Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Secundària

Què és l'Estat? Definició i Components

L'Estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori. Es compon dels següents elements essencials:

• Un conjunt de ciutadans (amb drets i obligacions).
• Un territori (delimitat per fronteres).
• Unes lleis (la norma fonamental és la Constitució).

L'Estat compta amb personal encarregat de fer complir les decisions (com ara la policia, l'exèrcit, els diplomàtics i els funcionaris). A més, conté uns trets d'identitat propis, com ara l'himne, la bandera, la llengua, la capital i, de vegades, la moneda.

Funcions Essencials de l'Estat

Les funcions principals que duu a terme l'Estat són:

• Establir relacions internacionals: Funda ambaixades i consolats en altres estats i s'integra en

La Constitució Espanyola (CE) no contempla un títol específic d'atribució competencial sobre seguretat alimentària. Però afecta a matèries que sí es contemplen a la CE:

1. Salut (art. 43)
2. Defensa dels consumidors i usuaris (art. 51)
3. Seguretat pública (art. 17)

El títol competencial prevalent és el de salut, quan es donin supòsits de concurrència competencial entre Estat i CCAA.

1. Salut (Art. 43 CE)

Estat

• Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició (Art. 1): reconeixement i protecció efectiva del dret a la seguretat alimentària.
• Art. 149.1.16 CE: Sanitat exterior competència exclusiva de l'Estat. Bases i coordinació general de la sanitat.

Generalitat

• Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de Salut pública de Catalunya (

Moció de Censura: Concepte i Tràmits

És una moció constructiva; no només tracta de cessar l’alcalde, sinó que s’ha de proposar un alcalde nou que el substitueixi. La moció de censura té 2 parts:

• Promoció de la moció de censura
• Celebració del ple i votació de la censura

Per promoure una moció de censura es requereix la majoria absoluta dels membres de la corporació. Si algú que signa la moció de censura pertany a la llista de l’alcalde, se'n suma un altre (exemple difícil d'entendre ara).

Exemple: 4 regidors que eren de l’oposició i 3 de l’equip de govern (formen part de la llista de l’alcalde) s’han passat a l’oposició. Oposició doble.

La moció de censura només es pot promoure una vegada. No es poden presentar...

Jerarquia de les Normes

Constitució

És la llei de lleis de la qual es desenvolupen les altres lleis.

Tractats Internacionals

Estan sotmesos a la Constitució. Passen a formar part de l'ordenament jurídic una vegada aprovats i publicats al BOE.

Lleis

• Lleis Orgàniques

  Desenvolupen els drets fonamentals i les llibertats públiques. Per aprovar-les, modificar-les o derogar-les cal la majoria absoluta del Congrés (176 de 350). Regulen també les lleis que aprovin els estatuts d'autonomia, les que aprovin el règim electoral general i la resta de lleis previstes a la Constitució.

• Lleis Ordinàries

  Són lleis aprovades per les Corts Generals que no tenen caràcter d'orgàniques i que s'elaboren seguint el procediment legislatiu normal. S'aproven per

Anàlisi de l'obra Terra Baixa d'Àngel Guimerà

1. Elabora un diccionari amb deu mots o expressions que desconeguis:
2. Explica la simbologia dels següents elements:
   • Terra Alta: És on hi ha la bondat.
   • Terra Baixa: La part dolenta.
   • Molí: Tritura les persones.
3. Qui són els Perdigons? Quina característica familiar tenen? (pàg. 122-123)

   Són els tafaners del poble: la Nuri, la Pepa, en Josep, en Nando i l'Antònia. Són germans.

4. Per què el Sebastià arregla el matrimoni entre la Marta i el Manelic?

   Perquè ell s'ha de casar amb una pubilla i per això ha de casar la Marta amb el Manelic.

5. Què representa el personatge de la Nuri? Explica com evoluciona la seva relació amb la Marta i els motius d'aquesta evolució.

   Representa la bondat, la noblesa...

   Al principi

El Reglament: Concepte i Naturalesa Jurídica

Les normes que habitualment dicten els òrgans superiors de les administracions públiques són les normes reglamentàries.

El reglament és una norma de naturalesa diferent a la de la llei i no se li pot aplicar el règim legal que s’aplica a aquesta. La diferència de règim està justificada per la legitimació. Els reglaments són normes subordinades a la llei, inferiors a la llei. Tenen un valor secundari i inferior. La seva denominació és variada: disposicions administratives, disposicions generals, etc.

Definició de Reglament

El Reglament és tota norma escrita, dictada per l’Administració. Hem d’excloure els decrets llei i els decrets legislatius, ja que tenen força de llei.

Control

Administracions Públiques i Participació Ciutadana

Els Ajuntaments i les Eleccions Locals

Els habitants dels pobles i les ciutats d'Espanya elegeixen també cada quatre anys l'alcalde i la resta dels membres dels ajuntaments.

Els ciutadans i ciutadanes també poden ser convocats a elegir representants a les empreses on treballen.

El Referèndum (Consulta Popular)

Les administracions públiques poden convocar un referèndum (consulta popular per decidir sobre aspectes socials, polítics, econòmics o d'altres tipus).

La Divisió de Poders a l'Estat Espanyol

El Poder Legislatiu: Les Corts Generals

A l'Estat espanyol, el parlament, que té la funció legislativa, rep el nom de Corts Generals, que estan integrades per dues cambres:

• El Congrés dels Diputats
• El

Procediment regulador

Procediment regulador de l'Estat i les Comunitats Autònomes: Èmfasi sobre el cicle tècnic. S'inicia amb un expedient en el qual s'inclouen antecedents que donen lloc al text definitiu que se sotmet a decisió de l'òrgan titular. El projecte s'envia a informe de la Secretaria Tècnica del Ministeri corresponent, amb el dictamen del ministeri per a les administracions públiques quan aquest versi sobre aspectes d'organització, personal o procediment administratiu. Es dóna un termini de 15 dies hàbils per a mantenir una relació directa amb el fi. Les aprovades pel Govern o per Comissions Delegades es remeten en 8 dies als altres ministeris convocats.

Reglaments i ordenances locals

Èmfasi sobre la participació pública.

1. Formes jurídiques

F) Cooperativa de treball associat

Societat constituïda per treballar, la finalitat de la qual és garantir l'ocupació als socis treballadors o cooperativistes, en un règim de funcionament democràtic on cada soci té un vot.

• Només poden ser socis els que treballen a la cooperativa i aporten el capital indicat als estatuts.
• Les decisions es prenen en assemblea de forma democràtica: cada soci té un vot.
• Mínim 3 socis.
• Pot contractar treballadors no socis (sense superar el 10% dels socis).

G) Altres formes jurídiques

Comunitat de béns

Entitat que no té personalitat jurídica pròpia diferenciada dels seus socis. És un contracte privat pel qual la propietat d'un bé o d'un dret pertany de forma indivisa a diverses persones...

Els empleats públics són aquelles persones que desenvolupen funcions retribuïdes a les Administracions Públiques al servei dels interessos generals.

Tipus d'empleats públics

Funcionaris de carrera

• Han de superar un procés de selecció.
• Relació laboral de caràcter especial amb l'Administració.
• Són nomenats; no tenen contracte de treball.
• Han d'acatar la Constitució, l'Estatut d'Autonomia corresponent i la resta de l'ordenament jurídic.
• Desenvolupen treballs permanents.
• Perceben sous amb càrrec als Pressupostos Públics.

Funcionaris interins

• Cobreixen vacants quan no és possible fer-ho amb funcionaris de carrera.
• Substitució transitòria dels titulars.
• Execució de programes de caràcter temporal.
• Acumulació de tasques.
• La selecció s'ha de