Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

La Reforma Agrària i la Industrialització a Espanya

Ciències socials2,9 KB

La Reforma Agrària a l'Espanya del Segle XIX

Objectius:

  • Acabar amb la gran quantitat de terra amortitzada.
  • Consolidar la propietat privada.
  • Incrementar la producció agrícola.

Realitzacions:

  • Desamortització eclesiàstica i civil.
  • Desvinculació de les primogenitures.
  • Abolició de les senyories i dels drets jurisdiccionals.
  • Abolició de la Mesta.

Conseqüències de la Reforma Agrària

  • Els conreadors directes no obtenen la propietat de la terra.
  • La terra queda en mans d'antics propietaris i de la nova burgesia.
  • Persistència del latifundisme (producció escassa, misèria i emigració).
  • Augment de la producció agrícola (superfície millor conreada, però sense millora tècnica).
  • El cereal es manté com a producte principal amb preus alts pel proteccionisme.
...
Continua llegint "La Reforma Agrària i la Industrialització a Espanya" »

Política Social, Econòmica i Religiosa dels Reis Catòlics

Ciències socials4,61 KB

Política Social i Religiosa dels Reis Catòlics

Societat i Economia

Les activitats bàsiques de l’economia eren l’agricultura i la ramaderia, de les quals depenia una part important de la població.

L'Economia a Castella

A Castella, la llana va continuar sent el producte d’exportació principal i era enviada cap a Flandes i Anglaterra a través dels ports del Cantàbric.

Els grans ramats d’ovelles necessitaven àmplies extensions de terra com a pastura, fet que anava en detriment de la producció agrícola. La monarquia va defensar els interessos ramaders protegint la Mesta, l'organització que aplegava els ramaders castellans. Aquest fet va dificultar el creixement de la població.

A partir de la colonització d’Amèrica, l’arribada...

Continua llegint "Política Social, Econòmica i Religiosa dels Reis Catòlics" »

L'Expansió Territorial i la Política Exterior dels Reis Catòlics

Ciències socials2,7 KB

L'Expansió Territorial i la Unificació Hispànica

Unides ambdues corones, els Reis Catòlics coincidien en la necessitat de completar la unificació territorial dels regnes hispànics per a consolidar un estat fort que pogués expandir-se fora de la península.

La Conquesta de Granada i l'Annexió de Navarra

Així, doncs, Castella, amb l'ajuda aragonesa, va obrir novament les hostilitats contra el darrer reducte musulmà de la península, el *Regne de Granada*, que va ser definitivament annexat a la Corona l'any **1492**. A més, Ferran d'Aragó, sent regent de Castella després de la mort de la reina Isabel, va incorporar Navarra a Castella l'any **1515**, malgrat que aquest territori va conservar la seva autonomia i les seves institucions....

Continua llegint "L'Expansió Territorial i la Política Exterior dels Reis Catòlics" »

La industrialització a Catalunya: El sector tèxtil

Ciències socials2,44 KB

El cas català: La indústria tèxtil

Factors que van possibilitar l'inici de la industrialització a Catalunya:

  • Acumulació de capital: Es va aprofitar la llibertat de comerç amb Amèrica, concedida al segle XVIII, per acumular els capitals necessaris per instal·lar les primeres fàbriques.
  • Infraestructura i xarxa manufacturera: Es va crear una xarxa important que incloïa:
    • Fargues: establiments on s'obtenia ferro per reducció del mineral mitjançant el procediment català.
    • Adoberies: instal·lacions on la pell o el cuir es tractaven per a la seva manufactura.
    • Molins paperers i manufactures tèxtils.
  • Creixement demogràfic: Va oferir mà d'obra abundant per a les instal·lacions productives.

Modernització de l'agricultura comercial

Paral·lelament,...

Continua llegint "La industrialització a Catalunya: El sector tèxtil" »

Les Grans Revolucions del Segle XVIII: Causes i Impacte

Ciències socials3,24 KB

Els Canvis Revolucionaris i el seu Impacte Global

Aquests canvis van afectar tots els ordres de la vida:

  • Pla Polític: Posa fi a l'absolutisme i dona pas a un sistema controlat per la burgesia.
  • Pla Econòmic: La Revolució Industrial va liquidar l'economia de base agrària i va sorgir una nova economia industrial.
  • Pla Social: La societat estamental dona pas a una nova societat de classes, mesurada per la riquesa. La burgesia esdevé el grup dominant.
  • Pla Científic: Canvia la visió de la natura i de l'ésser humà, contribuint al progrés tecnològic.
  • Pla Artístic: Les obres del Romanticisme defensen la creativitat i l'art, mentre que les del Realisme cerquen la inspiració en la realitat.

La Revolució dels Estats Units (Guerra d'Independència)

...
Continua llegint "Les Grans Revolucions del Segle XVIII: Causes i Impacte" »

Història: De l'Antic Règim a la Guerra de Successió

Ciències socials2,58 KB

L'Antic Règim

L'Antic Règim va ser el model d'organització política, social i econòmica d'Europa al segle XVIII.

Característiques principals

  • Política: Monarquia absoluta, on el rei tenia un poder de caràcter diví, tot i que estava auxiliat per diverses institucions.
  • Societat: Estamental.
  • Economia: Agrària de tipus senyorial.

L'agricultura era de subsistència, amb un sistema de rotació triennal amb guaret, orientada a l'autoconsum. Sovint es veia colpejada per les crisis de subsistència, caracteritzades per l'escassetat d'aliments i la pujada de preus. La terra pertanyia a la noblesa i els pagesos la treballaven.

El comerç colonial

El comerç triangular tenia en el tràfic d'esclaus de raça negra un dels seus elements essencials. Els...

Continua llegint "Història: De l'Antic Règim a la Guerra de Successió" »

L'Origen del Poder, la Nació i les Bases de l'Economia

Ciències socials3,11 KB

T-6. L'Origen del Poder, la Nació i l'Estat

L'Origen del Poder

En els primers grups primitius van sorgir persones que dirigien els altres.

La Nació i l'Estat

La nació i l'estat representen la divisió política i administrativa dels territoris.

Què és una Nació?

Una nació es defineix per diversos elements:

  • Posseir un sentiment de pertinença a una comunitat.
  • Símbols comuns: bandera, himne i festa nacional.
  • Espai geogràfic concret i delimitat.
  • Senyals d'identitat pròpies com la llengua, les institucions, les tradicions, les lleis, etc.

Les nacions són duradores, però no eternes.

El Territori de la Nació i de l'Estat

El territori de l'estat pot o no coincidir amb una nació, amb una part d'una nació o amb més d'una nació.

Divisió Política

...
Continua llegint "L'Origen del Poder, la Nació i les Bases de l'Economia" »

Estaments i Feudalisme: Origen, Societat i Croades a l'Edat Mitjana

Ciències socials4,22 KB

Estaments i Societat Feudal

D'una banda, hi havia els privilegiats. Dins d'aquests s'hi distingien dos estaments o ordres:

  • La noblesa: es dedicava a la defensa militar i a la guerra.
  • El clero: capellans i monjos, dedicats a l'oració i a l'església.

Era un sector petit de la població, però gaudien de tots els privilegis, posseïen una part important de les terres (feus) i detenien el poder militar, econòmic i religiós.

De l'altra, hi havia l'estament o ordre dels no privilegiats. Segons l'activitat que duien a terme, es diferenciaven en llauradors, que eren la immensa majoria de la població, i artesans, que constituïen un sector molt reduït. Tenien com a funció treballar i mantenir els altres dos estaments. Hi estaven sotmesos i no tenien...

Continua llegint "Estaments i Feudalisme: Origen, Societat i Croades a l'Edat Mitjana" »

L'Estat com a forma d'organització política

Ciències socials2,79 KB

L'Estat és la forma fonamental d'organització de la societat, i consisteix en el conjunt d'institucions polítiques i administratives que regeixen un país. (Sobirania: atribut bàsic de l'Estat; significa que l'Estat representa l'autoritat superior al seu territori i no depèn de cap altre poder.) (Nació: col·lectius que comparteixen una mateixa identitat, agrupen poblacions que tenen una història, unes tradicions i una cultura comunes.) (Estats plurinacionals: estats en els quals conviuen comunitats que tenen distintes llengües o una pluralitat religiosa molt gran.) (Funcions: les més importants de l'Estat són: desenvolupar polítiques econòmiques, socials i territorials; garantir el respecte a la llei dins de les seues fronteres;...

Continua llegint "L'Estat com a forma d'organització política" »

Socialisme Utòpic i Marxisme: Pensadors i Teories Clau

Ciències socials4,55 KB

Socialisme Utòpic: Idees i Pensadors Clau

Durant la primera meitat del segle XIX, van sorgir propostes innovadores per canviar la manera d'organitzar la societat. Aquests pensadors eren hereus de la Il·lustració francesa i de la filosofia més radical de la Revolució Francesa. Friedrich Engels els va classificar com a "utòpics". Les seves idees principals eren:

  • La substitució de la propietat privada dels mitjans de producció per la propietat col·lectiva.
  • La defensa de la llibertat i la democràcia.
  • L'impuls de reformes per millorar la situació del proletariat.
  • La consideració de la lluita social com un fet inevitable.
  • La definició de conceptes com burgesia, proletariat i classes socials.

Robert Owen (1771-1858)

Proposava reformar la societat...

Continua llegint "Socialisme Utòpic i Marxisme: Pensadors i Teories Clau" »