Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

El Liberalisme: Principis Polítics, Drets i Economia d'Adam Smith

Ciències socials5,03 KB

El Liberalisme: Principis Polítics i Econòmics

Principis Fonamentals del Liberalisme Polític

El liberalisme és un moviment que es basa en uns principis bàsics:

  1. La defensa dels drets naturals inalienables

    Els que eren considerats súbdits del rei durant l'AR van passar a ser ciutadans posseïdors d'uns drets naturals (la vida, la llibertat, la propietat o la igualtat davant la llei).

  2. La sobirania nacional

    El liberalisme és contrari al principi de la monarquia absoluta i defensa el dret de la nació (formada pel conjunt dels ciutadans) a ser sobirana i a dirigir el seu propi destí.

  3. La divisió de poders

    La divisió del poder en legislatiu (exercit pels representants de la nació, escollits per un sistema representatiu, que tindran la capacitat

...
Continua llegint "El Liberalisme: Principis Polítics, Drets i Economia d'Adam Smith" »

Economia Preindustrial: Agricultura, Règim Senyorial i Impostos

Ciències socials3,25 KB

L'Economia Preindustrial: El Predomini del Sector Primari

El sector més important era el primari. La indústria tenia una base artesanal, amb mitjans arcaics i producció limitada. Més del 80% de la població vivia al camp i es dedicava a l'agricultura i la ramaderia.

L'Agricultura Tradicional i la Baixa Productivitat

L'agricultura era molt poc productiva, a causa de l'endarreriment tecnològic, l'estreta dependència dels fenòmens naturals i el predomini de la propietat senyorial de la terra. Com que era poc productiva, la majoria dels camperols vivien en condicions d'escassetat, especialment a l'Europa Oriental, Rússia i l'Europa del Sud.

Modernització Agrícola en Algunes Àrees

Hi va haver àrees d'Europa que es van modernitzar i van aplicar...

Continua llegint "Economia Preindustrial: Agricultura, Règim Senyorial i Impostos" »

De la Febre Colonitzadora a la Gran Guerra: Causes i Aliances (1885-1914)

Ciències socials3,39 KB

Conseqüències de la Darrera Febre Colonitzadora

La darrera febre colonitzadora portà una gran sèrie de conflictes dins de les colònies i conflictes entre potències. Al final, es va celebrar la Conferència de Berlín (1885), on es van pactar una sèrie de punts clau:

  • Si no es dominava completament un territori, no es podia reclamar.
  • Queda completament prohibit el monopoli.

Aquesta sèrie de revisions i tensions portarien finalment a la Primera Guerra Mundial.

Causes de la Primera Guerra Mundial (1a GM)

Causes Econòmiques

La Segona Revolució Industrial (2a RI) va canviar el panorama econòmic mundial, amb nous sectors de producció i l'ús de noves fonts d'energia. Això va fer que ressorgissin noves potències industrials (EEUU i Japó) que...

Continua llegint "De la Febre Colonitzadora a la Gran Guerra: Causes i Aliances (1885-1914)" »

Causes i Tipus d'Organització Territorial del Colonialisme i Imperialisme

Ciències socials4 KB

Causes Principals del Colonialisme

Les principals causes que van propiciar el colonialisme i l'imperialisme són diverses i interrelacionades:

Causes Demogràfiques

  • Augment demogràfic: Gran augment de la població.
  • Èxodes: Moviments migratoris, tant rurals com internacionals.

Causes Econòmiques

Impulsades principalment per la Revolució Industrial:

  • La metròpoli busca nous mercats per vendre els productes elaborats.
  • Necessitat de reinvertir el capital, finançant infraestructures com vies de ferrocarril i carreteres a les colònies.
  • Obtenció de primeres matèries.
  • Concessió de préstecs.

Causes Polítiques

  • Nacionalisme: Moviment que defensa l'Estat per damunt dels individus.
  • Xovinisme: Defensa de la superioritat de l'Estat propi. Polítics destacats
...
Continua llegint "Causes i Tipus d'Organització Territorial del Colonialisme i Imperialisme" »

El Franquisme: Estructura, Autarquia i Oposició (1939-1975)

Ciències socials8,02 KB

L'estructura del nou Estat

Les lleis fonamentals

L'establiment d'unes lleis polítiques bàsiques que organitzaren jurídicament l'Estat franquista va ser un procés llarg: va començar en plena Guerra Civil i es va concloure l'any 1966 amb la promulgació de la Llei orgànica de l'Estat. El primer tret del nou Estat va ser la concentració de poders en la persona de Franco. Les principals lleis van ser:

  • El Fuero del Trabajo (1938).
  • El Fuero de los Españoles, que pretenia aparentar que a l'Espanya de Franco també els ciutadans gaudien d'unes certes llibertats polítiques.
  • La Llei del referèndum nacional.
  • La Llei de successió (1947), que va permetre a Franco designar el seu successor a títol de Rei.
  • La Llei de Principios del Movimiento Nacional.
...
Continua llegint "El Franquisme: Estructura, Autarquia i Oposició (1939-1975)" »

Història de l'Humanisme, la Reforma i la Contrareforma (Segles XV-XVI)

Ciències socials3,46 KB

L'Humanisme, el Renaixement i la Reforma

L'Humanisme: Origen i Filosofia

L'Humanisme va sorgir als segles XV i XVI com una nova manera de pensar. Els humanistes reivindicaven l'herència cultural i artística de l'Antiguitat grecoromana i situaven l'ésser humà al centre de totes les seves reflexions.

El Renaixement es va crear precisament per fer evident l'inici d'un temps nou.

Característiques Principals de l'Humanisme

Al segle XVI, a Itàlia, els literats van començar a interessar-se pels autors clàssics, fet que va produir l'Humanisme. Les seves principals característiques eren:

  • Exalçament de l'ésser humà (antropocentrisme).
  • Valoració de la cultura grecollatina.
  • Interès per la ciència.
  • Ús i desenvolupament de les llengües vernacles.
...
Continua llegint "Història de l'Humanisme, la Reforma i la Contrareforma (Segles XV-XVI)" »

La Segona Revolució Industrial: Característiques i Impacte

Ciències socials2,78 KB

La Segona Revolució Industrial (1870-1920)

La Segona Revolució Industrial es desenvolupa entre els anys 1870-1880 i dura fins al 1920. Les seves principals característiques són les següents:

  • Sorgiren noves potències industrials: Destacà el progrés dels Estats Units, que van esdevenir el centre hegemònic de l'economia mundial.
  • Van aparèixer noves fonts d'energia: L'electricitat i el petroli van substituir la màquina de vapor. Gràcies a les centrals elèctriques, les bombetes i els motors elèctrics, les fàbriques podien treballar a la nit i era més senzill il·luminar les ciutats. El petroli esdevingué el combustible de nous vehicles amb motor i, alhora, va permetre fabricar els primers plàstics i les primeres fibres artificials.
...
Continua llegint "La Segona Revolució Industrial: Característiques i Impacte" »

Al-Andalus: Història, Cultura i Llegat d'una Civilització Esplendorosa

Ciències socials6,24 KB

Al-Andalus: Orígens i Esplendor

Al-Andalus es va formar al segle VIII, esdevenint una civilització rica i avançada.

La Conquesta Musulmana de la Península Ibèrica

Els musulmans van creuar l'estret de Gibraltar l'any 711. L'exèrcit, format principalment per berbers i comandat per Tàriq ibn Ziyad, va derrotar les tropes del rei visigot Roderic a la batalla del riu Guadalete.

La conquesta del territori va ser ràpida, sovint mitjançant capitulacions (pactes amb les autoritats locals a canvi de respectar la seva religió i costums).

La Serralada Cantàbrica i una part dels Pirineus van quedar al marge del control islàmic. Catalunya va ser ocupada entre el 713 i el 718.

Distribució de la Terra i Grups Socials

El 20% de les terres conquerides...

Continua llegint "Al-Andalus: Història, Cultura i Llegat d'una Civilització Esplendorosa" »

Al-Àndalus: Història, Conquesta i Societat Musulmana a la Península Ibèrica

Ciències socials2,28 KB

La Conquesta Musulmana de la Península Ibèrica

A principis del segle VIII, l'Imperi Visigòtic passava per l'etapa de màxima debilitat des que es va fundar l'any 414. L'exèrcit musulmà del Magrib va aprofitar les lluites internes dels visigots per conquerir en un no-res la península.

Els musulmans, dirigits per Musa ibn Nusayr, governador del nord d'Àfrica, i el seu lloctinent Tàriq, l'any 711 van vèncer l'exèrcit de Roderic. L'any 720 ja dominaven tota la península, excepte la franja cantàbrica. La conquesta va ser tan ràpida perquè es va basar en capitulacions (rendicions) i en pactes, aplicant un tracte respectuós amb la gent que hi vivia. L'any 732, els musulmans van perdre a Poitiers (centre de l'actual França) contra els...

Continua llegint "Al-Àndalus: Història, Conquesta i Societat Musulmana a la Península Ibèrica" »

Al-Andalus: Història, Organització i Desenvolupament de l'Estat Islàmic

Ciències socials2,87 KB

La Conquesta d'Al-Andalus i la Formació de l'Estat (711)

L'any 711, un exèrcit comandat per Tariq, format per berbers procedents del nord d'Àfrica, va travessar l'estret de Gibraltar, va vèncer l'últim rei visigot i va iniciar la conquesta de la Península Ibèrica. Gairebé tot el territori es va ocupar de manera incruenta, ja que la noblesa visigoda va pactar la submissió i el pagament de tributs als invasors a canvi que els permetessin conservar les terres.

Les Etapes Històriques de l'Estat Andalusí

  • Emirat Dependent de Damasc (714-756): Al-Andalus va ser un emirat dependent de Damasc, governat per un valí i immers en un clima de tensions constants.
  • Emirat Independent: L'inici d'una època d'estabilitat va començar amb l'arribada a
...
Continua llegint "Al-Andalus: Història, Organització i Desenvolupament de l'Estat Islàmic" »