Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Juntes

Organismes de tipus burgès i popular creats a les ciutats per a defensar el liberalisme.

Juntament amb la Milícia Nacional, van ser l'instrument principal de progressistes i demòcrates per a mobilitzar el poble i forçar un canvi de règim polític.

Ayacuchos

Nom despectiu que designava els militars partidaris d'Espartero com a resultat de la falsa creença que el regent havia estat a la batalla d'Ayacucho, al Perú.

Béns de propis

Béns pertanyents als municipis que els ajuntaments arrendaven per a cobrir amb els interessos les despeses públiques.

Béns comunals

Béns de propietat comunitària dels habitants d'un municipi, determinant que l'aprofitament i l'explotació dels quals pertanyia exclusivament als veïns.

Solien ser boscos i terres...

L'agricultura

Amb l'arribada dels progressistes, es van iniciar reformes per desvincular la terra i desamortitzar-la (Mendizábal, 1836, i Madoz, 1855). Tot i que els tribunals sovint fallaven a favor dels nobles, excepte en casos amb contractes, aquestes reformes buscaven introduir una economia de mercat. L'objectiu era acabar amb el senyoriu i els problemes dels assalariats amb les jornades laborals. No obstant això, les terres van ser comprades majoritàriament per qui ja en tenia i disposava de recursos, prioritzant beneficis ràpids en lloc de la inversió a llarg termini.

Malgrat no triomfar completament, les reformes van aconseguir alguns objectius: finançar la Guerra Carlina i la hisenda, impulsar el ferrocarril i posar terres de conreu...

Deutes i Reparacions de Guerra

Els Feliços Anys Vint: Una Època de Prosperitat

El Crac del 1929

3 El repartiment del món

3.1. Del colonialisme a l’imperialisme

Anomenem imperialisme a la culminació del colonialisme iniciat al segle XVI. Aquest darrer havia estat centrat a Amèrica, eren colònies d’assentament on els emigrants havien creat societats com les europees en un procés lent, limitat i no massa conflictiu; al segle XIX, en canvi, van anar cap a Àsia, Àfrica i al Pacífic; eren territoris d’ocupació on una minoria exercia el poder, i van anar a un ritme molt ràpid i amb freqüents guerres.

3.2. El desmembrament d’Àfrica

El continent africà, escassament poblat, va ser on es va portar a terme en major mesura. A principis del segle XIX els europeus només tenien petites factories costaneres. A mitjans de segle, exploradors...

El Repartiment d'Àfrica

A partir de 1870 comença la colonització més ràpida, que va representar el domini total del continent (excepte Libèria i Etiòpia).

Els britànics i francesos tenien avantatge per les bases del segle XVIII.

França i Gran Bretanya.

El rei de Bèlgica, Leopold II, va encarregar a Stanley que explorés la zona del Congo.

Els comerciants alemanys van iniciar l’expansió per l’Àfrica central.

Leopold II: Projecte Bèlgica (Congo Belga).

Conferència de Berlín (1885)

• Establir normes per a les zones d’ocupació a Àfrica.
• Es duu a terme el repartiment d’Àfrica.
• Promoguda pel canceller alemany Bismark.
• Hi assisteixen 14 països europeus.
• Es respecten les conquestes ja fetes de Gran Bretanya, França, Alemanya, Portugal.

La Indústria Tèxtil Catalana: Motor de la Industrialització

Catalunya va esdevenir un territori altament industrialitzat, amb la indústria tèxtil com a principal motor econòmic. Aquest procés es va iniciar al voltant de 1830, gràcies a l'ús del cotó com a matèria primera.

Orígens i Finançament de la Indústria Tèxtil

La base financera d'aquesta indústria es va fonamentar en capitals familiars. Aquests provenien d'antics artesans i empresaris manufacturers que s'havien enriquit i van retornar a Espanya després de la independència de les colònies americanes.

Un punt clau per al seu desenvolupament va ser la decisió del govern espanyol el 1832 de prohibir la importació de manufactures de cotó estrangeres. Aquesta mesura va beneficiar...

Sectors punters: tèxtil i siderúrgic

En el sector tèxtil es produïren les primeres innovacions, convertint-lo en el sector que encapçalava els canvis de la Revolució Industrial. En el sector siderúrgic (acer) va ser on hi hagué més demanda, juntament amb el miner.

Les energies de la Revolució Industrial

El canvi més important va ser el reemplaçament de les fonts d'energia de tipus vegetal o animal per les d'origen mineral, especialment el carbó. El carbó mineral estava format per: antracita, hulla, lignit i torba (a més de contingut en carboni). Els més utilitzats eren l'antracita i l'hulla, ja que tenien una alta capacitat calorífica. La hulla es trobava a Gran Bretanya, Alemanya i Espanya. L'increment de la demanda del carbó...

Repartiment del Món

Del colonialisme a l’imperialisme

Ja des del segle XV, els europeus havien colonitzat el món, especialment Amèrica, i fundat colònies a Àfrica i Àsia, però a finals del segle XIX es va produir una ocupació i explotació massiva d’aquests continents, amb el seu domini imperialista. Lògicament, els estats amb major desenvolupament industrial i major superioritat militar, aspiraran a la major part d’aquest repartiment del Món.

Repartiment d’Àfrica

A principis del segle XIX, els europeus només disposaven a Àfrica d’algunes colònies i factories costaneres. Els primers en endinsar-se en el continent van ser exploradors interessats en el coneixement de la flora i la fauna com Livingstone, procedents de societats...

Segona Revolució Industrial (1870-1914)

1.1 Noves fonts d'energia i noves indústries

Una de les característiques d'una economia moderna és l'aplicació de les innovacions tècniques a les activitats econòmiques. Aquesta relació entre investigació i empresa es va intensificar a la segona meitat del segle XIX. A partir d'aquesta època es va generalitzar la necessitat d'impulsar i protegir la invenció per mitjà de patents. La creixent interdependència entre la ciència, l'enginyeria i la indústria va fer prosperar els laboratoris d'investigació públics i privats.

La indústria dels metalls

Entre els èxits tecnològics que van tenir una gran repercussió en l'economia, sobresurten els de la siderúrgia. Molts autors fan referència a...