Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

Garanties Processals (Art. 24.2 CE)

• La primera de les garanties processals que conté aquest article és que tots tenen dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, la qual cosa constitueix una garantia de la imparcialitat i independència judicial. Té dues facetes:

  • Material o de contingut

    Són normes delimitadores de la jurisdicció: delimitacions dels ordres jurisdiccionals, regles de competència, composició dels òrgans...

  • Formal

    Òrgan judicial competent: el dret a la predeterminació legal del jutge comporta que l'òrgan judicial competent ha de fixar-se per la llei.

• També es garanteixen les garanties genèriques de tot procés, denominades dret al procés degut. A més a més, els processos s'han de desenvolupar seguint certes exigències:

Principis Fonamentals de la Democràcia

Democràcia

Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.

Divisió de Poders

Teoria política divulgada per Montesquieu en la seva obra "L'esperit de les lleis", segons la qual els poders de fer lleis (legislatiu), de jutjar (judicial) i d'executar i fer complir les lleis (executiu) han d'estar separats i exercits per persones i institucions diferents (assemblees o parlaments, tribunals i governs, respectivament).

Parlamentarisme

Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l'eix de la vida política i la principal font de poder.

Parlament

Assemblea legislativa d'un estat, nació, regió, etc., els poders de la qual són regulats,...

Institucions de Protecció: Objectius i Control

L'objectiu principal és salvaguardar els drets dels menors i les persones incapacitades. Aquesta protecció pot abastar l’esfera personal i/o patrimonial. El titular de la protecció se li atribueix la potestat sobre el sotmès.

Totes aquestes institucions tenen un control públic judicial i hi intervé el Ministeri Fiscal.

Institucions de Guàrdia

• Tutela ordinària
• Curatela
• Defensor judicial
• Guàrdia de fet
• Tutela administrativa

La Potestat Parental: Drets i Deures dels Pares

La potestat parental comprèn els drets i deures dels pares sobre el fill menor no emancipat per a la seva protecció i el lliure desenvolupament de la seva personalitat. Normalment l’ostenten els pares (si no, altres institucions)...

Obligació de Donar

Donar és lliurar alguna cosa tenint la significació jurídica de ser un traspàs possessori i predeterminar la transmissió de drets. El lliurament normalment fa néixer un dret a favor de qui rep la cosa (propietat del comprador quan rep la cosa), però també pot ser merament restitutori.

Incompliment de l'Obligació

1. Mora: Quan el deutor no ha realitzat la prestació, però aquesta encara pot ser duta a terme i, tot i que amb retard, encara és idònia per satisfer l’interès del creditor. El retard ha de ser culpa del deutor. Implica pagar interessos pel retard com a indemnització. Si el termini és essencial, no s’admet el compliment amb retard.
2. Compliment Inexacte: Quan el deutor ha realitzat una prestació defectuosa,

Estat Liberal de Dret: Característiques Bàsiques

L'estat liberal de dret es defineix per quatre característiques fonamentals:

1. Imperi de la Llei

El poder del monarca se substitueix per un conjunt de lleis que són l'expressió de la voluntat del poble. L'estat es constitueix com a garant d'aquestes lleis i com a àrbitre imparcial en els conflictes d'interessos entre els individus.

• Poder judicial: Vetlla pel respecte i el compliment de les lleis establertes pel poder legislatiu i actua com a àrbitre en els conflictes entre particulars i grups.

2. Legalitat de l'Administració

L'administració ha de realitzar els seus actes d'acord amb la llei. Els funcionaris de l'estat han d'actuar respectant la legalitat vigent i estan sotmesos a les lleis...

Formes de Govern i Participació

Democràcia Directa

Tenien un pensament republicà, anomenat democràcia clàssica.

Democràcia Moderna

El govern del poble es realitza de forma delegada i passa a ser una democràcia representativa.

Democràcia Liberal (Democràcia Representativa)

El seu tret distintiu davant de la democràcia clàssica és el govern representatiu popular. Es busca establir una forma de govern en què el poder es delegui en uns representants, a fi que aquests l’exerceixin de manera controlada.

Sufragi Censatari

Només té dret a votar qui té cultura, qui està preparat i té consciència d’això i de les lleis. Creat per por que el poble adquirís el poder sense el coneixement necessari d’aquest.

Divisió de Poders

(Poder legislatiu,...

Llibertat d'Expressió i Informació: Drets Fonamentals

Art. 20.1 CE: Llibertat d'Expressió

L'Art. 20.1 CE fa referència a la llibertat per expressar idees, pensaments o opinions per qualsevol mitjà, la qual cosa porta a la llibertat d'informació.

Llibertat d'Informació: Concepte i Veracitat

La llibertat d'informació es defineix com la comunicació de fets per qualsevol mitjà de comunicació. Moltes vegades s'intercalen amb la llibertat d'expressió, ja que (sobretot en la llibertat d'informació) l'interlocutor sol intercalar pensaments, opinions o idees tot i voler ser purament informatiu.

Quan estem davant d'un o l'altre? El Tribunal Constitucional (STC 28/09) diu que s'ha de valorar depenent del caràcter predominant del missatge. La...

Modes d'Adquirir la Possessió

L'article 521-2 del Codi Civil de Catalunya (CCCat) estableix que la possessió s'adquireix:

• Quan els posseïdors subjecten la cosa o el dret a l'àmbit del seu poder.
• Quan la cosa o el dret ha estat posat a disposició dels nous posseïdors.

Cal tenir en compte que aquesta possessió no pot ser clandestina. L'article no enumera els fets, sinó que es refereix, en abstracte, a la subjecció de la cosa o el dret al poder de l'adquirent. Es distingeixen quatre modes d'adquirir la possessió:

Adquisició de la Possessió com a Posició de Fet

L'adquisició de la possessió pel fet de quedar la cosa o el dret subjectes a l'àmbit del poder de l'adquirent. Exemple: lliurament de claus.

Adquisició Derivativa

En virtut d'una...

El Poder Judicial a Espanya: Independència i Funcions

El poder judicial és un dels tres poders de l'Estat, encarregat d'administrar la justícia a la societat mitjançant l'aplicació de les normes jurídiques en la resolució de conflictes. Els jutges i magistrats estan subjectes exclusivament a l'imperi de la llei. Són inamovibles, la qual cosa significa que ningú els pot destituir, i són incompatibles amb l'exercici d'altres funcions públiques o privades que no siguin les pròpies del poder judicial. Poden ser sancionats si no compleixen adequadament les seves funcions.

El poder judicial és independent. L'assignació dels jutges als casos està predeterminada per la llei, garantint la imparcialitat; no s'escullen ni s'informa de l'assignació...

Directives de la UE: Obligació, Transposició i Efecte

Obligació de resultat de les directives

Imposa a l’Estat Membre una obligació de resultat a complir en un termini. Consisteix a donar desenvolupament legislatiu a allò que estableix la directiva. Exemple: homologació de títols universitaris. Aquesta directiva no defineix tots els detalls. És una obligació de caràcter absolut, ja que l’Estat està compel·lit a complir l’obligació en un termini màxim. No complir-la implica una omissió subjecta a responsabilitat internacional.

La transposició de directives al dret intern

Transposar una directiva implica complir amb l’obligació d’interioritzar-la al dret intern. La transposició està subjecta a certes característiques....