Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Universitat

El Constitucionalisme Alemany i l'Estat de Dret

La Constitució Alemanya: Un Document Flexible

La constitució escrita és només un document que assegura l’equilibri de poder entre el Rei i el Parlament, però la llei segueix estant al mateix nivell que la Constitució. D’aquestes lleis en neixen els drets, i la Constitució ocupa un lloc lateral basat en temes d’organització de poders, però allà no hi són presents els drets. El sobirà, per tant, no és el poble ni el Rei, sinó que el sobirà és aquest compromís (dualisme germànic) que acaba esdevenint l’Estat. A falta d’aquest poder constituent, la Constitució a Alemanya és una cosa flexible i que només requereix un nou acord per canviar-la.

Crisi Constitucional a Prússia

Article 148 (c. AUTO): Turisme en àmbit territorial, ferrocarrils i carreteres del territori de la C.A., educació, fomentar la cultura, investigació i ensenyament de la llengua de la C.A., agricultura i ganaderia.

Institucions de Control i Regulació a Catalunya

Sindicatura de Comptes

La Sindicatura de Comptes vetlla pels diners destinats als pressupostos. La seva finalitat és la fiscalització de la gestió financera i comptable del sector públic dependent de la Generalitat de Catalunya. Depèn orgànicament del Parlament de Catalunya.

Composició:

• El Ple
• La Comissió de Govern
• El Síndic Major
• La Secretaria General

Tots els membres de la Sindicatura són elegits per una majoria de 3/5 parts del Parlament. No pertanyen a cap partit polític i tenen un mandat de 6 anys, renovable una vegada.

Consell de Garanties Estatutàries

El Consell de Garanties Estatutàries té la funció d'emetre dictàmens jurídics i es pronuncia sobre l'adequació a l'Estatut d'Autonomia...

Drets Socials i Serveis Socials: Context i Definició

Context de Crisi i el Pacte Constitucional

En un context de crisi (econòmica, etc.) i polític on es qüestiona el pacte constitucional, el Col·legi de Treball Social (TS) aprofita aquest moment per reforçar la constitucionalització dels drets socials.

Distinció entre Drets Socials i Serveis Socials

Els Serveis Socials es veuen com una xarxa d’acompanyament, de capacitació i de cura al llarg de la vida que s’hauria de situar al centre de les polítiques d’inclusió social. És a dir, han de deixar de ser una estratègia residual d’atenció als pobres i anar cap al suport de les situacions de vulnerabilitat i de disrupcions vitals. Tot això, sense deixar d’actuar per:

• Promoure

El Poder Judicial a Espanya

4. La Potesta Reglamentària

El Poder Judicial té la potestat reglamentària, és a dir, la possibilitat d'elaborar reglaments.

8. Control al Govern

8.1. Mecanismes amb Exigència de Responsabilitat

Aquests mecanismes poden comportar la dimissió del president del govern (pèrdua de la confiança).

• Moció de Censura: El mecanisme pel qual els diputats de l'oposició poden presentar un candidat a president del govern per tal que sigui escollit. El candidat ha de ser presentat per 1/10 part dels diputats. Aquest candidat exposa el seu programa de govern i el president del govern pot intervenir sempre que vulgui. També intervenen els representants de la resta de grups parlamentaris. Per últim, té lloc una votació. Si

Control Difús i Concentrat

Control Difús

Qualsevol òrgan judicial pot deixar d'aplicar una llei perquè creu que és contrària a la Constitució.

Control Concentrat

És el model europeu que s'aplica a Espanya. Les lleis no poden ser declarades nul·les o no aplicades per qualsevol tribunal, encara que així ho cregui. Cap altre tribunal pot decidir si una llei és o no constitucional.

El Tribunal Constitucional (TC)

El TC està format per 12 magistrats que són escollits pel Congrés, el Senat, el Govern i el Consell General del Poder Judicial. Aquests han de ser juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys d'experiència.

• El Congrés elegeix 4 magistrats amb 2/3 parts.
• El Senat elegeix 4 magistrats amb la mateixa proporció de vots.

La llegítima

13.1 Atribucions successòries determinades per la llei

El Títol V, sota la rúbrica “Altres atribucions successòries determinades per la Llei”, inclou la llegítima i la quarta vidual (s’ha suprimit la reserva). Cal tenir en compte també els drets viduals dels arts. 35 i 36 CF (predetracció i any de viduïtat), que són efectes post mortem del matrimoni. En el dret català, aquestes institucions, particularment la llegítima, no són limitadores de la voluntat del causant (recordem que, en algun cas, hi ha llegítima a la intestada).

13.2 La llegítima. Evolució històrica i naturalesa

La llegítima no és un dret a una part dels béns, sinó un deute de valor pecuniari (ja des de la Constitució de 1585 de Felip II...

Competències de la Unió Europea: Característiques i Tipus

1. Característiques del sistema competencial

El sistema de competències de la Unió Europea es basa en el Principi d’Atribució (article 5 del Tractat de la Unió Europea - TUE), que implica una atribució progressiva de competències a la UE.

• El Tractat de Lisboa va introduir aquest principi i la possibilitat de reduir o ampliar competències amb futures reformes dels tractats.
• Regula els límits de les competències: la UE només actua si els Estats membres (EM) li han atribuït les competències en un Tractat (despossessió de competències dels EM).
  • Les competències no atribuïdes romanen en mans dels Estats membres.
• Les competències són variables en amplitud i intensitat segons

El Consell de Justícia de Catalunya (CJC)

El Consell de Justícia de Catalunya (CJC), previst a l'article 97 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC), es concebia com l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya i com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). No obstant això, aquesta definició va ser declarada inconstitucional per la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 (Fonament Jurídic 47), ja que vulnerava la reserva de competències exclusives del CGPJ. Malgrat aquesta declaració, l'òrgan pot subsistir si les seves funcions són compatibles amb la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ).

Funcions del Consell de Justícia de Catalunya

Segons l'article 98 de l'EAC, el CJC té funcions com...

Danys en el dret de família:

Article 1902 del CCE diu que el que per acció o omissió causés dany a un altre, amb la intervenció culpa o negligència, estarà obligat a reparar el dany causat. Si per fer o deixar de fer quelcom es causi dany a un altre, s’haurà de reparar. Qualsevol gènere de culpa o negligència. Les obligacions no només neixen dels contractes sinó també d’actes il·lícits o omissions.

En dret de família:

Què és indemnitzable? Infidelitat (dany moral mínim), ocultació de paternitat, infecció de transmissió sexual, trencament de guardes... Al article 1902 és un precepte general del cas del dany no del dret de família. No hi ha cap article que sigui específic a la família. Tradicionalment es considerava...