Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

L'aparell digestiu: Funcionament i estructures

L'absorció és el pas dels nutrients obtinguts en la digestió a través de les parets dels tubs digestius fins a la sang perquè aquesta els transporti a les cèl·lules. Té lloc a l'intestí prim.

Estructures de l'aparell digestiu

• Boca
• Faringe
• Esòfag
• Estómac
• Intestí prim
• Intestí gros

El suc digestiu del fetge produeix la bilis, que és un líquid que conté sals biliars, les quals tenen la funció de preparar els lípids per facilitar-ne la digestió i l'absorció.

Hàbits saludables per a l'aparell digestiu

• No consumir alcohol.
• Evitar les càries.
• Practicar algun esport.
• Rentar-se les mans.

Malalties de l'aparell digestiu

Destaquen quatre malalties principals: càries, gastroenteritis, hepatitis i restrenyiment....

Els viroides

Estan associats amb determinades malalties de plantes, com la patata. Cada viroide es compon d'una petita molècula d'ARN de forma circular i monocatenària, que no està protegida per cap tipus de coberta.

La infecció per viroides generalment causa una atròfia en el creixement de la planta, a la qual s'afegeix un desenvolupament anormal de tiges i fulles. Una infecció per viroides (la malaltia anomenada cadang-cadang) ha estat la causant de la desaparició gairebé total dels cocoters en moltes zones de les illes Filipines.

Els prions

Són únicament molècules de proteïna. Un dels prions estudiats posseeix 250 aminoàcids a la cadena i té una mida 100 vegades més petita que els virus més reduïts. Els prions, tot i que no...

Composició dels àcids nucleics

1. Composició

• Són biomolècules formades per CHONPS.
• Són polímers formats per la unió de molts nucleòtids.
• Els nucleòtids estan formats per un àcid fosfòric, una pentosa i una base nitrogenada.

Àcid fosfòric

Àcid fosfòric: intervé en la unió dels nucleòtids.

Pentosa

Pentosa: ribosa (ARN) es troba als nucleòtids de l'àcid ribonucleic.

Desoxiribosa (ADN): fa referència al fet que és una ribosa a la qual li falta un grup hidroxil en el carboni 2.

Base nitrogenada

Base nitrogenada: púrica (adenina, guanina) — 2 anells; pirimidínica (citosina, timina, uracil) — 1 anell.

Nucleòsids i nucleòtids

Nucleòsids: es formen per la unió entre una ribo/desox i una base nitrogenada per mitjà d'un enllaç N-

L'Aigua: Element Fonamental per a la Vida

L'aigua és l’element fonamental per a la vida. Els éssers vius estan constituïts bàsicament d’aigua.

Importància de l'Aigua a la Biosfera

• És el medi primitiu on es va originar i desenvolupar la vida.
• És el component més abundant de la matèria viva.
• És l'espai vital intern de tots els éssers vius, terrestres i aquàtics.
• És l’element imprescindible per a la vida.

Tipus de Begudes Basades en Aigua

L’aigua es pot classificar en tres tipus de begudes:

1. Les isotòniques: Són utilitzades per molts esportistes.
2. Les estimulants i energètiques: Contenen compostos estimulants que aparenten donar molta energia.
3. Les alcohòliques: Són una droga que genera dependència i tolerància.

Carbohidrats: Fruites,

L'enllaç peptídic i la formació de cadenes

L'enllaç peptídic és un enllaç químic entre aminoàcids. Es produeix entre el grup carboxil (COOH) de l'esquerra i el grup amino (NH3) de la dreta. Segons el nombre d'aminoàcids, trobem:

• Dipeptids: 2 aminoàcids.
• Tripeptids: 3 aminoàcids.
• Oligopeptids: menys de 10 aminoàcids.
• Polipeptids: més de 10 aminoàcids.

L'enllaç peptídic és un enllaç covalent entre el grup carboxil i el grup amino que dóna lloc al desprendiment d'una molècula d'aigua. El fet de comportar-se com un doble enllaç en determina la disposició espacial.

Les proteïnes: propietats i estructura

Les proteïnes presenten diverses propietats fonamentals:

• Solubilitat: és deguda a una proporció més alta d'aminoàcids amb radicals

Els lípids insaponificables

Són els lípids que no contenen àcids grassos en la seva composició. Se'n distingeixen tres tipus:

1. Isoprenoides

Aquests lípids són molècules derivades de la polimerització de l'isoprè. Poden formar cadenes lineals o cícliques. Són lípids molt abundants a les plantes i són els responsables de les seves aromes i colors.

2. Esteroides

Els esteroides són els lípids derivats de l'esterà. Se'n distingeixen dos tipus:

Esterols

Són els esteroides que posseeixen un grup hidroxil unit al carboni 3 i una cadena alifàtica en el carboni 17. Els més importants són:

• Colesterol: Forma part de les membranes de les cèl·lules dels animals, especialment de la plasmàtica, a les quals confereix estabilitat, ja que se

Conceptes Fonamentals de l'Evolució

• El concepte d'evolució i el seu funcionament

  • Fixisme (Visió Antropocèntrica)

    Basat en la religió i la Bíblia, sostenia que la Terra i les espècies van ser creades fa aproximadament 6.000 anys i no canvien.

  • Lamarckisme o Teoria dels Caràcters Adquirits

    El motor del canvi és l'ús o desús d'un òrgan (canvi al llarg del temps).

La Teoria Sintètica (Neo-Darwinisme)

Aquesta teoria té una sèrie de bases i està fonamentada en les teories de Darwin.

• Unitat Evolutiva

  La unitat evolutiva és la població (conjunt de genoms).

• Origen de la Variabilitat

  L'origen de la variabilitat en la població és la MUTACIÓ.

• Tipus de Mutacions

  • Mutacions Negatives: Tenen un inconvenient respecte a la resta i tendeixen a desaparèixer

Components del Fol·licle Pilós

Múscul Erector del Pèl

El múscul erector del pèl està situat cap a la meitat de la longitud del fol·licle pilós. És un múscul molt petit, format per fibres musculars llises, que s'insereix a la paret exterior del fol·licle pilós, on produeix un eixamplament anomenat protuberància. L'extrem més superficial arriba fins a la làmina basal de l'epidermis.

Glàndula Sebàcia

La glàndula sebàcia és l'encarregada de la secreció del sèu, que lubrifica, dóna flexibilitat i llustre al tall pilós, al cuir cabellut i a la pell. És més abundant a la cara. Cada fol·licle pilós sol tenir una o dues glàndules sebàcies en forma de penjoll.

Glàndula Sudorípara Apocrina

Dels dos tipus de glàndules sudorípares...

Estructura i Components de la Cèl·lula

Membrana Plasmàtica

Capa prima que regula l'entrada de nutrients i la sortida de substàncies de rebuig. Està composta principalment per proteïnes i lípids.

Citoplasma

Solució aquosa que conté diverses substàncies, fibres de proteïnes i el citoesquelet.

Orgànuls Citoplasmàtics

• Mitocondris: Orgànuls ovalats amb una membrana externa llisa i una interna amb crestes. Són responsables de la respiració cel·lular.
• Lisosomes: Vesícules membranoses que contenen enzims hidrolítics, encarregats de la digestió intracel·lular de substàncies.
• Reticle Endoplasmàtic (RE): Conjunt de sàculs implicats en l'emmagatzematge i transport de proteïnes i lípids.
  • RE Rugós: Conté ribosomes. Emmagatzema i transporta

Les biomolècules orgàniques

Les biomolècules orgàniques estan formades per cadenes lineals (ramificades o no) o cícliques d'àtoms de carboni. Algunes biomolècules estan formades per la unió de molècules més simples; aquestes s'anomenen macromolècules o polímers (formats per unitats anomenades monòmers).

Els glúcids

Estan formats per tres bioelements: C, H i O, que es troben en la proporció 1:2:1. La seva fórmula general és C_n(H₂O)_n. Antigament, els glúcids s'anomenaven hidrats de carboni o carbohidrats. Els glúcids realitzen una funció energètica en els éssers vius, tot i que alguns realitzen funcions estructurals. Es classifiquen en tres grups:

1) Monosacàrids

Són els més simples, de sabor dolç i solubles en aigua. Estan...