Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Universitat

La modificació de la relació obligatòria

La modificació de l’obligació es regula en seu de novació (arts. 1203-1213 CC). La novació d’acord amb la tradició romanista es considera causa d’extinció de l’obligació (arts. 1143, 1156, 1204, 1207 CC): la introducció de novetats en l’obligació existent que desemboca en l’extinció i substitució per la nova (novació extintiva). El silenci legal sobre la modificació no comporta, però, prohibició; les parts poden variar l’obligació mantenint la mateixa relació, a l’empara del principi d’autonomia privada (art. 1255 CC) sense que l’obligació s’extingeixi. Novació i modificació són conceptes relacionats però que es diferencien. Convé, per això, delimitar-los...

Moviment de Codificació Europeu i Espanyol

El Moviment de Codificació Europeu presenta un doble element: romanista i racionalista. Neix el 1794 amb el Codi de Dret Territorial dels Estats Prussians.

Segueix el Codi francès de 1804, el Codi Austríac de 1811, l'italià de 1865 i l'alemany de 1896.

A Espanya, es va voler codificar a finals del segle XVIII, però es va fer una recopilació. El 1805 es va fer la Novíssima Recopilació, iniciada el 1567.

Fase del Criteri Unitari

Aquesta fase intenta fer un codi comú i entra en la fase de codificació constitucional, amb l'objectiu de crear un Codi Civil per a tota Espanya, que s'inicia amb la Guerra del Francès i s'aprova l'Estatut de Baiona. Va estar vigent fins a la Constitució de Cadis de 1812,...

Dret Civil: Públic vs. Privat

Definició de Dret Civil

El Dret Civil és el dret privat, comú i general en contraposició als drets especials. Té un caràcter general, encara que no és del tot privat perquè hi ha lleis especials. Partim del dret romà: ius civile (romans) i ius gentium (estrangers). Després apareix el dret econòmic estructurat per l'església catòlica i es contraposa amb Roma.

Segons Albadalejo, el dret civil és el dret privat que regula les relacions més comunes de la convivència humana. La relació jurídica està composta per un o dos subjectes que deriven en més de dos efectes.

Matèries del Dret Civil

• Drets de la personalitat
• Família
• Reals i obligacions (patrimoni)
• Successió mortis causa

Diferències entre Dret Públic

En els orígens del constitucionalisme liberal, el Govern s’entenia com un simple «poder executiu», no autònom, reduït a la funció d’executar les lleis (simple aparell administratiu de l’Estat que actuava de comissionat del Parlament). En l’actualitat, s'ha reforçat. Compleix un ampli ventall de competències que van més enllà de la simple execució administrativa.

El Govern d'Espanya: Funcions, Composició i Regulació

Funcions del Govern

• Direcció política interior i exterior del país.
• Direcció de l’administració civil.
• Direcció de l’administració militar i la defensa de l’Estat.
• Funció executiva.
• Potestat reglamentària. Els reglaments poden adoptar dues formes:
  1. Reial decret del President del Govern o del Consell de

Examen 1: Conceptes Fonamentals de Dret Històric

1. Divisió Territorial de la Marca Hispànica

La divisió territorial de la Marca Hispànica en districtes durant la monarquia carolíngia, després de la Reconquesta (711), va veure Catalunya dividida en comtats.

2. Assemblea Eclesiàstica i Política

Assemblea eclesiàstica que després passà a ser política. Intentava posar fi als continus conflictes entre el senyor i el vassall.

3. Tipologies Normatives de les Corts

• Constitucions: Iniciativa del rei.
• Capítol de Cort: Proposta feta per un o diversos braços i aprovada pel rei.
• Acte de Cort: Privilegi que el rei atorga i que les Corts poden demanar que la norma sigui general.

4. El Fuero Juzgo i el Dret Senyorial

El Fuero Juzgo és una obra de Ferran...

Modalitats de Finançament Públic de les Confessions Religioses

Impostos Religiosos

Són impostos estatals amb caràcter finalista, el producte dels quals es destina al finançament de la confessió religiosa. A diferència dels impostos eclesiàstics, en aquest cas la titularitat de la potestat tributària és de l'Estat, que és el que els regula i recapta, no de l'Església, la qual, no obstant això, pot ser la beneficiària d'allò que es recapti, com poden ser-ho també altres entitats. En tot cas, són impostos addicionals als que ja té l'Estat, que suposen un augment de la càrrega tributària dels creients, donat que només els creients els han de pagar.

Assignació Tributària o Participació en Impostos de l'Estat

No suposen un impost...

Què és el Dret?

El Dret és el conjunt de principis i normes que serveix per regular la convivència en una societat. És la facultat concedida per les normes jurídiques a una persona per fer alguna cosa o exigir una determinada conducta a una altra o unes altres persones.

Dret Públic i Privat

• Dret públic: Regula les relacions en què participen les diferents administracions públiques quan actuen exercint les funcions públiques que són l’objecte de la seva activitat.
• Dret privat: Regula les relacions que s’estableixen entre particulars. Cal tenir en compte que, a vegades, l’Administració també pot actuar com si es tractés d’un particular.

Fonts del Dret

• La llei: Norma d’abast general i d’obligat compliment.
• El costum: Forma

Estat Autonòmic: Característiques i Principis

L'Estat Autonòmic és un estat unitari de sobirania única, a diferència dels estats federals. No obstant això, s'han introduït institucions de tipus federal i elements federalitzants. Hi ha un pluralisme i diversitat d'autogovern de tipus polític i administratiu, excepte en l'àmbit judicial.

Les comunitats autònomes no formen part d'una reforma constitucional, només el Senat i el Parlament. La reforma constitucional modifica lleis a nivell estatal i no autonòmic.

Principis de l'Estat Autonòmic

• Principi d'unitat: La sobirania resideix a l'Estat espanyol (segons la Constitució en els seus articles fonamentals) i la unitat del territori és indissoluble (és a dir, la unitat del territori

Classes d'obligacions

Requisits de l'objecte de l'obligació (art. 1271-1273 CC)

Objectius

1. Possible (art. 1272 CC). No es pot vendre la Torre Eiffel.
2. Lícit (art. 1271, 1275 CC): Coses que no estiguin fora del comerç. Serveis que no siguin contraris a les lleis o als bons costums (tràfic de persones).
3. Determinació (art. 1256, 1261.2 i 1273 CC): Certa i determinable (allò que han de complir).

Si falla algun d'aquests requisits, l'obligació serà nul·la.

Subjectius

Valor econòmic o patrimonial (art. 1911 CC).

Tipus de prestació segons la seva naturalesa material

1. Segons la conducta del deutor
   • Positives (donar i fer)
   • Negatives (no fer)
2. Determinada o determinable (específiques o genèriques). Amb la determinada tenim totes les dades necessàries. En

Contracte de Donació: Concepte i Elements Essencials

El contracte de donació és un acte de liberalitat pel qual una persona disposa gratuïtament d’una cosa en favor d’una altra, que l’accepta (el consentiment és necessari).

Tipus de Donació

• Donació translativa: transmissió de la propietat de l’objecte donat.
• Donació obligatòria: el donant assumeix davant del donatari la simple obligació de transmetre-li a títol gratuït les coses objecte del contracte.
• Donació alliberadora (o liberatòria): l’enriquiment del deutor es produeix per la condonació del deute.

Elements Personals i Capacitat

Pel donant s’exigeix capacitat per a contractar i per disposar dels béns, i pel donatari, capacitat natural.

Objecte de la Donació i Límits

Els...