Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Universitat

Consell Europeu

• Existia de facto, però el Tractat de Lisboa el va convertir en un òrgan de la UE.
• Creació del càrrec de President del Consell Europeu.
• Presidència rotatòria (6 mesos).
• Compost pels caps de Govern.
• És l'òrgan polític del més alt nivell.
• No és un òrgan legislatiu.
• Les seves decisions obliguen als Estats, però no acostumen a ser molt precises.
• És l'òrgan fonamental de la PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna).

Consell de la Unió Europea

• És el màxim òrgan legislatiu, però comparteix la competència normativa amb el Parlament Europeu.
• Compost per membres del govern amb rang ministerial sobre la matèria a tractar.
• És també el màxim òrgan pressupostari juntament amb el Parlament.
• El procés ordinari de presa de

Les Reserves en els Convenis de l'OIT

• Tradicionalment, s'afirma que les ratificacions de l'OIT no admeten la formulació de reserves.
• A la pràctica, es donen ratificacions condicionades o declaracions en les quals, dins d'un mecanisme flexible, es delimiten les obligacions.

Les Recomanacions de l'OIT: Característiques

Les Recomanacions són resolucions de caràcter general de la Conferència General que no tenen obligatorietat per als Estats membres, però sí que tenen alguns efectes jurídics directes i indirectes.

Contingut i Abast de les Recomanacions

• Criteris orientadors i pautes per a les legislacions estatals, de vegades força detallats.
• Propostes d'acció per a les polítiques sociolaborals.
• Criteris d'interpretació de tractats ja existents

Competències Normatives

La capacitat de crear normes per part de les OI pot expressar-se:

• Cap a l’interior (interna)
• Cap a l’exterior (externa)

Competència Normativa Interna

• Reglaments interns - auto-organització dels òrgans.
• Instruccions – Actes obligatoris d’un òrgan superior a un inferior.
• Recomanacions interorgàniques: Actes no obligatoris d’un òrgan a un altre òrgan sense dependència jeràrquica.

Competència Normativa Externa

Segons els efectes:

• Directa: Actes atribuïbles directament a la OI, siguin obligatoris o no.
• Indirecta: Incidència en la elaboració de actes normatius que no son directament atribuïbles.

Competència Normativa Externa

• Decisions obligatòries: Actes obligatoris pel subjecte destinatari en base a la competència

Condicions Generals de la Contractació

S'entenen com a condicions generals les clàusules la incorporació de les quals és imposada per una de les parts. Són considerades generals de la contractació amb independència de l'autoria material (qui les hagi escrit), de la seva aparença externa, de la seva extensió i de qualsevol altra circumstància, sempre que hagin estat redactades amb la finalitat de ser incorporades a una pluralitat de contractes. Aquests es solen anomenar contractes d'adhesió.

Perquè les condicions formin part del contracte, han d'estar expressament acceptades; existeix el deure d'informar i de facilitar-ne un exemplar.

No queden incorporades al contracte les condicions que siguin:

• Il·legibles
• Ambigües
• Fosques
• Incomprensibles

Seran...

Síndic de Greuges de Catalunya (Art. 78 EAC)

És la institució que té la funció de protegir i defensar els drets i llibertats reconeguts a la Constitució Espanyola (CE) i a l’Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC). Amb aquesta finalitat, supervisa l’actuació de l’Administració. La primera competència i la més rellevant és la investigació i resolució de les queixes formulades a petició de part i de les actuacions iniciades d’ofici.

Funció i Competències Principals

Subjectes Legitimats per Presentar Queixes

Poden adreçar les queixes:

• Les persones físiques i jurídiques que invoquin un interès legítim, sense que sigui un impediment la nacionalitat, el domicili, la minoria d’edat, la incapacitat o qualsevol altra subjecció

Reserves en Dret Internacional

• Objecte, efectes jurídics i moment
• Règim jurídic
• Formulació
• Efectes

Soft Law en Dret Internacional

Dificultat per adoptar regles precises. Instruments heterogenis (dos elements).

Juridicitat dubtosa o força vinculant qüestionable.

• Precedir i ajudar, omplir llacunes, influir en la pràctica posterior i substituir obligacions jurídiques.

Normes en fase pre-jurídica. No es formen de manera autònoma del Dret Internacional. També comporten problemes.

Recepció i Jerarquia del Dret Internacional

Monisme i dualisme. Nivells: supralegal, constitucional i legal. Equiparables als tractats internacionals. Els actes d'Organitzacions Internacionals (OI) no obligatoris requereixen un acte ad hoc de recepció. Això constitueix...

Estat Socialdemòcrata

A finals del segle XIX, una crisi econòmica, cultural i política va evidenciar les errades de l'estat liberal. La societat va començar a adonar-se que la llibertat i la igualtat no es complien a la pràctica, ja que no tothom tenia la mateixa capacitat per exercir-les (per exemple, l'accés a la salut o l'educació). Això va generar l'ideologia socialdemòcrata, que proposava:

Principis Socialdemòcrates

• Acceptació dels drets liberals i democràtics, així com la separació de poders.
• Rebuig de la separació entre estat i societat, i de la idea d'un mercat autoregulat.
• Intervenció de l'estat en la societat i l'economia, a través de la constitució.

Intervenció Estatal i Drets Socials

Per a permetre la intervenció de...

Factors que condicionen el periodisme postmodern

Factors que condicionen el periodisme postmodern:

• Digitalització: Ha ajudat molt.
• Nous perfils professionals: Encara s’estan definint.
• Crisi financera: Deixa d’haver-hi finançament.
• Crisi de credibilitat: S’han perdut els valors del periodisme.
• Crisi legal: No se sap fins a on limitar els drets respecte a les xarxes socials...
• Nou periodisme: És nou i s’ha de perfilar.

Context social i funcions del periodisme

Context social: En la societat té 3 funcions:

• Entorn: Amenaces i oportunitats: vol anunciar-nos els problemes i les solucions (amenaça: no hi ha treball, i oportunitat: trobar feina).
• Relacionar per respondre: Aquestes amenaces i oportunitats s’han de respondre per part de la societat

Hi va haver declaracions de drets prèvies a la Declaració Universal dels Drets Humans?

Cronologia dels drets humans (Font: Amnistia Internacional)

Algunes declaracions de drets es remunten abans de Crist:

• 2350 a.C. Codi de Urukagina: recull de lleis dictades pels reis de Mesopotàmia.
• 1280 a 880 a.C. Codi de Manú: Recull de normes escrites de la India, era la base del sistema de castes. Curiositat: Els membres de les castes més altes eren més castigats més severament que els de les castes inferiors.

Algunes declaracions de drets i tractats entre els anys 1000 i 1948-Declaració Drets Humans:

• 1215. Carta Magna: Rei d’Anglaterra signa la carta magna, i concedeix drets als seus barons i al seu poble. Curiositat: es comprometé a complir la llei

Condicions per a les Represàlies

Requisits

• Han d'estar dirigides exclusivament contra l'Estat autor del fet il·lícit internacional.
• L'Estat lesionat ha d'haver convidat a l'Estat autor del fet il·lícit a finalitzar el seu comportament o a reparar-li el dany sofert.
• Els efectes d'una contramesura han de ser proporcionats als danys soferts, tenint en compte la gravetat dels fets i els drets implicats.
• La contramesura ha de tenir per objectiu incitar a l'Estat autor del fet il·lícit a executar les obligacions que li incumbeixen d'acord amb el DIP i, per tant, la mesura ha de ser reversible.
• Les contramesures han de cessar en el moment en què l'Estat responsable compleix amb les seves obligacions.

Límits a les Represàlies

Com a límit general,...