Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

Origen de les Cèl·lules Eucariotes

La Teoria de l’Endosimbiosi

L'Urcariota és el precursor de la cèl·lula eucariota. Aquesta va aparèixer com una ramificació evolutiva de les procariotes. En créixer, la cèl·lula necessita un citoesquelet per mantenir-se.

La teoria endosimbiòtica la va proposar Lynn Margulis i postula que el planeta s’autoregula. Els punts clau són:

• L'Urcariota actua com a hoste d’endosimbionts bacterians.
• Els orgànuls amb ADN poden derivar d’endosimbiosi entre procariota i urcariota.
• Urcariotes grans van fagocitar organismes capaços d’eliminar substàncies tòxiques creades per l’oxigen (estructures precursores dels peroxisomes).

Giàrdia: Cèl·lula Primitiva

La Giàrdia és una cèl·lula primitiva sense...

Funcions de la membrana cel·lular

La membrana cel·lular és una estructura activa amb renovació contínua. Les seves funcions principals són:

• Aïllament físic: Forma una barrera que separa el medi intracel·lular del líquid extracel·lular.
• Regulació de l'intercanvi: Controla l'entrada d'ions i nutrients, l'eliminació de residus i l'alliberament de productes cel·lulars.
• Manteniment de l'estructura cel·lular: Les seves proteïnes fixen el citoesquelet, que actua com una carcassa estructural de la cèl·lula.
• Comunicació cel·lular: Permet a la cèl·lula reconèixer molècules de l'entorn gràcies a proteïnes especialitzades.
• Identitat biològica: Acredita la pertinença a un organisme concret mitjançant els antígens d'histocompatibilitat.

Tots som iguals i a la vegada diferents: la variació biològica

La biologia defineix l'espècie biològica com un conjunt d'individus que, en reproduir-se, la seva descendència és fèrtil. Si no són de la mateixa espècie, la seva descendència serà estèril (Exemple: egua + ase = mula).

Les variacions individuals són les característiques específiques que fan únic un individu.

Tipus de característiques

Les característiques poden ser heretables o adquirides:

• Heretables: Provenen dels progenitors (color dels ulls, dels cabells, grup sanguini, etc.).
• Adquirides: Depenen de l’ambient i les condicions de vida (la immunitat davant d’una malaltia, el desenvolupament muscular, el sobrepès, etc.).

Els gens i l'herència biològica

Cada gen porta...

Tipus de cèl·lules

Hi ha dos tipus de cèl·lules:

• Procariotes: Sense membrana nuclear; són els bacteris i el nucli no és visible.
• Eucariotes: Amb el nucli ben definit. Poden ser de dos tipus:
  • Vegetal: Presenta paret cel·lular, cloroplasts i grans vacúols.
  • Animal: Presenta centríols i vacúols petits.

Cromosomes i cariotip

Els cromosomes són visibles solament durant la divisió del nucli. El conjunt d'una espècie constitueix el cariotip. Es divideixen en:

• Cromosomes sexuals: XY en homes i XX en dones.
• Autosomes: 44 en total.

L'ésser humà i el ximpanzé tenen 46 cromosomes.

La meiosi

• Meiosi I: Té lloc l'intercanvi de cromosomes homòlegs. Al final s'originen dues cèl·lules haploides.
• Meiosi II: Es desenvolupen 4 cèl·lules filles haploides

Replicació de l'ADN

L'objectiu és obtenir dues molècules idèntiques a partir d'una molècula original.

1. Separar les dues cadenes d'ADN en la unió entre les bases nitrogenades.
2. Cadascuna de les cadenes servirà de motlle per generar una cadena complementària nova.
3. L'ADN polimerasa és l'enzim encarregat d'anar afegint els nucleòtids necessaris i adequats.
4. S'obtenen dues molècules d'ADN que contenen una cadena de la molècula original i una cadena nova.

Expressió Gènica

Consisteix a obtenir proteïnes a partir de la informació de l'ADN.

Transcripció

L'objectiu és fabricar una molècula d'ARNm que conté informació per a la proteïna.

• El procés es duu a terme al nucli.
• Es separen les cadenes d'ADN.
• Una de les cadenes fa de motlle i l'ARN polimerasa

L'Aparell Digestiu

La digestió és el procés pel qual els aliments ingerits es transformen en substàncies més senzilles. Aquests nutrients arriben a la sang i són utilitzats per les cèl·lules.

La seva funció principal és transformar els nutrients en substàncies senzilles.

El Tub Digestiu

• Boca: Obertura per la qual entren els aliments. Les dents els trituren i la llengua els mou i els banya amb saliva.
• Faringe: Comunica la boca amb l'esòfag, el nas i la laringe.
• Esòfag: Condueix l'aliment cap a l'estómac per l'acció dels moviments peristàltics.
• Estómac: Conté dues vàlvules importants:
  • El càrdies, una vàlvula que evita que els aliments puguin sortir i tornar cap a l'esòfag.
  • La vàlvula pilòrica, que se situa a la sortida de l'estómac

Respiració Pulmonar: Captació d'Oxigen

La respiració pulmonar és el procés pel qual l'organisme capta oxigen de l'exterior i allibera diòxid de carboni.

Ventilació Pulmonar

La ventilació és el procés de renovació de l'aire que fa moure l'aire dins i fora dels pulmons.

• Inspiració: L'aire entra als pulmons, el diafragma baixa i augmenta la capacitat toràcica.
• Expiració: Expulsem l'aire, els músculs intercostals es relaxen i el diafragma puja.

Respiració Cel·lular: Energia Vital

La respiració cel·lular és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen a les cèl·lules. Per mitjà d'aquest procés, els nutrients s'oxiden i alliberen gradualment l'energia que contenen, la qual pot ser utilitzada per les cèl·lules.

Respiració

Diferències Clau: Homínids vs. Pòngids

Pòngids (Grans Simis)

• Extremitats superiors molt desenvolupades; les mans no poden pressionar objectes eficaçment.
• Columna vertebral arquejada.
• Pelvis més alta i angle tíbia-peu més tancat.
• Mandíbules molt desenvolupades.
• Metacarpians i falanges de mida aproximadament similar.

Homínids (Llinatge Humà)

• Extremitats més proporcionals; les mans poden pressionar objectes gràcies al moviment del polze.
• Columna vertebral en forma de S (més adreçada per al bipedisme).
• Pelvis més baixa i curta.
• Fèmur amb angle (per facilitar la marxa bípeda).
• Angle entre la tíbia i el peu més recte.
• Metacarpians més llargs que les falanges.

Recomanació d'Estudi

Es recomana repassar les activitats treballades a classe i saber...

Composició de Disacàrids

La lactosa i la galactosa són disacàrids. Quins monosacàrids els componen?

• Glucosa + Fructosa
• Lactosa: Glucosa + Galactosa

Què és un Lípid?

Són un conjunt de compostos orgànics formats principalment pels bioelements: C, H, O, N, P i S.

• Poc solubles en aigua
• Poc densos

Classificació dels Lípids

• Àcids grassos (saponificació):
  • Insaturats (amb doble o triple enllaç entre els àtoms de C)
  • Saturats (enllaços simples entre els àtoms de carboni)
• Lípids saponificables:
  • Simples (C, H, O)
  • Compostos (N, P, S)
• Lípids insaponificables (sense àcids grassos):
  • Simples
  • Compostos

Funcions dels Lípids

• Funció de reserva energètica: El teixit adipós està constituït per àcids grassos amb la propietat d’oxidar-se als mitocondris.

Vies de Síntesi de Glucosa i Glicogen

La síntesi de glucosa a partir de lactat o altres compostos s'anomena gluconeogènesi. A continuació, la glucosa polimeritza i forma glicogen a través de la via anomenada glicogènesi.

Aquestes dues vies de síntesi requereixen l'aportació d'energia que procedeix de l'oxidació d'altres compostos, principalment lípids.

El Deute d'Oxigen i la Recuperació de Lactat

Si fas l'exercici sense respirar, és com si hi hagués un deute d'oxigen que cal pagar immediatament aportant oxigen als teixits per recuperar el lactat i utilitzar-lo per a la síntesi de glucosa.

Conceptes Clau del Catabolisme

Què és la Fermentació?

Una fermentació és qualsevol procés catabòlic en el qual hi ha una oxidació incompleta...