Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

1. L'Origen del Poder Polític i el Territori

El Naixement del Poder Polític

Els primers humans, caçadors i recol·lectors antics, constituïen societats força igualitàries i eren grups petits. Quan van ser més nombrosos, va sorgir l'aparició de l'agricultura i la ramaderia. Va ser llavors quan es va fer evident la necessitat d'establir un poder polític.

Així, cap al 3000 aC, a Egipte i Mesopotàmia, van aparèixer els primers reis i es van formar els primers estats, entesos com una organització política que exerceix el seu poder sobre un grup humà.

Territori i Fronteres

El territori és la base física de l'Estat i ve delimitat per les fronteres.

• Frontera: És una línia imaginària que limita el territori sobre el qual un Estat té la

La rotació triennal: es basa en tres parts de conreu on ha d'haver-hi una part en guaret. Va rotant; els rendiments són molt baixos. No hi havia especialització i els intercanvis eren escassos.

Antic Règim: eren les societats europees de l'edat moderna que havien superat l'etapa medieval i feudal, basades en l'economia agrària.

La burgesia europea en general s'ha fet més rica econòmicament. Els càrrecs polítics estaven reservats als nobles.

L'agricultura de subsistència és la contrària a la de mercat.

• Els nobles tenen la propietat de la terra i els de l'església també tenen la propietat de la terra.
• Els pagesos viuen ofegats per les vendes a pagar. Les rendes són 1/3 per a pagar als nobles.

L'expansió econòmica

• Indústria: noves formes

La necessitat d'un bloc comercial europeu

El Tractat de Roma preveia que la prosperitat de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i, per tant, la seva unitat política i econòmica, dependrien d'un mercat interior únic. La CEE va establir un seguit de polítiques concretes sobre la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals. Va fomentar un seguit de mesures com la llibertat de competència i el desenvolupament d'unes lleis comunes per les quals es governarien els estats membres.

Abans de la creació del mercat únic europeu, els mercats nacionals no podien competir de manera eficaç amb els recursos i el potencial dels Estats Units i del Japó.

La Unió Europea

Aquest tractat, signat a Maastricht, va decidir la unitat monetària,...

Bandung i el Naixement del Tercer Món

(Conseqüències de la Descolonització)

La Conferència de Bandung (1955)

El primer intent per reunir tots els afectats per la dominació colonial va ser a Nova Delhi el 1947. Però on aquestes idees van tenir un lloc destacat en la política internacional va ser en la Conferència de Pobles Afroasiàtics, convocada a Bandung (Indonèsia) el 1955.

Els acords assolits van reafirmar principis fonamentals:

• La sobirania dels pobles.
• La igualtat de totes les nacions.
• El rebuig de la intervenció estrangera.
• La defensa de la coexistència pacífica i el desarmament (incloent-hi l'eliminació de l'armament atòmic).
• La lluita contra el subdesenvolupament.

La conferència també va donar lloc a l'adopció d'una actitud

Les Institucions de la Unió Europea (UE)

La UE està formada per una sèrie d'organitzacions supranacionals, institucions que es troben per damunt dels estats i de les quals formen part representants d'aquests estats:

• Consell Europeu

  Està format pels caps d'Estat o de Govern dels estats membres, acompanyats dels seus respectius ministres d'Afers Exteriors. S'encarrega de definir les orientacions generals d'actuació i de desenvolupament de la Unió.

• Consell de Ministres (Consell de la UE)

  Està format per representants dels estats que integren la UE. Es reuneixen els ministres d'Afers Exteriors dels diversos països membres. En el Consell de Ministres es prenen les decisions més importants. Les decisions es prenen per unanimitat o per majoria.

Els inversors adquirien accions no pas per obtenir-ne dividends a mitjà o a llarg termini, sinó per vendre-les en uns quants dies. Va ser tan llarg el desfici inversor, que molts compradors van demanar crèdits per poder comprar accions.

La Crisi de Superproducció (Anys 20)

La prosperitat no va beneficiar a tothom per igual. Els pagesos van ser els primers perjudicats, perquè durant la guerra s'havien endeutat per comprar noves terres i màquines i augmentar amb això la producció, que venien als països bel·ligerants.

Acabat el conflicte, les exportacions van minvar i el mercat americà no podia absorbir tota la producció. Davant l'augment de l'oferta, els estocs es van acumular, els preus van baixar de manera accelerada, i els pagesos...

La reforma agrària liberal

Conjunt de reformes que tenien com a objectiu la dissolució de l'antic règim al camp i la introducció de models de propietat i de producció capitalistes. Es va dur a terme a Espanya al llarg de la meitat del segle XIX, a partir del poder dels progressistes el 1837.

Durant aquest procés es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es van desamortitzar la majoria de les terres que pertanyien a l'Església i als ajuntaments. Aquestes reformes van consolidar la propietat privada de la terra, que es va transformar en una mercaderia que podia ser venuda i comprada lliurement.

Part de les terres va ser comprada per burgesos o per pagesos benestants que tenien interès a conrear-les i a modernitzar...

Conceptes Fonamentals de l'Estat

Per comprendre l'estructura i el funcionament de les societats modernes, és essencial conèixer una sèrie de conceptes clau:

L'Estat

Conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i l'activitat de les persones que viuen en un mateix territori i sota un mateix poder.

La Població

Les persones que viuen al territori d'un Estat estan sotmeses al poder i a les lleis d'aquest Estat, gaudint de drets i assumint deures.

Funcions del Poder de l'Estat

• Establir lleis.
• Vetllar pel compliment de les lleis per mitjà del poder judicial.
• Responsable de l'ordre a l'interior i la seguretat a l'exterior.
• Competència exclusiva en la política exterior.
• Recaptar els impostos.
• Dirigir l'economia.
• Administrar serveis públics.
• Gestionar

Liberalisme: Definició i Principis Fonamentals

El Liberalisme és un sistema filosòfic, econòmic i d'acció política que promou les llibertats civils i estableix el màxim límit al poder coactiu dels governs sobre les persones. És una doctrina contradictòria a qualsevol forma de despotisme i és el fonament del govern representatiu i la democràcia parlamentària.

Des de la perspectiva liberal, els governs consideren que la llibertat és el bé més preuat, aquell que moralment és més valuós, ja que, al mateix temps, acaba generant més riquesa en benefici de tota la societat.

Característiques Principals del Liberalisme

Les seves característiques principals són:

• Individualisme: Considera la persona individual com a primordial, per sobre

L'Imperialisme (1860-1914): Definició i Abast

L’imperialisme és l’espoliació de recursos, l’explotació econòmica i el domini polític de gairebé tot Àsia, Àfrica i Oceania per part dels països occidentals, desenvolupat principalment entre 1860 i 1914.

Causes de l'Expansió Imperialista

• Demogràfica: L’excés de població va provocar que molts europeus busquessin noves terres per establir-s’hi. Per aconseguir-les, van conquerir territoris molt allunyats. Exemples: El Regne Unit va conquerir Austràlia, Nova Zelanda i l’actual Sud-àfrica; França va ocupar Algèria.
• Econòmica: Recerca de nous mercats, recerca de primeres matèries, extracció de productes miners, petroli i productes agrícoles, i la inversió de capitals.
• Polítiques: