Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

Tipus de donants d'òrgans

Donant en mort cerebral

El donant ha de ser una persona en situació de mort cerebral o mort encefàlica, és a dir, una persona que ha mort perquè el seu cervell ha deixat de funcionar, però els batecs del seu cor es mantenen de forma artificial perquè els òrgans que seran trasplantats estiguin en perfectes condicions. A més, el donant ha d'haver expressat en vida als seus familiars que vol ser donant una vegada mort per a millorar o salvar la vida d'altres persones.

Donant viu

En alguns tipus de trasplantaments, el donant pot ser una persona viva. Això ocorre en els casos en què es requereix un teixit renovable, com la pell o la medul·la òssia; una part d'un òrgan que té capacitat de regeneració, com el...

1. Canvis anatòmics

La dieta basada en la carn va provocar un augment del cervell (de 400 cm³ a 1400 cm³), fet que va incrementar les capacitats mentals i va reduir l'aparell digestiu. La cara es va tornar més lleugera: mandíbula i dents més petites i fràgils, rostre més pla i desplaçament de les estructures. Es va desenvolupar la visió binocular, estereoscòpica, en color i frontal, a més de l'expressió de sentiments mitjançant els músculs facials.

Amb la marxa bípede, es va produir un canvi en el pèl: l'ésser humà és l'únic que presenta una pèrdua de pèl a tot el cos (excepte en zones específiques), adaptació relacionada amb la termoregulació.

2. Canvis reproductius

• Receptivitat sexual: Desvinculada del zel; no hi ha

Nivell tissular: definició i tipus

Un teixit és un conjunt de cèl·lules similars que actuen conjuntament per dur a terme una funció concreta.

Els principals tipus de teixits són els següents:

• Connectius
• Epitelial
• Nerviós
• Muscular

Teixits connectius

La matriu extracel·lular és una substància de farciment rica en col·lagen i elastina. La seva funció principal és unir, sostenir i protegir els òrgans.

Tipus de teixits connectius

• Teixit adipós: format per adipòcits que emmagatzemen greix; actua com a reserva energètica i aïllant tèrmic.
• Teixit cartilaginós: conté condròcits en una matriu sòlida i elàstica; proporciona suport esquelètic.
• Teixit sanguini: compost per plasma i cèl·lules sanguínies (eritròcits, leucòcits i plaquetes)

El Sistema Endocrí: Control i Estructura

El sistema endocrí està controlat en última instància pel sistema nerviós.

Hipòtalem

Les seves cèl·lules neurosecretores alliberen neurohormones, unes substàncies secretades pel sistema nerviós que actuen com a hormones sobre la hipòfisi, estimulant o inhibint la seva activitat.

Hipòfisi (Glàndula Pituïtària)

Glàndula situada per sota de l'hipotàlem. La cadira turca la protegeix. Està dividida en dos lòbuls:

• El lòbul anterior (adenohipòfisi)
• El lòbul posterior (neurohipòfisi)

L'Adenohipòfisi (Lòbul Anterior)

L'adenohipòfisi allibera les hormones tròpiques, que són de dues classes:

• Hormones que controlen, al seu torn, altres glàndules endocrines.
• Hormones que actuen directament sobre

EXERCICIS RESOLTS D'ANATOMIA I PATOLOGIES BÀSIQUES

A continuació es presenten els exercicis resolts corresponents als temes 4, 5 i 6 d'anatomia i patologies bàsiques, cobrint el sistema nerviós, l'aparell locomotor i l'aparell cardiovascular.

EL SISTEMA NERVIÓS

Test Tema 4: Anatomia i Patologies Bàsiques

1. Identificació de les parts d'una neurona segons la seva funció

1. Transmet l'impuls fins al seu extrem, on hi ha vesícules amb neurotransmissors que aboquen el seu contingut a l'exterior. La següent neurona o l'òrgan efector els capten.
   RESPUESTA: Axó.
2. Part on hi ha el nucli cel·lular i els orgànuls. S'ocupa de la supervivència de la cèl·lula.
   RESPUESTA: Soma.
3. Capta l'impuls nerviós.
   RESPUESTA: Dendrita.

2. Classificació d'estructures

1. Funcions de la cèl·lula: relació / reproducció / nutrició

Cèl·lula: funcions principals: nutrició / relació / reproducció.

Relació: dóna respostes als moviments i a les secrecions.

Reproducció:

Sistema nerviós

Sistema nerviós -----> neurones

2. Òrgans, teixits, sistemes i aparells

Els òrgans tenen diversos tipus de teixits.

Els sistemes són un conjunt d'òrgans i tenim aquests 4: ossós / muscular / nerviós / endocrí.

Els aparells són més grans que els sistemes i també estan formats per òrgans; tenim aquests 6: digestiu / respiratori / circulatori / excretor / locomotor / reproductor.

3. Nivells d'organització de la matèria viva

La matèria viva està formada per diferents nivells d'organització:

• nivell subàtomic / n.

L'aparell respiratori i el procés de respiració

La respiració pulmonar és el procés pel qual l'organisme capta oxigen de l'exterior i allibera diòxid de carboni. La respiració cel·lular consisteix en l'oxidació dels nutrients a l'interior de la cèl·lula per extreure'n l'energia; té lloc als mitocondris.

Anatomia del sistema respiratori

• Vies respiratòries: fosses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis (separació) i bronquíols (venes).
• Pulmons: el dret té 3 lòbuls i és més gran que l'esquerre, que en té 2.

Ventilació i intercanvi de gasos

La ventilació pulmonar és el procés pel qual es renova l'aire contingut als pulmons. Consta de dues etapes: la inspiració (es produeix mitjançant la contracció dels músculs) i l'expiració...

Els ronyons: anatomia i funcions principals

Els ronyons són dos òrgans amb forma de mongeta. Es localitzen a la part posterior de l'abdomen, a banda i banda de la columna vertebral. Els ronyons són els responsables de filtrar les substàncies tòxiques de la sang i fabricar l'orina. Cada ronyó està integrat per aproximadament un milió d'estructures anomenades nefrones.

Estructura de la nefrona

Corpuscle renal: Estructura esfèrica constituïda per dos components:

• Glomèrul renal: Es tracta d'un cabdell de capil·lars sanguinis.
• Càpsula de Bowman: Estructura en forma de copa buida, a l'interior de la qual hi ha el glomèrul renal.

El túbul renal

Tub llarg, estret i retorçat que surt de la càpsula de Bowman. Està envoltat per una xarxa extensa...

El Sistema Endocrí: Coordinació Química

El sistema endocrí és un sistema de coordinació que actua per mitjà de missatges químics que s'anomenen hormones. Les glàndules endocrines produeixen les hormones i les alliberen al corrent sanguini, que les distribueix a les nostres cèl·lules.

Coordinació Hormonal i Respostes

Coordinació Directa de l'Hipotalem

L'hipotàlem integra informació dels òrgans dels sentits, identifica una situació de risc i envia un impuls nerviós a les glàndules suprarrenals, que comencen a produir adrenalina. Aquesta hormona provoca l'augment del ritme cardíac.

Coordinació Mitjançada per la Hipòfisi

Si es necessita consumir més energia, s'envia una hormona a la hipòfisi. Aquesta envia una altra hormona,...

Les Funcions Vitals dels Éssers Vius

Nutrició

Els éssers vius necessiten matèria i energia per dur a terme les activitats vitals. Hi ha dos tipus de nutrició:

• Autòtrofs: Fabriquen la seva matèria orgànica a partir de substàncies inorgàniques i energia (p. ex., les plantes).
• Heteròtrofs: S’alimenten d’altres éssers vius (p. ex., els animals).

Relació

Permet als organismes relacionar-se de manera adequada i rebre informació sobre el medi ambient.

Reproducció

Tots els éssers vius descendeixen d’un altre ésser viu anterior. Poden tenir un o dos progenitors, depenent del tipus de reproducció que tinguin:

• Asexual: L’individu prové d’un sol progenitor.
• Sexual: Procedeix de dos progenitors: un mascle i una femella.

Composició i Organització