat de materials.
• 4. Sedimentació: acumulació de materials a les conques de sedimentació.

Tipus de meteorització

• Meteorització física: ruptura de les roques. Inclou la gelifracció (aigua congelada que augmenta de volum a les esquerdes), la termoclàstia (exposició al sol) i la descompressió (expansió).
• Química: disgregació de les roques i alteració química dels minerals. Inclou l'oxidació (l'H₂O reacciona amb el mineral) i la dissolució (afecta els minerals solubles en aigua).
• Biològica: mecànica o química, causada per éssers vius.

Tipus de modelat

• Modelat fluvial: valls en forma de U, valls de fons pla,

Estructura de l'ADN

L'àcid nucleic està constituït per un gran nombre de nucleòtids units i disposats en dues hèlix. Constitueix el material cromosòmic i conté tota la informació hereditària corresponent a l'espècie.

Els Nucleòtids

Un nucleòtid és la unió de tres molècules: un monosacàrid, l'àcid fosfòric i una base nitrogenada.

Hi ha 4 tipus de bases:

• A: Adenina
• T: Timina
• C: Citosina
• G: Guanina

La Doble Hèlix i la Replicació

La doble hèlix de l'ADN s'obre i les dues cadenes de nucleòtids se separen; a partir de cadascuna de les dues cadenes es forma una de nova.

Procés de l'Enginyeria Genètica

1. Aïllar el gen de la insulina humana.
2. Utilitzar enzims de restricció: proteïnes que llegeixen l'ADN per punts concrets.
3. Amplificar només