Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

La sexualitat i l'aparell reproductor masculí

Libido: Com a persones sexuades que som, totes tenim impulsos sexuals; és un impuls sexual.

Anatomia del sistema reproductor masculí

• Epidídim: Conductes plegats sobre si mateixos situats damunt dels testicles, amb els quals es comuniquen.
• Conductes deferents: Conductes llargs que comuniquen cada epidídim amb la uretra.
• Vesícula seminal: Desemboquen al final dels conductes deferents; produeixen el líquid seminal que serveix d'aliment i mitjà de transport dels espermatozoides.
• Uretra: Conducte que forma part de l'aparell excretor i del reproductor, i que comunica amb l'exterior.
• Glàndules de Cowper: Glàndules situades sota de la pròstata que aboquen a la uretra una secreció mucosa i una substància

L'Aparell Digestiu i el Tub Digestiu

El tub digestiu és un conducte musculós, de diàmetre variable, que comença a la boca, continua per la faringe, l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim i acaba a l'intestí gros.

L'Intestí Gros (IG)

És l'última porció del tub digestiu, d'1,5 m de longitud, que envolta l'intestí prim disposant-se en forma d'U invertida al voltant seu. Es divideix en tres regions:

• Cec: Del qual parteix una prolongació allargada anomenada apèndix vermiforme.
• Colon: Es divideix al seu torn en colon ascendent, transvers i descendent.
• Recte: S'obre a l'exterior a través de l'anus.

L'Intestí Prim (IP)

Tub d'uns 6 cm de longitud que es troba plegat a la cavitat abdominal. Les parets tenen plecs on hi ha glàndules que secreten...

La primera baula: la font d’infecció

La font d’infecció és el lloc on es troben els gèrmens, que des d'allà podran disseminar-se. Poden actuar com a fonts d’infecció:

• Les persones
• Els animals
• Els objectes

Les persones com a fonts d’infecció

Una persona actua com a font d’infecció en eliminar gèrmens del seu organisme per diferents vies:

• Respiratòria
• Digestiva
• Urinària
• Cutani-mucosa
• Hemàtica

Ens podem protegir contra el contagi quan la persona que actua com a font d’infecció està clarament malalta. Tanmateix, no sempre és possible protegir-se, especialment en els casos següents:

• Si la persona està incubant la infecció.
• Si està convalescent després d’haver-la patit.
• Si és una persona portadora sana, que elimina els gèrmens

Teories sobre l'origen de la vida

Teories clàssiques

• Fixisme: Els trets dels éssers vius no han variat.
• Creacionisme: L'univers ha estat creat per un acte creador.
• Transformisme: Primera teoria evolutiva on els éssers vius s'adapten als canvis climàtics.
• Catastrofisme: La Terra es va crear de manera sobtada i catastròfica.

Origen de la vida

• Teoria de la generació espontània: Es creia que els éssers vius naixien espontàniament de la matèria orgànica en descomposició. Al s. XVII, Francesco Redi va negar aquesta teoria. Al s. XIX, Louis Pasteur va reafirmar el que deia Redi, formulant que tot ésser viu prové d'un altre ésser viu.
• Teoria d'Oparin-Haldane: Oparin va proposar que les primeres molècules orgàniques es van formar a partir de

El Sistema Circulatori i l'Excreció de Residus

La Circulació Sanguínia

Per recórrer tot el cos humà, la sang ha de passar dues vegades pel cor i completar dos circuits:

• Circulació Pulmonar

  La sang pobra en $O_2$ i rica en $CO_2$ circula des del cor fins als alvèols pulmonars, on es realitza l'intercanvi de gasos, i torna al cor carregada d'$O_2$.

• Circulació General (o Sistèmica)

  La sang rica en $O_2$ circula des del cor fins a tots els òrgans del cos, on les cèl·lules absorbeixen aquest gas i retornen a la sang $CO_2$, producte de la respiració cel·lular. La sang torna al cor carregada d'aquest gas.

L'Expulsió de les Substàncies de Rebuig

Les reaccions químiques cel·lulars generen productes de rebuig que, en concentracions suficients,...

1. Enginyeria genètica

Enginyeria genètica: Conjunt de tècniques que permeten modificar l’ADN d’un organisme amb l’objectiu de canviar la informació que conté.

Organisme genèticament modificat (OGM): Organisme on el genoma ha estat alterat.

1.1 Tecnologia de l'ADN recombinant

Consisteix a aïllar un gen d’un organisme i inserir-lo en un de diferent. La finalitat és dotar un organisme d'una característica que abans no tenia. Per dur-la a terme es necessiten:

• Enzims de restricció: Tisores genètiques que tallen segments d’ADN.
• ADN ligases: Enzims que uneixen els segments d’ADN.
• Vectors de transferència: Plasmidis i virus que transporten l’ADN que es vol transferir a l’organisme receptor.
• Cèl·lules receptores: Reben el gen

Fases de la Mitosi

Profase: Les fibres de cromatina que es van duplicar en la interfase es condensen i formen cromosomes. La membrana nuclear i el nuclèol desapareixen. Els centríols es separen a pols oposats de la cèl·lula i creixen uns filaments anomenats fus mitòtic que permet el moviment dels cromosomes.

Metafase: Els cromosomes arriben a la màxima condensació. Se situen al centre de la cèl·lula, perpendiculars als filaments del fus mitòtic i units pels seus centròmers; aquesta disposició rep el nom de placa equatorial.

Anafase: Les cromàtides germanes de cada cromosoma són arrossegades pels filaments del fus que s'escurcen. Cada cromàtida va a un extrem de la cèl·lula per formar dos cromosomes fills.

Telofase: Els cromosomes...

Els esteroides són lípids derivats de l'esterà o ciclopentà perhidrofenantrè. Els esterols són esteroides que tenen un grup hidroxil unit al carboni 3 i una cadena alifàtica al carboni 17. Els esterols constitueixen el grup més nombrós dels esteroides, els més importants dels quals són:

• El colesterol: forma part de les membranes de les cèl·lules dels animals, especialment de la plasmàtica, a les quals confereix estabilitat, ja que se situa entre els fosfolípids i fixa aquestes molècules. El radical hidroxil constitueix el seu pol hidrofil. El colesterol és molt abundant en l'organisme i és la molècula del triterpè esqualè, per la qual cosa els esteroides es consideren.
• Els àcids biliars: són un grup de molècules produïdes

Diferències en la Replicació de l'ADN

• ADN Polimerasa

  En el cas de les procariotes, tenim els tipus I, II i III. En les eucariotes, tenim 5 tipus principals: α, β, γ, δ, ε.

• Orígens de Replicació

  En les procariotes només hi ha un origen de replicació i 2 punts de terminació (un a cada cadena). En les eucariotes hi ha diversos orígens de replicació separats.

• Estructura del Material Genètic

  En les procariotes és una cadena circular i en les eucariotes són 2 cadenes lineals.

Transcripció en Procariotes

1. L'ARN polimerasa reconeix una seqüència rica en T i A (caixa de Pribnow) i s'uneix gràcies al cofactor σ (sigma).
2. Llegeix la cadena 3'→5' i sintetitza 5'→3'.
3. Es para quan hi ha una abundància de C i G (terminació intrínseca) o pot

Ostomies

Material:

• Bosses de recollida: Placa (base), obertura (per a l'estoma). La bossa de recollida pot ser intestinal o urinària. Porten una capa de carbó activat per controlar les olors i són impermeables.

• Desodorants: Poden ser en pols o líquids. S'apliquen abans de col·locar la bossa.

• Pasta anivelladora (massilla): S'utilitza per anivellar la pell al voltant de l'estoma.

• Eosina: S'aplica quan la pell està malmesa. Actua com a barrera i facilita l'adherència de la placa.

Eliminació Urinària: Termes Clau

Aquests termes descriuen alteracions en la producció o l'expulsió d'orina:

• Oligúria: Disminució o absència de producció d'orina, inferior a 400 ml/dia.
• Anúria: Absència total de producció d'orina.
• Poliúria: Augment del nombre