Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Diabetis i Insulina

La diabetis és una malaltia en la qual el nivell de glucosa es troba alterat. El nivell augmenta perquè el cos no la metabolitza bé.

La insulina és l'hormona que controla el nivell de glucosa en sang i es troba al pàncrees.

Tipus de diabetis

• Tipus 1: El cos no produeix o produeix molt poca insulina. Apareix abans dels 40 anys, durant la infància.
• Tipus 2: El cos no produeix prou insulina o no l'aprofita bé. És la més comuna i apareix després dels 40 anys. Es tracta amb dieta, exercici i, a vegades, medicació i injeccions d'insulina.

Insulina recombinant

És insulina humana produïda per bacteris que han estat modificats genèticament mitjançant la clonació del gen de la insulina en el genoma d'un bacteri.

Cèl·lules

Nutrició

Conjunt de processos pels quals els éssers vius obtenen o intercanvien matèria i energia amb el medi ambient.

Organització dels éssers vius

• Organismes sense òrgans: Fongs, algues, porífers.
• Amb òrgans: Plantes cormòfites i alguns invertebrats (cucs).
• Unicel·lulars: Estan constituïts per una única cèl·lula que fa totes les funcions vitals.
• Colònies: Agrupacions d'organismes unicel·lulars en què cada un exerceix totes les funcions vitals d'un ésser viu independent.

Teoria cel·lular

• Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
• La cèl·lula és la unitat elemental dels éssers vius, la qual duu a terme totes les funcions vitals.
• Totes les cèl·lules es formen a través de divisions d'altres cèl·lules que existiren

Conceptes bàsics de genètica

Gen: és un component del cromosoma que duu la informació per a una determinada característica. Aquesta informació està codificada per la seqüència de les bases de l'ADN que forma el gen. L'espècie humana té uns 30.000 gens distribuïts en 23 parelles de cromosomes.

Al·lels: són aquells gens que es troben al mateix nivell de cromosomes homòlegs i duen informació per a la mateixa característica. El gen que determina ulls foscos és al·lel del que determina ulls clars i el que determina el grup sanguini A és al·lel del que determina el B.

Homozigot, heterozigot, genotip i fenotip

Homozigot i heterozigot: un individu és homozigot per a una determinada característica quan els dos al·lels són iguals...

Aparells i funcions

L'aparell digestiu s'encarrega de digerir els aliments i de convertir-los en substàncies més simples.

L'aparell respiratori s'ocupa de l'intercanvi de gasos.

L'aparell circulatori transporta l'oxigen i les substàncies aprofitables dels aliments a les diferents cèl·lules del nostre cos.

L'aparell excretor s'encarrega d'eliminar les substàncies de rebuig que transporta la sang.

__

Tub digestiu

El tub digestiu transforma els aliments en substàncies senzilles perquè les cèl·lules puguin absorbir-les i utilitzar-les, i també transforma les restes no digerides.

Òrgans del tub digestiu

• Boca
• Faringe
• Esòfag
• Estómac
• Intestí prim
• Intestí gros
• Anus

Glàndules digestives

Les glàndules digestives són un conjunt de glàndules annexes...

El Procés de la Digestió i l'Absorció de Nutrients

El tram inicial comprèn des de la boca fins a l'inici de l'intestí. En aquest tram s'alliberen al tub digestiu les substàncies que descomponen l'aliment.

Fases del Tub Digestiu

1. Tram Inicial: Descomposició

   L'estómac és la cavitat més àmplia de tot el tub digestiu i les seves parets segreguen el suc gàstric. En aquest tram també es troben les glàndules annexes, com el fetge, les quals segreguen substàncies que transformen les molècules dels aliments en d'altres de més petites.

2. Tram Mitjà: Absorció de Nutrients

   En el segon tram, s'absorbeixen els nutrients resultants per les cèl·lules de l'organisme. Aquest procés es produeix a l'intestí prim, un òrgan de gran longitud i amb

Porífers o esponges de mar

Són aquàtics, viuen fixos i tenen un gran nombre de porus inhalants. S'alimenten per filtració i la majoria tenen reproducció sexual.

Cnidaris

Són aquàtics i presenten dues formes principals:

• Pòlips: Forma de sac, tenen tentacles, reproducció sexual i formen colònies.
• Meduses: Forma de paraigua, tenen tentacles, reproducció sexual i desenvolupament indirecte.

Cucs

Tenen el cos tou i es classifiquen en:

• Anèl·lids: Cos cilíndric dividit en anells; es desplacen gràcies a unes quetes.
• Platihelmints: Cos pla, de vida lliure o paràsits.
• Nemàtodes: Cucs cilíndrics, carnívors o herbívors.

Mol·luscs

Tenen el cos tou dividit en tres parts:

• Cap: Sentits i boca.
• Massa visceral: Aparell respiratori, circulatori (circulació

Sistema Muscular

El múscul cardíac és involuntari i es troba al cor. Les fibres estríades presenten en el seu interior filaments longitudinals anomenats miofibril·les, que estan formades per dues proteïnes: actina i miosina. Aquestes formen unes bandes i tot el conjunt s'anomena sarcòmer.

Tipus de músculs

• Llargs o afusats: tenen forma de fus.
• Plans o aplanats: tenen una estructura plana.
• Orbiculars: situats al voltant d'un òrgan.

Els músculs s'uneixen als ossos mitjançant els tendons (teixit conjuntiu). En qualsevol moviment intervenen dos músculs: l'agonista (que es contrau) i l'antagonista (que es relaxa).

3.2. Ossos

Funcions

• Sostenen l'organisme i li donen forma.
• Permeten el moviment de diverses parts del cos.
• Protegeixen òrgans interns

7) Orgànuls cel·lulars

Mitocondris

Solen ser ovalats i estan formats per dues membranes. L'externa és llisa i la interna es troba replegada formant uns envans, anomenats crestes. L'espai interior de la membrana interna s'anomena matriu. S'hi du a terme la respiració cel·lular, per mitjà de la qual obtenim l'energia dels nutrients. Amb aquesta finalitat, utilitzen oxigen i produeixen CO₂, aigua i energia.

Reticle endoplasmàtic

És un conjunt de sacs i canals interconnectats, que estan formats per una membrana. S'estenen per quasi tot el citoplasma i poden tenir ribosomes associats:

• Reticle endoplasmàtic rugós (RER): Si té ribosomes associats. Les seves membranes es troben associades a la membrana nuclear i s'encarrega d'emmagatzemar i

Teoria de l'evolució de Darwin

• Les formes de vida no són estàtiques, sinó que evolucionen.
• El procés d'evolució és gradual, lent i continu; no va a salts.
• Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'avantpassats comuns.
• La selecció natural és la clau de l'evolució. Actua sobre la variabilitat de les poblacions i selecciona els individus més ben dotats, que tindran més probabilitat de sobreviure i reproduir-se.

Neodarwinisme

• Es rebutja definitivament l'herència dels caràcters adquirits.
• Es confirma el gradualisme de l'evolució.
• Es coneix el mecanisme de la selecció natural, que actua en dues fases:

1. Producció de mutacions que creen la variabilitat genètica.
2. La selecció natural dels portadors de la dotació genètica més

FIXISMETeó. tot allò que existeix,+éssers vius,no cambia.CATASTROFISMETeo. les diverses variacions d'éssers vius que han habitat a la terra es deuen a catàstrofes que ha sofert el planeta.EVOLUCIONISMESegons Darwin les formes de vida evolucionen.NECESSITATD'ADAPTAR-SEquan les carac. Del medi varien,les carac. De les plantes i els animals també canvien per adaptar-se als canvis ambient.(V)LLEIDEL'ÚSIDELDESÚS l'ús freqüent i sostingut d'un òrgan qualsevol fortifica a poc a poc aquest òrgan,el desenvolupa,l'engrandeix.En canvi,la falta constant d'ús d'un òrgan el debilita,en disminueix progr. Les facultats i acaba per fer-lo desaparèixer.(V)LLEIDEL'HERÈNCIADELSCARÀCTERSADQUIRITStot allò que la naturalesa ha fet adquirir o perdre...