Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Batxillerat

Què són els drets d'autor?

Els drets d'autor es defineixen com el conjunt de drets que té una persona natural o persona jurídica, sobre la seva obra, sigui literària, artística o científica. La legislació estableix que l'autor pot obtenir uns beneficis pel seu treball intel·lectual i la seva aportació a la cultura en general, durant un temps limitat. A Espanya una obra no passa a domini públic fins 70 anys després de la mort de l’autor.

Els drets d'autor poden ser morals o patrimonials/d'explotació.

Els drets morals, són irrenunciables i inalienables, com el dret de reconeixement d'autoria i el dret d'integritat de l'obra. Els drets patrimonials o d'explotació són transferibles i de durada limitada en el temps.

Quines diferències

Tipus de Textos

Textos Científics i Tècnics

Pretenen divulgar la ciència en qualsevol dels seus vessants, intenten descriure i explicar els fenòmens naturals i permeten la transmissió del saber. Les característiques del llenguatge són la precisió (no pot ser equívoc), la neutralitat (ha de ser precís) i la simplificació (és a dir, ha de portar subjecte + verb + complements). A més, fan ús de recursos gràfics com fotografies per facilitar la comprensió.

Els textos tècnics fan referència a l'aplicació concreta d'una tècnica i a la descripció de processos operatius, funcionament i ús d'aparells, eines i màquines. Les característiques són que contenen abundants tecnicismes i neologismes, i que sovint són manlleus de l'anglès,...

La Constitució Espanyola: Norma Suprema i Estructura de l'Estat

La Constitució és la norma suprema que estableix l'ordenament jurídic del Regne d'Espanya.

Parts de la Constitució

La Constitució s'estructura en dues parts principals:

• Dogmàtica: Comprèn els principis inspiradors i els drets i deures fonamentals. Aquests es recullen principalment en el Títol I.
• Orgànica: Detalla els principals òrgans i institucions de l'Estat, així com la seva articulació territorial.

La Constitució de 1978 conté un Preàmbul i deu títols.

La Reforma Constitucional

La Constitució es pot reformar, però hi ha un sistema complex per evitar que es faci amb facilitat. Es distingeixen dos tipus de procediments de reforma:

• Reforma Ordinària: Qualsevol reforma

Garanties Processals (Art. 24.2 CE)

• La primera de les garanties processals que conté aquest article és que tots tenen dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, la qual cosa constitueix una garantia de la imparcialitat i independència judicial. Té dues facetes:

  • Material o de contingut

    Són normes delimitadores de la jurisdicció: delimitacions dels ordres jurisdiccionals, regles de competència, composició dels òrgans...

  • Formal

    Òrgan judicial competent: el dret a la predeterminació legal del jutge comporta que l'òrgan judicial competent ha de fixar-se per la llei.

• També es garanteixen les garanties genèriques de tot procés, denominades dret al procés degut. A més a més, els processos s'han de desenvolupar seguint certes exigències:

Estat Liberal de Dret: Característiques Bàsiques

L'estat liberal de dret es defineix per quatre característiques fonamentals:

1. Imperi de la Llei

El poder del monarca se substitueix per un conjunt de lleis que són l'expressió de la voluntat del poble. L'estat es constitueix com a garant d'aquestes lleis i com a àrbitre imparcial en els conflictes d'interessos entre els individus.

• Poder judicial: Vetlla pel respecte i el compliment de les lleis establertes pel poder legislatiu i actua com a àrbitre en els conflictes entre particulars i grups.

2. Legalitat de l'Administració

L'administració ha de realitzar els seus actes d'acord amb la llei. Els funcionaris de l'estat han d'actuar respectant la legalitat vigent i estan sotmesos a les lleis...

Formes de Govern i Participació

Democràcia Directa

Tenien un pensament republicà, anomenat democràcia clàssica.

Democràcia Moderna

El govern del poble es realitza de forma delegada i passa a ser una democràcia representativa.

Democràcia Liberal (Democràcia Representativa)

El seu tret distintiu davant de la democràcia clàssica és el govern representatiu popular. Es busca establir una forma de govern en què el poder es delegui en uns representants, a fi que aquests l’exerceixin de manera controlada.

Sufragi Censatari

Només té dret a votar qui té cultura, qui està preparat i té consciència d’això i de les lleis. Creat per por que el poble adquirís el poder sense el coneixement necessari d’aquest.

Divisió de Poders

(Poder legislatiu,...

Hipòtesi nul·la i alternativa en estadística

Hipòtesi nul·la (H0): Es considera com a hipòtesi nul·la el postulat de no diferència entre els resultats obtinguts en la pràctica i els teòrics. Les diferències observades són degudes a l’atzar.

Hipòtesi alternativa (H1): En aquest cas, les diferències observades no poden ser explicades per les oscil·lacions de l’atzar. Per tant, les diferències són estadísticament significatives.

Errors en la presa de decisions

Error de tipus I: Es produeix quan es rebutja una hipòtesi nul·la que hauria d’ésser acceptada.

Error de tipus II: Es produeix quan s’accepta una hipòtesi nul·la que hauria d’ésser rebutjada.

Intervals i nivells de confiança

Interval de probabilitat: És la zona...

Estat d'Alarma

Supòsits de fet:

• Catàstrofes, calamitats o desgràcies públiques (terratrèmols, incendis, etc.).
• Crisis sanitàries (epidèmies, situacions de contaminació, etc.).
• Paralització dels serveis públics de primera necessitat.
• Situacions de desproveïment de productes de primera necessitat.

Declaració:

Pel Govern, mitjançant Decret del Consell de Ministres, donant compte al Congrés dels Diputats.

Termini:

No superior a 15 dies (prorrogable 15 dies més, amb autorització prèvia del Congrés dels Diputats).

Àmbit d'aplicació:

Tot el territori espanyol o part d'aquest (determinat pel Decret).

Mesures:

El Govern pot:

• Limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o condicionar-les al compliment

Textos Jurídics i Administratius

Funció Social, Política i Conativa

Els textos jurídics i administratius tenen una funció social, política i conativa. Presenten una diversitat de gèneres i formats estereotipats. Utilitzen un registre específic i tenen un grau de formalitat alt, caracteritzat per:

• Terminologia específica
• Fórmules estereotipades
• Sintaxi complexa
• Estil neutre i distant

Tenen un caràcter performatiu: expressar el missatge constitueix un acte polític, judicial, administratiu... amb efectes immediats (declaro, sentencio...). No és només text, sinó també un fet. Busquen la univocitat.

Textos Legislatius o Legals

Classificació

Segons la institució de la qual emanen:

• Llei
• Decret
• Ordre
• Ordenança
• Reglament

Estructura

Consten de 5 parts:...

Societat Limitada (SL)

Constitució de la SL

Els estatuts socials han de contenir, com a mínim:

• Denominació de la societat.
• Objecte social, amb la indicació de les activitats que l'integren.
• Domicili social.
• Capital social, les participacions en què es divideix, el seu valor nominal i la seva numeració correlativa.
• La manera d'organitzar l'administració, en els termes establerts per la llei.
• Els altres pactes lícits i condicions especials que els socis creguin convenient establir.

Òrgans de la SL

La gestió i l'administració de la societat s'encarreguen a un òrgan social. Aquest òrgan directiu està format per la Junta General (JG) i pels Administradors.

Junta General (JG)

La Junta General és l'òrgan de deliberació i de decisió. Assumptes...