Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

La Revolució Americana: Causes i Independència

Causes del descontentament dels colons

La causa del procés revolucionari va ser el descontentament dels colons, que no tenien representants al Parlament Britànic i per això depenien de Gran Bretanya en el comerç. Tampoc podien ocupar els extensos territoris situats a l'Oest de les colònies perquè estaven reservats als britànics. Les idees de la Il·lustració van dur a considerar despòtic el govern britànic.

L'espurna del conflicte: La implantació d'impostos

L'espurna que va encendre el conflicte va ser l'intent britànic d'implantar impostos nous. Els colons no van acceptar aquelles càrregues noves, la qual cosa va donar lloc a diferents actes de protesta. El més important va ser el...

Revolució agrícola 1.1

La revolució agrícola va fer possible un increment molt notable de la producció d'aliments. Les 3 innovacions agrícoles més importants foren:

• La difusió d'una nova rotació de conreus.
• La introducció d'eines noves i la mecanització de tasques agrícoles.
• Els canvis en l'estructura de la propietat agrícola per mitjà del tancament i la privatització dels camps.

Revolució demogràfica 1.2

L'augment de l'oferta d'aliments des de mitjan del segle XVIII va fer possible un creixement de la població elevat i continu. Les causes d'aquest creixement van ser, principalment, la davallada de la mortalitat.

L'increment de la població va suposar un gran estímul al procés d'industrialització, perquè va proporcionar mà d'

Societat i Uniformitat Religiosa amb els Reis Catòlics

A l'època dels Reis Catòlics predominava socialment la noblesa i estava dominada per les creences religioses i el poder de l'Església. Els monarques volien imposar la seva autoritat, pacificar els seus regnes i cohesionar la població.

El Poder Monàrquic i la Cohesió Social

Per restaurar la seguretat dels camps de Castella i eliminar el bandolerisme, van crear la Santa Germandat (1476), una institució amb atribucions de policia i tribunal de justícia.

La Recerca de la Uniformitat Religiosa

Dins el desig de control a què aspirava la monarquia hi havia la uniformitat religiosa. La recerca d’aquesta uniformitat comportà l’expulsió de dos grups: els jueus i els musulmans.

Expulsió

L'Absolutisme

Els primers estats nacionals a l'Edat Moderna van estar associats al desenvolupament de l'absolutisme. És un règim polític en el qual no hi ha divisió de poders i el rei (monarquia absolutista) disposa de tot el poder de l'Estat i exerceix personalment la sobirania. Les persones sobre les quals exerceix el seu poder són els súbdits, perquè estan subjectes a unes lleis i normes establertes per la corona.

El Liberalisme

En canvi, el liberalisme és l'extrem oposat de l'absolutisme. És una doctrina política que afirma la llibertat i la independència de l'individu davant del poder de l'Estat. Per als liberals, el poder de l'Estat ha d'estar sotmès a límits i controls estrictes per tal que mai no pugui ser emprat contra la...

L'Estat i la seva Organització Política

L'Estat és una unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat. Està format per un conjunt de ciutadans (amb drets i obligacions). Els estats tenen un conjunt de lleis que regulen la convivència i que estan obligats a complir.

La Constitució i les Institucions

La Constitució és un conjunt de normes fonamentals d'un estat, aprovat pel poble, que estableix els drets i els deures dels ciutadans i determina la forma de govern, les funcions i la composició de les institucions. S'estableixen organismes com:

• Policia: Mantenen l'ordre polític.
• Exèrcit: Per defensar-se.
• Diplomàtics: Per relacionar-se amb altres països.
• Funcionaris:

Renaixement

Renaixement: Moviment cultural que neix a Itàlia a causa de les idees humanistes i que s'espandeix per l'Europa occidental als segles XV i XVI. Recupera la cultura clàssica i produeix una renovació en l'art i un avenç important en les ciències naturals i humanes.

Economia de subsistència (autoconsum)

Economia de subsistència (autoconsum): Economia de baixos rendiments destinada bàsicament a l'autoconsum i de la qual deriven períodes cíclics d'escassetat d'aliments i l'alça de preus que provoquen fams, misèria i revoltes.

Despotisme il·lustrat

Despotisme il·lustrat: Ideologia del segle XVIII que adoptaren alguns monarques europeus. Es basava en fer compatibles els principis absolutistes amb les idees de la Il·lustració....

Prosperitat i crisi

a) Els "feliços anys vint": Va ser una dècada de prosperitat en què l'estil de vida nord-americà, que havia promès que s'enriquirien molt i el benestar als seus ciutadans, va fer que es convertís en un model a seguir per tot el món. Els EUA es van expandir i la seva manera de produir béns es basava en el taylorisme i el fordisme. Els resultats eren bons i això va fer que augmentés la demanda d'accions; el valor pujava constantment.

b) Les contradiccions de la prosperitat

No a tothom va beneficiar i es va començar a acostar una crisi. L'agricultura va caure en picat, res comparat amb les indústries. Molts pagesos estaven endeutats per aconseguir noves i millors terres i maquinària. Això va fer baixar els preus...

Conseqüències de l'imperialisme

El desenvolupament de l'imperialisme tindrà un profund impacte tant en les potències colonitzadores com en els territoris colonitzats, arribant alguns dels seus efectes fins als nostres dies.

A les metròpolis

• Consciència de superioritat racial
• Acumulació de riquesa

A les colònies

Impacte profund que va trasbalsar la manera de viure dels pobles indígenes en tots els àmbits:

• Econòmic i demogràfic
• Polític, social i cultural

Nota històrica: Alguns pigmeus, com Ota Benga, van ser exhibits en zoològics humans, com el del Bronx a Nova York, sota la supervisió del Prof. K. G. Murphy.

Àmbit econòmic

• Explotació d'homes i terres en benefici de les metròpolis.
• Expropiació de terres: passen a mans dels colonitzadors.

L'expansió imperialista

Els països europeus, aprofitant la superioritat econòmica, van ocupar territoris a l'Àfrica i l'Àsia i van crear imperis colonials:

1. Els interessos econòmics

Els països industrialitzats d'Europa necessitaven buscar nous mercats en els quals pogueren vendre l'excedent de la seua producció industrial. Volien invertir els excedents de capitals en llocs fora d'Europa, on la mà d'obra els permetia obtenir més benefici.

2. Una població en ascens

Els canvis econòmics van donar un gran augment en la població europea, la qual cosa va generar un volum de població excedent, i en l'agricultura es va estimular l'emigració cap a altres continents.

3. La rivalitat entre les potències

L'expansió imperialista va provocar...

Privilegis, furs i el Liber Privilegiorum

Els privilegis tenen el mateix valor que els furs; la única diferència és que el privilegi és concedit pel monarca a un únic estament. L'altre cos legislatiu del regne el constitueixen els privilegis otorgats per la monarquia, els quals eren recopilats per el Liber Privilegiorum civitatis et regni Valentiae (Lauren Opus).

Els privilegis tenen el mateix valor que els furs; la única diferència és que el privilegi és concedit pel monarca a un únic estament.

Agricultura valenciana i paisatge mediterrani

L'agricultura valenciana s'integra en els paisatges mediterranis i, per tant, ve definida per la presència de la clàssica trilogia de cereals, vinya i olivera. El país era deficitari en cereals...