Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Universitat

Diligències d'Investigació i Actes Processals Penals

Diligències d'Investigació (DI)

Les Diligències d'Investigació (DI) són actes d'investigació realitzats pel jutge d'instrucció i per la policia judicial que tenen com a finalitat que el jutge disposi d'elements de mesura dels fets investigats. El jutge necessita elements fàctics de valoració que li permetin determinar si ha existit aquest delicte.

Diligències d'Investigació Policials

Escorcoll

L'escorcoll és una diligència d'investigació policial que consisteix a privar temporalment el dret a la llibertat a fi que, per part de la policia, es faci un examen extern de la persona detinguda per tal de trobar l'objecte del delicte o proves de la seva comissió.

Diligència d'Inspecció

Pretenció Punitiva i Objecte Penal

Concepte: declaració de voluntat a través de la qual s'acusa una persona de la comissió d'un delicte amb la finalitat que el tribunal sancioni aquesta conducta amb la imposició d'una pena. És, a més, l'exercici pràctic de l'acció penal en la pròpia seu del procés.

Requisits: La pretensió penal té tres tipus de requisits:

1. Requisits Subjectius

   Es centren exclusivament en la persona de l'acusat. És l'autèntic protagonista de tot procés penal i, de fet, gran part de la investigació anirà adreçada a determinar i identificar el delinqüent.

2. Requisits Objectius

   Ha de ser un fet històric, amb repercussió criminal i que vagi amb una condemna. L'objecte de la pretensió penal exigeix l'existència d'un

Política: Concepte i Evolució

La política és una activitat humana fonamental que persegueix l'interès comú dels membres d'una comunitat. Es dedica a la provisió de béns públics, a la gestió de conflictes i a la regulació de les activitats.

Etapes:

• Grècia (V a.C.): Polis i Zoo politikon.
• Món medieval (IV a.C. - XV).
• Renaixement i Il·lustració.
• Naixement dels Estats Absoluts (Maquiavel).
• Revolució Industrial (XVIII).

Legitimitat del Poder

La legitimitat és la capacitat per aconseguir que siguin acceptats els límits que tot poder imposa.

Fonts de legitimació segons Weber:

• La tradició.
• La racionalitat (representada per lleis o normes).
• El carisma (aptituds personals).

Percepcions de poder:

• El poder just ha de ser legítim respecte de la titularitat

Audiència Nacional

És un tribunal amb seu a la ciutat de Madrid que té jurisdicció a tot l'Estat espanyol. S'encarrega d'organitzar judicis polítics i les seves decisions poden ser revocades pel Tribunal Suprem. Es va fundar el 4 de gener de 1977, data en què es publicaren tres decrets llei on, respectivament, es dissolia el Tribunal d'Ordre Públic, es creava l'Audiència Nacional, i es traspassaven les competències del primer al segon.

Circumscripció electoral

És el conjunt d'electors, agrupats en una base territorial, a partir del vot dels quals es procedeix a la distribució d'escons.

Comissió Europea

És una institució políticament independent que representa i defensa els interessos de la Unió Europea (UE) i en regeix el poder...

Característiques Essencials de les Situacions d'Excepció

1. Contingut i Límits del Dret d'Excepció

El contingut del dret d'excepció es concreta en dos àmbits principals: la limitació o suspensió de l'exercici de determinats drets fonamentals o llibertats públiques, i la modificació de l'esquema habitual de distribució de funcions entre els poders de l'Estat, amb un augment significatiu de les facultats del poder executiu, especialment els poders de policia. El constituent, conscient de les situacions que es poden produir i per evitar abusos, estableix a l'article 116 de la Constitució uns límits determinats:

• Es prohibeix la dissolució del Congrés dels Diputats durant aquesta situació.
• Si es declara algun dels estats excepcionals

Criteris d'Imputació Objectiva

La imputació objectiva és la valoració sobre si un dany és jurídicament imputable al comportament d'una persona. Utilitzada pel Tribunal Suprem. Aquesta imputació objectiva s'utilitza quan no es poden aplicar les regles causals pel seu caràcter neutral.

Teoria de la Causalitat Adequada

Teoria d'origen jurisprudencial per determinar la relació de causalitat, en què es considera que la causa d'un dany sigui conseqüència natural, adequada i suficient entre l'acció i el dany produït. Exemple: No serveix la depressió d'una professora pels cops rebuts per una alumna, perquè el dany no és conseqüència natural, adequada ni suficient per la depressió.

Àmbit de Protecció de la Norma

Amb aquest criteri es...

Dret de Rectificació

1. Via amistosa
2. Via extrajudicial (Regula el dret a la rectificació i està a la llei 2/84 26-03)
3. Via judicial

En la via extrajudicial solament es demana una rectificació; no cal una indemnització.

1) Concepte

Dret que té tota persona que hagi estat al·ludida per un mitjà de comunicació mitjançant una informació que li pugui causar algun tipus de perjudici.

Requisits:

1. Al·lusió d’un mitjà de comunicació.
2. L'al·lusió ha de fer referència a uns fets.
3. Els fets han d’haver creat uns perjudicis.

2) Legitimació activa

Qui? Tota persona que hagi estat al·ludida per un mitjà de comunicació mitjançant una informació que li pugui causar algun tipus de perjudici.

3) Legitimació passiva

Qui? El director del mitjà de comunicació...

Full 20. Sentència: El ministeri havia tret una norma reglamentària en la qual s’establia un decret per traslladar els fons/quantitats dineràries, per tal d’evitar els atracaments. No obstant això, no tots els bancs ho compleixen, i en aquesta sentència el banc es sanciona per no respectar la norma. Aquest recurs davant del ministeri, però, és desestimat. L’Audiència Nacional també ho desestima, per tant declara la nul·litat de la multa, de manera que el ministeri ja no pot seguir el procediment de la multa ja que ha estat anul·lada. Per això, el TS accepta alguns fonaments de dret de la sentència apel·lada i afegeix alguns preceptes. Per tant, la sanció queda anul·lada, però per què? Les sancions estaven regulades en...

Fonts i Normes de l'Ordenament Jurídic de la Unió Europea

L'Ordenament Jurídic de la UE

Característiques Generals

• Sistema autònom de fonts del dret.
• Òrgans propis de creació i execució.
• Sistema jurisdiccional independent.
• Jerarquia normativa amb dret primari (constitucional) i dret derivat.
• Ordenament sectorial amb competències d'atribució.
• Pluralitat d'actes normatius.
• Naturalesa obligatòria per als Estats i les institucions.
• Evolutiu i dinàmic.

Fonts del Dret de la Unió Europea

• Tractats constitutius i les successives modificacions (Dret Primari).
• Principis Generals del Dret de la UE.
• Acords Internacionals.
• Dret derivat (actes legislatius i no legislatius).
• Fonts complementàries: jurisprudència i costum.

Dret Primari: Tractats Constitutius i

Lliçó 7: La UE i les seves institucions

Què és la UE?

• Associació d’Estats europeus (actualment 27)
• Creada per tractats internacionals.
• Objectius i valors compartits.
• Estructura institucional permanent.
• Competències polítiques, legislatives, executives i judicials.
• Personalitat jurídica pròpia.
• Organització d'integració.

Competències de la UE

Competències d'atribució

Les competències de la UE es regeixen pels següents principis:

• Principi de subsidiarietat
• Principi de proporcionalitat
• Principi de cooperació lleial

Principi de subsidiarietat

En els àmbits que no són de competència exclusiva, la UE només intervindrà en el cas que els objectius de l'acció no es puguin assolir de manera suficient pels Estats membres.

Principi de proporcionalitat

La...